Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  03.04.2014  06:00

Autor/s: Liz Castro

'La Gigafoto de la Via Catalana és única'

Entrevista al coordinador del projecte, Galdric Penyarroja, que ens n'explica els secrets

Men?ame
 

Més de 107.038 fotografies i prop de set mesos de feina. El conjunt del visualitzador ocupa 295 gigabytes en 4.104.121 fitxers. La web, que es va fer pública abans-d'ahir a les 17.14 hores, ha rebut més de 330.000 visites, amb puntes de 9.500 usuaris connectats alhora per minut. El coordinador de la Gigafoto, Galdric Penyarroja, n'explica els secrets en aquesta entrevista: com s'ha elaborat --durant sis mesos-- aquest projecte tan esperat pels centenars de milers de participants de la Via Catalana.

Quines són les xifres de la Gigafoto?
—Són 107.000 fotos, que és molt. I hem utilitzat 800 fotògrafs amb 800 ajudants per cobrir els 400 quilòmetres en 45 minuts, que és el temps que va trigar la cadena a unir-se tota. La imatge final ocupa 295 GB, però no és realment la mida de la imatge… Finalment hem hagut de menester 4 milions d'arxius.

Com la vau fer?
—Hem trigat uns quants mesos a trobar el programari que podíem fer servir, per tal que ens fos possible --que no és pas fàcil-- d'unir les fotos i amb un resultat decent. Vam pensar en el programari que es fa servir en el Google Street View. Hi ha molts programes com aquest, però vam trobar que són dissenyats per a treballar amb 360 imatges. Al començament, vam creure ingènuament que treballar-hi seria més fàcil, però és realment molt més complicat. Cap d'aquests programes no ho podia fer. Finalment, després de cercar molt els mesos abans de l'Onze de Setembre, vam contactar amb Vicorob, que és un grup de recerca de la Universitat de Girona sobre imatgeria informàtica i robòtica. Tenen molta experiència en imatges grans, no exactament la mena d'imatge que volíem.

La Gigafoto és un mena d'imatge molt diferent?

—El problema és que hem fet el contrari d'allò que es fa quan ajuntes imatges. Quan fas un 'gigapan' o una gran foto, ajuntes moltes imatges petites en una de més gran, agafant fotografies d'objectes o persones que no es mouen; totes les fotos es fan des d'un mateix punt i hi tens la mateixa perspectiva. En canvi, vam fotografiar gent des de molt a prop, i gent que lògicament es movia. I per cobrir els 400 quilòmetres cada vegada que un fotògraf feia una foto es movia uns quants metres per fer la següent. Això fa que totes les fotos tinguin una perspectiva diferent. I fa també que la Gigafoto de la Via Catalana sigui única i tan difícil d'haver aconseguit.

Això explica que hi hagi tantes repeticions dels fons?
—Havíem de triar si volíem un alineament correcte de la gent o dels fons, però de totes dues coses alhora era impossible. La gent era molt a prop de la càmera, i quan et mous quatre metres tens un nou grapat de gent però el fons és encara el mateix, perquè és lluny. Havíem d'escollir, i vam decidir que la gent aparegués correctament.

Vau publicar la web i de seguida es va col·lapsar…
—Vam publicar-la a la tarda perquè tot allò que fa l'ANC ho fan voluntaris i tots treballem. Teníem un compte enrere a la web, i lògicament hi havia molta gent pendent. La web no carregava imatges perquè hi havia molta informació. Ens havíem preparat amb uns servidors virtuals que podien aguantar moltes connexions, però vam col·lapsar les xarxes perquè hi havia molta informació amunt i avall.

Tots els fotògrafs eren voluntaris?
—La majoria de nosaltres som aficionats. Jo sóc professional. Vam estar quaranta-cinc minuts fent fotos i sis mesos i mig ajuntant tota la feina. Vaig veure la web final, acabada, dimarts a la una de la matinada.

Quins altres problemes us heu trobat?
—Hi havia vuit-cents fotògrafs, i molts nivells de coneixement diversos, i moltes maneres diferents de fotografiar. El manual que teníem per als fotògrafs era molt simple i clar. I també hi havia moltes menes de càmeres i molts formats diferents, a més de tota l'enorme quantitat de fotos amb què hem hagut de treballar.

Heu trobat cap fragment que hi manqui?
—No, que nosaltres sapiguem. Hem fet moltes comprovacions. Hi havia algun tram en què faltaven fotos, i hem fet molta feina de tornar a contactar amb els fotògrafs per poder tenir les imatges que faltaven.

Quantes fotos heu fet servir finalment?
—Finalment, n'hi ha unes 170.000. Però hem treballat amb més, perquè en algunes seccions hi havia diverses sèries de fotos; alguns fotògrafs en feien dues per assegurar-se'n. Cada secció tenia la seva història.

Preveieu de comptar tota la gent que hi ha mitjançant la Gigafoto?
—Molta gent ens ho ha demanat. No ho vam fer amb aquest propòsit, però es pot comptar la gent utilitzant la Gigafoto. Ara, pots comptar la gent que hi ha en primera fila. Però l'11 de setembre hi havia moltes seccions en ciutats i pobles on una multitud de gent s'acumulava darrere la primera línia. En alguns llocs hi havia quatre o cinc línies. Pots comptar la gent del primer rengle, però has de fer una extrapolació de tota la gent que realment hi havia.

Hi heu trobat coses divertides?
—Un company voluntari… Hi anava gent amb tota la família, tota, inclosos animals de companyia, hi havia molts gossos. I en un lloc en concret un gos participava directament en la cadena; els seus amos l'agafaven per les potes, era molt petit i en realitat era com si volés. El gos feia cara de no saber què passava.

Men?ame