Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  28.03.2014  09:40

Declara Itziar González, un testimoni clau en el cas de l'hotel del Palau

Concentració de suport a l'ex-regidora de Ciutat Vella

Men?ame
 

Avui declara en el judici pel cas de l'hotel del Palau l'ex-regidora de Ciutat Vella Itziar González, que en la declaració que ja va fer al jutjat el 201 va dir que havia rebut pressions per part de càrrecs municipals perquè no posés cap obstacle al projecte. Abans d'aquella declaració, havia dimitit del seu càrrec després d'haver patit amenaces greus relacionades amb la corrupció municipal. I l'afer del Palau fou un dels detonants de la seva dimissió, tal com explicava en una entrevista del novembre del 2012 a VilaWeb. Avui, davant del jutjat, hi ha convocada una concentració de veïns de la Ciutat Vella per a donar suport a Itziar González.

En aquella entrevista deia que durant el judici explicaria allò que sabia del cas: 'No puc explicar tot allò que sé sobre el Palau de la Música, perquè no és el moment de fer-ho, que hi ha un judici. Qüestions més profundes, les podré explicar quan judicialment s’hagin contrastat. Déu me'n guard de perjudicar ningú. La presumpció d'innocència s'ha de portar fins al final; jo no puc influir un jutge. Això no s'ha de fer. No és que no vulgui explicar; és que no em toca fer-ho.'

'Era dur de treballar amb amenaces, però no van ser la causa de la dimissió, ni tampoc la corrupció municipal que vaig descobrir, ni el clientelisme polític i institucional del Palau de la Música…', deia en l'entrevista l'ex-regidora de Ciutat Vella. 'El que em va fer dimitir és la impotència que sentia en veient que no podia exercir el poder que m'havia donat el poble, que hi havia alguna cosa en el sistema que no funcionava. No tenia gens de sentit que agafés el poder de la gent, l'acumulés i no en fes res. Això és el que em passava: no podia fer les coses que la gent em demanava.'

Però precisava que l'afer del Palau fou un dels detonants de la seva decisió: 'La meva obligació era de traslladar a l'alcalde que els residents de la Ciutat Vella i una gran part dels barcelonins no volien l'operació del Palau. Quan ho vaig fer, em van respondre que, a 'ells', sí que els interessava. Quan et passa això, et demanes qui són 'ells' i sents que ets part d'una farsa. Et sap greu cobrar un sou per no fer la feina per la qual et paguen. Aquesta mena de coses em van semblar importants. Era un frau.'


La tramitació polèmica de l'hotel del Palau

El procés en què Itziar González declara com a testimoni tracta de la tramitació del projecte d'un hotel al costat del Palau.

Segons la versió de la fiscalia i les acusacions, Millet i Montull van aconseguir de tramitar l'hotel de manera irregular gràcies a la connivència de càrrecs municipals i es van quedar una comissió important de l'hoteler, Manuel Valderrama.

Per Míriam de Rosa Palacio, jutgessa instructora, Millet i Montull van ordir una trama per apoderar-se dels 900.000 euros que els havia de pagar Valderrama per 'adjudicar-se' l'hotel i de 3,6 milions d'euros més que l'empresa hotelera, Olivia Hotels, havia d'avalar després d'aprovar-se el projecte i que, teòricament, havien d'anar a parar a la Fundació del Palau. Millet i Montull sembla que van assegurar davant els patrons de la fundació que la cessió era gratuïta.

En tot aquest entramat la fiscalia afirma que van fer ús dels contactes polítics que tenien per fer avançar un projecte molt dificultós. Van ocultar a la Generalitat, a l'opinió pública i a certs càrrecs de l'ajuntament que la propietat del terreny havia passat de la fundació a Olivia Hotels, i van simular, doncs, que el projecte tenia un caràcter de benefici públic i no estrictament privat.

La fiscalia acusa García-Bragado, que havia estat secretari general de la Presidència de la Generalitat, d'agilitar la tramitació, en vista dels entrebancs que hi posava la regidora de Ciutat Vella, Itzíar González. Bragado nega els fets i afirma que no hi ha cap prova que pugui demostrar que es va fer una gestió especial o diferent.

Sempre segons la versió de la fiscalia Millet i Montull van contactar amb els presidents dels grups de CiU i PP, Xavier Trias i Alberto Fernández Díaz, i amb el primer tinent batlle d'aleshores, Carles Martí, perquè donessin suport polític a la tramitació. D'aquesta manera, s'hauria ocultat el canvi de propietat.

La magistrada va concloure que García-Bragado, Messeguer i Enric Lambies, ex-director jurídic d'Urbanisme, de comú acord amb Millet i Montull i cedint a les seves peticions, van fer-los un tracte de favor i van intervenir en el procés sabent que les finques eren d'Olivia Hotels, 'ocultant a tercers aquest coneixement perquè aquesta circumstància no paralitzés la tramitació i ocultant també l'operació lucrativa privada entre Olivia Hotels i la fundació'. A més, l'arquitecte Carles Díaz també coneixia l'operació i va lliurar documentació a l'ajuntament presentant la finca com a propietat de la fundació, tot i saber que pertanyia a Olivia.

Durant la instrucció del cas, Millet i Montull van dir que l'ajuntament sí que sabia que Olivia era la propietària de l'hotel, però García-Bragado i Messeguer ho van negar. Lambies, en canvi, va dir que ell ho sabia però no ho va considerar jurídicament important.

Men?ame