27.03.2014 - 06:00
Des de diversos sectors polítics i d’opinió han arribat aquests dies grans lloances a la figura d’Adolfo Suárez. I el diputat d’EUPV Ignacio Blanco hi va contestar amb un piulet que demanava: ‘A quina presó franquista va estar el “lluitador per la democràcia” Adolfo Suárez?’ Un comentari que volia criticar ‘la glorificació manipuladora’ de l’ex-president espanyol, mort diumenge, però que fou objecte d’una allau de retrets, atacs i insults. ‘Vaig descobrir el submón de la ultradreta a Twitter’, diu Blanco. En aquesta conversa amb VilaWeb també valora l’enquesta publicada ahir per la Cadena Ser i que pronostica una forta caiguda del PP.
—Dimarts vau fer un piulet que va ser respost amb tot d’atacs…
—Va ser molt desagradable i sorprenent. Vaig descobrir el submón de la ultradreta a Twitter, que no n’era conscient. Em van dir de tot, i jo no havia faltat al respecte a ningú. Al principi vaig intentar raonar i fins i tot contextualitzar allò que deia, perquè no va ser un sol piulet. Vaig dir que no criticava Suárez sinó la utilització de la seua figura, era una crítica als qui parlaven d’ell. Gent de l’extrema dreta que atacava Suárez quan aquest feia la transició, ara el reivindica. Fins i tot un diputat del PP que militava a Falange, el defensava i m’atacava a mi.
—…
—Realment, jo no atacava la figura de Suárez, sinó que criticava la glorificació i santificació absolutament manipuladora que s’ha fet de la seua figura, que crec que té llums i ombres. Se’n poden dir coses bones i coses dolentes, però dir que va ser un lluitador per la democràcia, que ho he sentit dir a molta gent, em sembla un excés verbal que fa un mal favor a la memòria històrica. Els qui van lluitar per la democràcia són precisament els qui van estar en presons i moltes vegades a les cunetes, perquè foren assassinats. Vaig fer aquell piulet perquè estava indignat davant un corrent d’opinió general que no respecta els fets històrics.
—Creieu que s’ha amagat una part del seu passat, aquests dies?
—Evidentment. Ell va fer un paper concret, de reformista dins el règim, i va possibilitar la transició, la qual va permetre un règim de llibertats i democràtic en un sentit formal, i açò pot ser positiu, però també té moltes ombres. Va impulsar un sistema electoral bipartidista que no respecta els drets electorals de les persones, un sistema territorial inacabat que genera insatisfaccions encara; va aprovar una constitució monàrquica sense preguntar al poble per la forma d’estat… Se li poden fer crítiques, però a mi, allò que em sembla més vergonyós és que es diga que va ser un lluitador per la democràcia. Parlem d’algú que va ser secretari general del Movimiento Nacional, governador civil d’Àvila, que formava part de Falange. Després se’n va distanciar, va ser una de les persones que, en concert amb altres partits, va promoure un trànsit. També perquè açò interessava. La pressió de les classes populars, l’oposició antifranquista, les vagues i la pressió europea, ho feien inevitable. No vaig contra un cert homenatge. Sí que em sembla absolutament absurd santificar-lo i atribuir-li un mèrit que no té. Ell no va ser un antifranquista, ell va ser un franquista. Almenys fins el 1976.
—Això passava dimarts. L’endemà la Cadena Ser publicava una enquesta segons la qual el PP perdria la Generalitat si es fessin eleccions avui…
—Totes les enquestes pronostiquen una forta davallada del PP, i també que baixa el PSPV. En aquest sentit, cal destacar que el bipartidisme arriba a mínims històrics. Per una altra banda, pugem molt Compromís i EUPV, i també entra UPyD. Això implica un canvi complet en el sistema de partits valencià i en l’arc parlamentari. El PP perd el suport de la majoria dels valencians i quedarà fora del govern. Per primera vegada en vint anys s’albira un canvi. No serà una qüestió d’alternança entre el PP i el PSPV sinó que unes altres forces polítiques, com EUPV, amb les coses més clares, tindrem molt a dir. Queda per concretar quina serà la correlació de forces, perquè el panorama no ha acabat encara. Som en un cert canvi polític, que es pot accelerar o no. Nosaltres aspirem a superar els resultats de l’enquesta i augmentar el nostre vot.
—Si els resultats electorals fossin així, i la suma de PSPV, Compromís i EUPV fos superior a la del PP i UPyD, veuríem un tripartit progressista al govern valencià?
—Això se sabrà quan arribe el moment, segons el resultat, la negociació programàtica i les decisions que prenga cada força política. En el nostre cas, serà amb un referèndum entre la militància. Sí que tenim clar que el debat és per a fer fora el PP, i que hi ha diverses fórmules: mitjançant el vot d’investidura, d’un acord estable al parlament, o també hi ha aquesta possibilitat, que no és descartable, però tampoc l’única.
—Sereu el candidat d’EUPV?
—Açò ho decidirà la militància d’EUPV en assemblea, a principi del curs polític. A mi m’agradaria, evidentment. No elegirem només el cap de la llista sinó tota al candidatura, i jo ja he confirmat que tinc intenció de presentar-m’hi, perquè hi ha un grup important al partit que ho considera així. Si hi ha més candidats, votarem democràticament, i si podem arribar a un acord, doncs tindrem una llista de consens. Ací el fet més important és la proposta política, el treball d’elaboració d’un programa electoral i, sobretot, demostrar que hi ha una alternativa diferent al PP i el PSPV, molt més a l’esquerra i amb les idees molt més clares per a recuperar la democràcia, que en el cas del País Valencià també és l’autogovern, absolutament inexistent perquè apliquen les polítiques que li dicten des de Madrid.
