Joan Arimany presenta el seu llibre “Sants tradicionals catalans” a Vic

  • Dissabte, 5 d'abril a les 17,30 h, a la sala d'actes del Museu Episcopal

VilaWeb

Redacció

02.04.2014 - 15:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El llibre Sants tradicionals catalans recull l’existència d’una vuitantena de santes i sants amb singular devoció a Catalunya. Són, especialment, aquelles i aquells que han rebut culte a partir de les seves relíquies i dels quals, el poble en solia desconèixer els trets biogràfics. La imaginació col·lectiva se’ls va fer seus tot omplint aquest buit amb narracions fabuloses, més pròpies del fet llegendari que de la realitat.

La presentació del llibre es clourà amb un recorregut guiat pel mateix autor a través de les sales del MEV, per tal de veure en les obres del museu algunes representacions d’aquests sants locals.

El llibre Sants tradicionals catalans recull com la tradició popular es fa ressò de l’existència d’un bon nombre de santes i sants amb singular devoció a Catalunya. Són, especialment, aquelles i aquells que han rebut culte a partir de les seves relíquies i dels quals, el poble, en solia desconèixer els trets biogràfics. La imaginació col·lectiva se’ls va fer seus tot omplint aquest buit amb narracions fabuloses, més pròpies del fet llegendari que de la realitat, establint un vincle emotiu entre venerats i devots. Es tracta de 80 santes i sants de 48 municipis, de 32 comarques, amb vinculació històrica i eclesiàstica amb Catalunya.

Aquest volum recull el coneixement que es té actualment d’aquestes santes i sants que han estat vinculats amb Catalunya des de la religiositat popular. S’hi contemplen els seus trets biogràfics, els atributs característics i se’ls relaciona amb el patrimoni historicoartístic.

La consideració d’aquests sants i santes com a tradicionals catalans s’ha assolit per un procés de concreció. Tot i que, ocasionalment, es produeixen interseccions en els diferents grups, s’han obviat els sants titulats d’esglésies catalans això com els que es podrien considerar ‘sants populars’ de de major veneració i presència en l’imaginari col·lectiu general. Uns i altres, malgrat la quantitat de devoció en el conjunt de la geografia catòlica, s’escapen del concepte ‘tradicional’. Només aquelles santes i aquells sants amb una relació territorial i emotiva vers un col·lectiu humà determinat, especialment per qüestions geogràfiques (de major o menor dimensió), es poden adscriure en aquesta interpretació.

Tot i que en aquest llibre s’ofereixen mitjançant una classificació alfabètica, poden establir-se diferents grups de sants segons el moment i condició de la seva veneració:


Sants de devoció medieval monàstica

Sants als quals se’ls venerava en monestirs catalans, especialment benedictins, des d’època medieval

Sants autòctons: Sants als quals s’atribueix un origen català.

Exemples:

-Cos Sant o sant Infant de Sant Pere de Casserres

-Sant Valentí de Sant Benet de Bages i de Navarcles

Sants forans

Sants als quals s’atribueix un origen extern, generalment per la translació de les seves relíquies des de llocs no catalans

– Sant Eudald de Ripoll

– Sant Patllari de Camprodon

– Sant Maurici de Manresa

– Santa Agnès de Manresa

SANTS DE DEVOCIÓ MEDIEVAL CATEDRALÍCIA

Sants que es veneraven en catedrals en època medieval

– Sant Just de Vic

SANTS DE DEVOCIÓ MEDIEVAL CIUTADANA

Sants dels quals les entitats ciutadanes n’adopten el patronatge en època medieval

– Sant Llucià i sant Marcià de Vic

SANTS FORANS NACIONALITZATS

– Sant Segimon del Montseny

SANTS FORANS APROPIATS O CATALANITZATS (doblament)

Sants als quals se’ls reconstrueix la biografia i se’ls relaciona amb Catalunya

– Santa Calamanda de Calaf

SANTS SORGITS DELS ‘FALSOS CRONICONS’

Sants atribuïts a Catalunya a partir d’obres de nul·la validesa historiogràfica

– Sants Juliana i santa Semproniana de Mataró

– Sant Bonós i sant Maximià de Blanes

– Sant Anastasi de Lleida i Badalona

SANTS DE DEVOCIÓ PARROQUIAL

Sants de devoció estrictament parroquial


Sants d’època medieval

– Sant Fortià de Torelló

Sants d’època barroca

– Sant Severí de Sant Pere de Torelló

Aquest darrer subgrup, però, necessita d’una major i minuciosa atenció que podria donar peu a un volum específic.


Sants tradicionals catalans és el complement i la continuació del Diccionari de sants històrics catalans, publicat fa dos anys pel mateix autor i editorial.

Ens ajudeu a fer un plató?

Fem una gran inversió per a construir un plató televisiu i poder oferir-vos així nous formats audiovisuals de qualitat.

Gràcies per fer-ho possible.

(Pagament amb targeta o Bizum)

Recomanem