Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dissabte  29.03.2014  06:00

Autor/s: ACN

Clam al Baix Llobregat pel dret de decidir

La Taula pel Dret a Decidir d'aquesta comarca aplega més d'una vintena d'ajuntaments, i nombroses entitats i sindicats

Men?ame
 

El Baix Llobregat va reivindicar ahir una ferma aposta pel dret de decidir. Ho va fer a Pallejà, en la presentació de la Taula pel Dret a Decidir del Baix Llobregat, que aplega el 70% d'ajuntaments de la comarca, vint-i-un de trenta, els sindicats UGT i CCOO, Òmnium Cultural, l'ANC i quatre-centes entitats més. Els seus portaveus van cridar a celebrar la consulta el pròxim 9 de novembre. Totes aquestes adhesions se sumaran al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. 'Volem demostrar que la nostra comarca no està d'esquena al dret a decidir', va exclamar Francesc Sànchez, secretari d'aquesta mesa. A l'acte hi van assistir prop d'un miler de persones, representants de les entitats adherides al pacte. Uns i altres van remarcar que l'avenç nacional significarà que Catalunya avanci socialment.

El president de la Taula pel Dret a Decidir al Baix Llobregat és Frederic Prieto, que va ser el primer batlle de Cornellà de Llobregat de la democràcia, aleshores del PSUC. 'Necessitem que ens tornin la paraula, que ens l'han pres', va dirt Prieto, que ha afegit que 'també ho necessita una Espanya que vulgui ser realment democràtica'. 'Sense consulta no hi ha sortida realment democràtica, perquè ja estem farts de reunions secretes de les elits imposant-nos coses al poble', va reblar.

La consulta ha de servir per avançar nacional i socialment

El secretari general de la UGT, Josep Maria Àlvarez, va pronosticar en el seu discurs que 'el dret a decidir ha vingut per quedar-se i serà una taca d'oli que s'estendrà per tota Europa, per posar fi a aquesta situació de retallada de drets'. Per a ell, el sindicat fa aquesta aposta 'per aprofundir una mica més en la nostra democràcia', perquè 'l'avenç nacional sempre ha anat relacionat amb l'avenç social'.

A més, segons va apuntar el responsable de CCOO, Joan Carles Gallego, la consulta ha de 'permetre a la gent determinar quin futur vol pel nostre país'. Un país millor serà, segons Gallego, 'molt positiu pels nostres treballadors, i cal que la patronal ho vegi'.

La societat civil mira a Europa

La presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, va dir que Catalunya era un país amb cultures molt diverses que cal tenir en compte i estimar. Casals es va referir a temes culturals i educatius: va assenyalar que 'la immersió lingüística és un element de cohesió social i que assegura la igualtat d'oportunitats de tots els joves'. I va afegir que 'el futur cultural de Catalunya serà com el farem entre tots nosaltres, que aportarem la nostra varietat al conjunt europeu'.

També va mirar cap a Europa, en el seu parlament, la presidenta de l'Assemblea Nacional, Carme Forcadell, que va preguntar a la Unió Europea si tots els europeus eren iguals. 'Si a Escòcia poden votar i nosaltres no, quina democràcia és aquesta que no tenim els mateixos drets?', va dir.

Carme Forcadell va fer una crida a 'votar els partits favorables a la consulta' a les eleccions europees del pròxim mes de maig i a mantenir la unitat de les institucions: govern, Parlament i societat civil. Per això av demanar que tots ens comprometéssim amb la consulta i la féssim possible, 'perquè només depèn de nosaltres'. 'La consulta és irrenunciable', va reblar Forcadell.

Els batlles, convençuts que el 9 de novembre Catalunya votarà

En la plana dels parlaments polítics, el president d'ERC i batlle de Sant Vicenç dels Horts, Oriol Junqueras, va exigir que tothom fos demòcrata i que ningú no posés dificultats al dret de decidir. Junqueras, davant un públic que el va aplaudir de manera notable, va exclamar que 'mai havíem estat tan a prop de la victòria'. Per això va insistir que 'la independència és un dret i una necessitat imprescindible i urgent'. 'Farem el possible perquè voti tothom', va dir, i va acusar els que no volen que es faci la consulta d'importar-los 'un rave' l'opinió col·lectiva del poble de Catalunya.

D'altra banda, el president de la Diputació de Barcelona i alcalde de Martorell, Salvador Esteve, va argüir que 'passi el que passi, anirem a votar i el poble de Catalunya podrà decidir què vol fer'. Esteve va fer una crida a capgirar el 30% d'ajuntaments que 'encara avui, tristament, no estan representats aquí'.

En representació d'ICV, el batlle del Prat de Llobregat, Lluís Tejedor, va reclamar la consulta 'per radicalitat democràtica', perquè 'els pobles han de ser el que volen els seus homes i dones'. 'Volem ser un país normal, perquè els països normals tenen polítiques que configuren els seus ciutadans', va dir Tejedor, que va demanar als grans partits espanyols, PP i PSOE, que obrissin la constitució. 'Escoltin la veu dels ciutadans perquè el poble vol votar', va concloure.

Men?ame