Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  25.03.2014  18:28

El Tribunal Constitucional tomba la declaració de sobirania del Parlament

Considera il·legal el punt que defineix el poble de Catalunya com a subjecte polític i jurídic sobirà · Va ser aprovada al parlament el 23 de gener del 2013

Men?ame
 

El Tribunal Constitucional (TC) espanyol ha tombat per unanimitat la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya aprovada el 23 de gener de 2013. El tribunal ha admès parcialment el recurs presentat pel govern espanyol. La sentència (pdf) del TC considera 'inconstitucional i nul' el primer punt: 'Sobirania. El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà.' Segons els magistrats, el text vulnera els articles 1.2 i 2 de la constitució espanyola i els articles 1 i 2.4 de l'estatut d'autonomia de Catalunya. Però no troba inconstitucional la referència al dret de decidir de Catalunya en el marc de la llei. El govern espanyol va presentar un recurs d'inconstitucionalitat al tribunal perquè considerava que la declaració, més enllà del valor polític, tenia valor jurídic.

[DOCUMENT] Sentència del TC contra la declaració de sobirania (pdf)

L'encarregada de redactar la ponència ha estat la vice-presidenta del TC, Adela Asúa, que hi treballava des de feia setmanes a fi d'atènyer un acord ampli. Els magistrats no han esperat a resoldre la recusació que el Parlament de Catalunya ha aprovat aquest matí contra el president, Francisco Pérez de los Cobos --ex-militant del PP-- i dos magistrats més.

Declara 'inconstitucional i nul' el principi de la sobirania

El ple ha estimat parcialment i per unanimitat el recurs del govern espanyol i declara 'inconstitucional i nul' el principi primer que recull el document, segons el qual 'el poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà'. Segons els magistrats, el text vulnera els articles 1.2 i 2 de la constitució i els articles 1 i 2.4 de l'estatut d'autonomia de Catalunya.

El 'dret de decidir' és constitucional si no significa autodeterminació

D'una altra banda, el Tribunal declara constitucionals les referències al 'dret de decidir dels ciutadans de Catalunya' perquè poden ser interpretades de conformitat a la constitució ja que, segons la sentència, no consagren un dret d'autodeterminació no reconegut a la constitució, sinó una aspiració política a la qual només es pot arribar mitjançant un procés ajustat a la legalitat constitucional amb respecte als principis de 'legitimitat democràtica', 'pluralisme' i 'legalitat'.

'La sobirania nacional resideix al poble espanyol'

Segons la sentència, 'la clàusula primera de la declaració, que proclama el caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà de Catalunya, ha de ser considerada inconstitucional i nul·la' perquè aquest reconeixement és contrari als articles 1.2 i 2 de la constitució, que estableixen que 'la sobirania nacional resideix al poble espanyol, del qual emanen els poders de l'estat' i que 'la constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols...'. A més, afegeix, seria contrària als articles 1 i 2.4 de l'estatut i en relació als articles 9.1 i 168 de la constitució.

La sobirania de Catalunya és 'incompatible' amb la constitució

En aquest marc recorden que el reconeixement de la qualitat de 'sobirà' per al poble de Catalunya no està contemplat a la constitució i és 'incompatible' amb l'article 2 de la constitució perquè 'suposa conferir al subjecte parcial del que es predica la qualitat de poder trencar, per la seva sola voluntat, el que la constitució declara com el seu propi fonament: la indissoluble unitat de la nació espanyola'.

Autodeterminació no, dret de decidir, sí

La sentència també deixa clar que una comunitat autònoma 'no pot unilateralment convocar un referèndum d'autodeterminació per decidir sobre la seva integració a Espanya'. Amb tot, obre una porta respecte a les referències al 'dret de decidir' i apunta que té cabuda dins de la constitució 'sempre que s'entengui com una aspiració política a la què només es pot arribar mitjançant un procés ajustat a la legalitat constitucional amb respecte als principis de 'legitimitat democràtica, 'pluralisme' i 'legalitat' expressament proclamats a la declaració en estreta relació amb el 'dret de decidir'.

'La constitució es pot reformar des de l'ordenamnent'

I és que segons els magistrats, 'el plantejament de concepcions que pretenen modificar el fonament mateix de l'ordre constitucional té cabuda en el nostre ordenament, sempre que no es prepari o defensi a través d'una activitat que vulneri els principis democràtics, els drets fonamentals o la resta dels mandats constitucionals, i l'intent de la seva consecució efectiva es faci en el marc dels procediments de reforma de la constitució'.

La declaració dotava la Generalitat i el Parlament d'atribucions 'superiors'

Segons fonts del TC, per arribar a aquest veredicte els magistrats van abordar primer si admetien la impugnació presentada pel govern espanyol contra la declaració, i van acordar que era admissible perquè ¡es tracta d'un acte que 'pot produir efectes jurídics'.

Segons el TC, la declaració 'es pot entendre com el reconeixement' a favor de la Generalitat i del Parlament de Catalunya 'd'atribucions inherents a la sobirania superiors a les que deriven de l'autonomioa reconeguda per la constitució i les nacionalitats que integren la nació espanyola'. Per aquest motiu van determinar que el text tenia caràcter jurídic i que produirà, a més, efectes d'aquesta naturalesa.

 

En aquesta pàgina podeu trobar moltes traduccions del text aprovat pel Parlament de Catalunya.

Men?ame