Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Diumenge  30.03.2014  12:44

La persecució de la nostra llengua

Men?ame
 

Fa uns anys, el rei espanyol Juan Carlos deia que el castellà no havia estat mai una llengua imposada. I que era una 'lengua de encuentro'. Però són molts els documents que evidencien que el castellà sí que va ser imposat i que el català, el basc i el gallec sí que van ser perseguits.

Fa uns dies vaig trobar aquesta 'perla' del Governador Civil de Barcelona, González Oliveros, publicada el 6 de setembre de 1939. La circular diu: 'No obstante las exhortaciones y facilidades publicadas por el Excelentísimo Ayuntamiento de esta capital para que desapareciesen de los edificios y servicios públicos y privados, así como de las entidades que de cualquier modo se relacionen con el público, toda especie de inscripciones no redactadas en el idioma nacional, y a pesar de la conminación de sanciones que oportunamente se hizo conocer, es patente que restan aún visibles excepciones concebidas más bien como efecto de negligencia que de absurda rebeldía. Pero como dicha orden ha de ser cumplimentada, y Barcelona y su provincia han de ofrecer a sus residentes y visitantes nacionales y extranjeros el aspecto de una tierra tan íntimamente española como lo fue en los tiempos de su más gloriosa tradición, en que los Monarcas, inmortales fundadores del Imperio Español, se complacían en residir  en esa urbe como en su propia sede, he dispuesto conceder un plazo que terminará el 15 del corriente mes de septiembre para que desaparezcan los restos que queden de inscripciones rojo-separatistas y sean substituidas por textos correctamente redactados en el idioma nacional, los que todavía aparezcan en cualquier otra lengua, en fachadas, muestras comerciales, documentación utilizada en la relación con el público, inscripciones y rótulos, así como toda clase de escritos, anuncios y documentación de entidades públicas y privadas, asociaciones y fundaciones de cualquier especie, y, desde luego, las que pertenezcan a servicios públicos sin excepción'.
 
L’ordre del Governador franquista continuava així: 'Las entidades que demostrasen, con documentación, haber intentado oportuna aunque infructuosamente, por escasez de papel, la sustitución de sus documentos y papeles impresos no redactados en el idioma nacional, podrán imprimir el reverso o páginas libres, cruzando el texto no español con la frase '¡Arriba España!', que se imprimirá en tinta roja y en gruesos caracteres, sin perjuicio de sustituir con toda urgencia tales impresos'.

El mateix González Oliveros deia el 1940: '¡Perros catalanes! ¡No sois dignos del sol que os alumbra¡'. El 1939 el Comandante Militar de Reus, Severino Valgañon va posar una multa de 150 pessetes al rector de la parròquia de Sant Joan Baptista 'por ensenyar la Doctrina en dialecto catalán'. I Ruiz de Albéniz, iaio del ministre Gallardón, deia en 1939: 'Barcelona seguirá siendo el garbanzo negro de la olla nacional'. Llàstima que no estiguen recollits els insults que el franquisme va fer al País Valencià, atacant la nostra llengua.

Tots som testimonis que la persecució del valencià al nostre País continua en ple segle XXI, amb el President Fabra, a qui escau l’honor de ser descendent, pel seu odi al valencià, del Governador Civil Wenceslao González, de Ruiz de Albéniz, de Severino Valgañon i també de tots els qui des del PP han intentat acabar amb la nostra llengua.
 
Al País Valencià, la nostra llengua continua perseguida, precisament per aquells que l’haurien de defendre. O no és una persecució contra la llengua l’atac de la Generalitat a l’AVL? No és una persecució que 14.000 xiquets i xiquetes valencianes no puguen estudiar en la nostra llengua per falta d’oferta? Millor dit: perquè la Generalitat els ho prohibeix. No és una persecució contra la llengua que la Conselleria d’Educació ignore les vint-i-una famílies de l’escola Pare Català que volen l’ensenyament en valencià per als seus fills i els impose l’ensenyament en castellà? No és una persecució contra la nostra llengua la reducció de la presència del valencià, quan la Conselleria permet que es faça en castellà o en anglès fins al 50% de l’àrea de Coneixement del Medi Natural i Social que s'ha d'impartir en llengua pròpia?

Així és com recordarem Alberto Fabra, com un hereu dels qui han volgut eliminar la nostra llengua. El recordarem com aquell que, amb la Consellera M. José Català, i els Srs. Jorge Bellver i Serafín Castellano, ha perseguit la nostra llengua, amb l’intent d’exterminar-la.

Després de la persecució del PP contra l’AVL, no m’estranyaria gens que aviat vingueren les multes, com en el franquisme. Si ens prohibeixen manifestar-nos a la plaça de la Mare de Déu de València, qui troba estrany que vinguen les multes per parlar valencià?  I és que l’alcaldessa de València creu que la plaça de la Mare de Déu és seua, pel fet que estan acostumats a perseguir, reprimir i prohibir.

De bona gana el PP tornaria a posar els cartell de 'Hable español' (també a les Corts i a les escoles) per tal de marginar la nostra llengua. I també, si pogueren, instaurarien la prohibició d’associació i de manifestació. Però si hem resistit la persecució de Felip V i de Franco, és evident que també resistirem la persecució actual dels governants del PP.