Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dilluns  12.05.2014  06:00

'Quan la independència és immediata, la UE hi troba una sortida'

Graham Avery, una de les principals autoritats sobre ampliació comunitària, en parla en un article

Men?ame
 

L'independentisme és una de les qüestions centrals de la campanya de les europees a casa nostra. Com ha d'encarar la UE els processos d'independència de Catalunya i d'Escòcia? Hi ha dit la seva una de les màximes autoritats en l'ampliació comunitària, el professor d'Oxford Graham Avery, director general honorari de la Comissió Europea. En un article recent, titulat 'L'independentisme i la Unió Europea' (pdf), Avery argumenta per què el naixement de nous estats no perjudicaria el funcionament intern comunitari, i explica que les independències són possibles i que la UE té prou instruments per a encaixar-les.

El professor recorda que fins ara els tractats de la UE sempre havien previst la possibilitat d'incorporar nous estats. A més, explica que el tractat de la Unió parla del respecte a les funcions dels estats i a la integritat territorial (un argument esgrimit manta vegada per partits unionistes i espanyols) i de la necessitat de mantenir-hi la llei i l'ordre.

Però Avery fa la següent observació sobre aquest aspecte: 'Això no fixa perpètuament la definició geogràfica dels estats membres. El tractat simplement diu que la integritat territorial és una qüestió que concerneix l'estat membre, i que la UE ho respecta.' I posa l'exemple de canvis en la definició territorial d'estats com ara França, amb la independència d'Algèria, i d'Alemanya, amb la reunificació del 1990.

Per què no hi ha mostres de suport d'estats membres a un procés d'independència?

Avery també explica que cap estat membre no qüestiona ni qüestionarà que Londres hagi permès un referèndum sobre la independència d'Escòcia, però tampoc no qüestionarà que Madrid interpreti que la independència de Catalunya, i fins i tot un referèndum, atemptaria contra la constitució espanyola. Simplement perquè cap estat no voldria que uns altres estats interpretessin les respectives constitucions.

Diu que en la diplomàcia hi ha una preferència pel manteniment de l'status quo, per la por que els canvis portin incertesa o inestabilitat, i recorda que això ja es va veure en els processos de desintegració de l'URSS i de Iugoslàvia.

Fets consumats

Però, en canvi, 'quan la independència és immediata o és un fet, la reacció de la UE i dels estats membres és de trobar-hi una sortida, de trobar remeis als problemes que en puguin resultar'. Posa l'exemple del referèndum sobre la independència de Montenegro, que la UE va acceptar quan Sèrbia també 'l'havia acceptat a desgrat'; i el de la declaració d'independència de Kossove, que mai no han reconegut Espanya, Eslovàquia, Romania, Xipre i Grècia, per la por del contagi en les respectives minories nacionals.

Quant a això, Avery opina que més tard o més d'hora tots els estats membres de la UE acabaran reconeixent Kossove, per la força dels esdeveniments, i el procés d'adhesió a la UE que ja han començat a fer tant Sèrbia com Kossove.

'La política implícita de la UE en relació amb l'independentisme a Europa consisteix en un recel inicial seguit d'una acceptació pragmàtica', conclou.

La UE no ha de témer cap ampliació interna

Graham Avery recorda per què la divisió d'estats membres actuals no perjudica el funcionament de les institucions. S'ha de tenir en compte que, pel fet que hi hagi més estats, no vol dir que hi hagi d'haver més problemes organitzatius o de presa de decisions: la UE ha anat tenint ampliacions, passant dels sis estats inicials als vint-i-vuit actuals.

Conclou que 'la divisió dels estats membres en unitats més petites no pot ser bona ni dolenta per a la UE. És neutral. […] No es pot dir que afebleixi la UE, o que sigui contrari als principis bàsics i als interessos de la UE'.

Finalment, diu: 'En la qüestió de l'independentisme avui, els estats membres tenen el ple dret d'insistir que els principis de la democràcia i el constitucionalisme han de ser respectats. Però també han de ser conscients que, en relació amb la UE, els independentistes tenen el dret de seguir la lògica de l'estructura que els estats membres mateixos han inventat.'

Men?ame