28.03.2014 - 14:51
L’ex-regidora del districte de Ciutat Vella Itziar González ha denunciat al jutjat de guàrdia que des de fa un mes, quan va començar el judici pel cas de l’hotel del Palau, ha estat seguida i vigiladafins a casa seva. Tot i que no ho ha volgut vincular directament al cas, ho ha explicat abans de començar la seva declaració com a testimoni a l’Audiència de Barcelona en el judici. González també ha dit que el president del Gremi d’Hotels de Barcelona, Jordi Clos, li va enviar una carta fa uns dies recriminant-li la seva oposició a l’obertura de nous hotels al districte.
González, que ha rebut el suport de desenes de veïns de Ciutat Vella, del diputat de la CUP David Fernández i de l’ex-fiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo, ha dit que aquestes vigilàncies l’havien afectada, recordant que havia estat amenaçada de mort, però no de manera prou greu com per impedir la seva declaració davant del tribunal.
Ha dit que l’ex-tinent de batlle d’Urbanisme Ramon García-Bragado no la va pressionar, però tot i el tracte ‘cordial’ notava que no se l’escoltava quan ella demanava que el projecte tornés al seu estadi inicial. De fet, segons ella, se sentia poc influent en aquest assumpte, i diu que només li feien cas per aconseguir el seu suport. L’ex-regidora ha emmarcat les discrepàncies amb l’antiga cúpula d’Urbanisme en les diferències polítiques dins de l’equip de govern municipal; unes diferències que la van fer dimitir l’abril del 2010.
Preguntada diverses vegades per les suposades pressions que va rebre dels seus superiors per tirar endavant el projecte, González ha dit que ella rebia pressions de molts llocs i per part de molta gent, i no només per aquest assumpte. En concret, sobre Millet i Montull ha admès que eren molt insistents amb cartes enviades tant al batlle Jordi Hereu com a tinents de batlle, que li remetien a ella. Però ha dit que aquestes cartes eren manipuladores, perquè li demanaven pressa al procediment urbanístic, dient que hi havia consellers o el president de la Generalitat inquiets perquè la tramitació no avançava prou ràpid, quan això, segons ella, no era veritat.
En tot cas, ha diferenciat entre les pressions que podia rebre de la ciutadania, que ha considerat ‘peticions legítimes’, i les d’empresaris, més encara si volen saltar-se la legalitat. Fora de l’Audiència, després de declarar, Itziar González ha estat una mica més contundent i ha admès que els responsables polítics municipals van fer tot el possible perquè ella ‘no fos un problema’ en la tramitació del procés, i que en les discussions dins de l’equip de govern ‘sempre perdia’.
L’ex-regidora ha explicat que quan ella va ser escollida regidora de Ciutat Vella, el 2007, ja li va arribar el projecte redactat, però a ella no li va agradar el planejament perquè trencava l’equilibri del barri. Per això va començar una negociació amb els seus companys de govern que va acabar amb un acord per fer un procés de participació ciutadana en el qual l’hotel era un element fix. Ha dit que va ser un ‘error’ per part seva, perquè ‘o es pot opinar de tot, o no s’opina de res’, però ho ha justificat per tal d’arribar a un cert consens.
En tot cas, ha dit que desconeixia que l’edifici havia passat a mans d’Olivia Hotels, i que ho va descobrir per la premsa l’estiu del 2009, després d’esclatar l’escàndol del Palau, cosa que la va fer sentir que ‘tots’ havien estat enganyats. De fet, ha dit que va veure ‘qüestions poc clares’ en el suposat interès general i ha admès que l’hotel no era la seva prioritat pel barri. També ha qualificat de ‘molt estrany’ l’equip público-privat que es va crear entre els responsables d’Urbanisme i els responsables del projecte per part del Palau, Olivia Hotels i el despatx d’arquitectura Tusquets-Díaz. Un cop descobert l’engany del Palau, González va instar a la paralització del procediment, que es va efectuar mesos després.
Abans de González ha declarat Lluís Saura, advocat que va assessorar urbanísticament el Palau de la Música i el despatx Tusquets-Díaz d’arquitectura en la tramitació del projecte. Saura ha explicat que inicialment els seus honoraris els pagava el Palau, però quan es va adjudicar el projecte a Olivia Hotels ho va passar a fer aquesta empresa. Tot i així, ha dit que desconeixia que Olivia era el propietari de l’edifici, cosa que va conèixer l’estiu del 2009, després de l’escàndol del Palau, a través d’una trucada de García-Bragado, de qui ha dit que hauria d’haver sabut aquest extrem.
Per dilluns hi ha prevista la declaració com a testimoni de l’ex-arquitecte en cap de Barcelona, Josep Antoni Acebillo.