Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dimecres  23.04.2014  19:07

Autor/s: Esther Bravo Llorens

Els fantàstics llibres voladors del Sr. Morris Lessmore

Recomanació de la biblioteca pública de Benigànim

Men?ame
 

Quan entres a treballar a una biblioteca, després d’un cert temps d’estar-ne allunyada, t’envaeix la curiositat per descobrir què amaguen les prestatgeries. T’agafa una inesperada ànsia de llegir compulsivament i de remirar els contes infantils mentre els guardes. No pots deixar d’obrir-los, ja que moltes de les il·lustracions que contenen són vertaderes obres d’art.

Un bon dia, posant ordre, va anar a parar a les meues mans 'Els fantàstics llibres voladors del Sr. Morris Lessmore' de William Joyce. El vaig obrir, vaig fullejar-lo una mica i les il·lustracions em van captivar ràpidament. Em va sorprendre que no l’haguera agafat ningú, i per tant vaig esdevenir-ne la primera lectora.

Una vegada finalitzada la lectura, em va servir per constatar que em podia fiar de la meua intuïció; una lectura magnífica! Per a mi, una història poètica, emotiva i entranyable que homenatja el meravellós món que s’amaga dins els llibres i la seua capacitat per a fer volar la nostra imaginació.

El conte presenta una estètica antiga, americana, dels anys 1930, inspirada en les pel·lícules de Buster Keaton. Les il·lustracions són excepcionals, passes la pàgina a l’espera d’una nova sorpresa i els detalls omplen tot l’espai. Tot plegat, forma un espectacle exquisit de colors, tipografies i imatges fantàstiques.

La història tracta del Sr. Morris Lessmore, un xic que estimava les paraules, les històries i els llibres. De fet, la seua vida era un llibre escrit per ell mateix, pàgina a pàgina. L’obria cada matí i escrivia sobre les seues alegries i tristeses, sobre tot allò que havia aprés i tot allò que havia desitjat. Però malauradament, un dia un huracà s’ho va emportar tot, fins i tot les paraules del seu llibre.

Morris, desolat, començà a caminar amunt i avall pel paisatge gris i trist. Mirà cap amunt i va veure en el cel una xica que volava enduta per uns llibres voladors que omplien el paisatge de color. Ella li va donar un llibre i a partir d’aquell moment la vida de Morris Lessmore va canviar totalment.

Els llibres, que tenien vida, el conduïren cap a la biblioteca i des de llavors Morris se'n va ocupar, els estimava i així, passaren anys i més anys... i Morris Lessmore es va anar ajupint i arrugant. Ara els seus vells amics el cuidaven de la mateixa manera que ell els havia cuidats abans.

I al final de la història, la vida del Sr. Lessmore s’acaba però això no representa la fi de la biblioteca ni dels llibres perquè tot torna a començar. I com pot ser això? Llegiu la història i ho esbrinareu. Val la pena.

Per a acabar, dir-vos que aquesta història va servir per a inspirar el curtmetratge del mateix títol que fou guanyador d'un premi Oscar en l’edició de 2012.