11.05.2014 - 10:00
El llibre ‘Pàtria’ de Jacint Verdaguer centrarà la Quinzena Literària de Folgueroles. En total, s’han dissenyat una quinzena d’activitats entre recitals poètics, música, conferències, exposicions i mercats, que serviran per recordar la figura del literat. La directora de la Fundació Verdaguer, Carme Torrents, ha destacat a l’ACN que la festa tindrà un caire “molt participatiu”, ja que un gran nombre d’entitats i col·lectius han demanat per poder-hi participar. Com a novetats, Torrents ha explicat que s’ha muntat una producció pròpia que està basada en el poema ‘La Pomerola’. A més, també es farà un homenatge al Pi de les Tres Branques de Folgueroles, que ha d’esdevenir “el símbol de la pàtria”.
Divendres 16 de maig, la Casa Museu Verdaguer acollirà la conferència inaugural ‘Mitologia catalana i literatura’, a càrrec de l’escriptor i professor de la Universitat Rovira i Virgili Magí Sunyer. L’endemà, dissabte, a les 12 del migdia al Centre Cultural es presentarà el llibre ‘Llegir Verdaguer’ de Joaquim Molas, editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat. L’acte clourà amb una Mostra de cançons amb lletra de Verdaguer a càrrec del Cor d’homes de Folgueroles, dirigit per Sebastià Bardolet.
A partir de les 5 de la tarda, començarà la festa de l’Arbre de Maig. La tradició de l’Arbre de Maig consisteix en tallar un arbre al bosc i plantar-lo al mig de la Plaça Verdaguer per presidir els actes durant la festa. És el símbol de l’inici de la celebració d’aniversari del naixement del poeta de Folgueroles.
Sota la direcció de Pep Barcons, La Fàbrica acollirà a dos quarts de deu del vespre l’espectacle ‘La Pomerola’. El llibre amb què s’inspira se situa al 1986, quan Verdaguer, prematurament envellit, compongué el poema ‘La Pomerola’, que va presentar als Jocs Florals sense èxit. Vivia en plena exclusió social i persecució eclesiàstica, empès a escriure els contundents articles ‘En defensa pròpia’ a la premsa. Sobre un fons autobiogràfic, el poeta es presenta com el vell Trobador que arriba a la masia de la seva infantesa, on ja ningú no el reconeix. Es representarà a La Fàbrica, que evoca un lloc decadent que ha perdut la seva funció original.
Diumenge 18 de maig, tornarà el XIè Mercat del Llibre Vell de Poesia, organitzat conjuntament amb el Gremi de Llibreters de Catalunya. Durant tot el mat,í els participants de la Festa homenatge a Verdaguer poden triar, remenar i trobar alguna de les relíquies editades en llengua catalana. A partir de dos quarts d’onze, la festa se centrarà en el tradicional Concurs de Rams. Els rams es posen al voltant del monument modernista de Josep M. Pericas, conegut com el Pedró, i son exhibits durant tot el dia. Durant el concert de la tarda es lliuraran els premis.
Diumenge també hi haurà el Ballet de Folgueroles, que comença amb una comitiva d’honor que es posa davant el monument a Verdaguer, mentre el grup de dansaires local punteja diferents danses. El Ballet de Folgueroles és la dansa més celebrada de la festa perquè només es balla aquest dia de l’any. A la plaça s’hi crea molta expectació perquè les parelles competeixen en el temps de mantenir les noies a l’aire. La parella guanyadora és la que manté més temps a l’aire la seva parella. A dos quarts de sis, Prop de 70 alumnes de l’Escola de Música i del Conservatori interpretaran diverses peces amb instruments de vent.
El 23 de maig, a les 8 del vespre a la Casa Museu Verdaguer, el musicòleg i director del Museu de Música de Barcelona, Jaume Ayats farà una aproximació entre l’obra de Verdaguer i l’obra d’Espriu.
Dissabte dia 24, a les 5 de la tarda, a l’ermita de la Damunt tindrà lloc la tradicional trobada de lectures i improvisacions poètiques i musicals al voltant de Verdaguer, l’anomenada ‘Flors del Desvari’, en al·lusió al llibre que el poeta va escriure en plena crisi personal sota el títol ‘Flors del Calvari. Llibre de Consols’.
Homenatge al Pi de les Tres Branques
El 25 de maig, a la 1 del migdia als Prats de la Damunt, l’alcalde, Carles Baronet, i la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, faran els parlaments centrals de la festa ‘Nova Saba per al Pi de les Tres Branques’. Un pi roig de tres branques s’alça als Prats de la Damunt, a Folgueroles. Es tracta d’un rebrot del mític Pi de les Tres Branques, provinent de Castellar del Riu i trasplantat, aquest hivern, dels boscos de Campllong. El pi, amb nova saba, agermana els dos pobles que Verdaguer va unir amb la llegenda i la poesia.
A ‘Lo Pi de les Tres Branques’ el poeta narra el pas del futur rei Jaume per terres berguedanes, camí de Lleida per jurar fidelitat a la corona catalanoaragonesa. Dormint sota l’arbre, l’infant hauria tingut el somni premonitori d’aplegar sota el mateix regne: el Principat, València i Mallorca i, així, formar els Països Catalans.
El poema és del llibre ‘Pàtria’, publicat el 1888, en uns moments en què el catalanisme necessitava crear nous referents i va trobar en Verdaguer un bon creador de mites i símbols.
