23.03.2014 - 15:25
Adolfo Suárez, qui va ser president del govern espanyol entre 1976 i 1981, s’ha mort als 81 anys. El seu fill, Adolfo Suárez Illana, havia comparegut en conferència de premsa divendres per anunciar un agreujament de la malaltia neurològica del seu pare i per dir que, malgrat la millora en la pneumònia que patia, previsiblement es morirà en un termini de quaranta-vuit hores.
Suárez, figura clau de la Transició, afectat d’Alzheimer des de fa deu anys, estava ingressat arran d’unes complicacions respiratòries que havia patit els darrers dies i el seu estat de salut havia empitjorat molt en les últimes hores. Suárez, primer president elegit a les urnes després de la dictadura franquista, va posar en marxa el retorn de Tarradellas a Catalunya i va restaurar per decret la Generalitat abans que s’aprovés la constitució espanyola.
Suárez passarà a la història espanyola per haver-se convertit en el primer president després del franquisme i haver legalitzat els partits socialista i comunista. Va ocupar el càrrec des del 1976, quan sent un desconegut per a l’opinió pública espanyola, va rebre l’encàrrec del rei Juan Carlos per formar govern. Al capdavant de la Unió de Centre Democràtic (UCD) va guanyar dues eleccions (les primeres de la democràcia, l’any 1977, i l’any 1979) fins al 1981, any en què va presentar la dimissió atrapat per la crisi interna del partit i les dificultats socials i econòmiques. L’ex-president del govern espanyol es va retirar de la vida pública fa més de deu anys després de ser diagnosticat amb un alzheimer l’any 2003. Els últimes dies els ha passat ingressat a la Clínica Cemtro de Madrid per una infecció respiratòria.
El primer president de la democràcia
Adolfo Suárez era natural de Cebreros, Àvila, on va néixer el 25 de setembre del 1932. Va iniciar la seva carrera política a la seva ciutat natal. Al 1958, ingressava a la Secretaria General del Movimiento i des d’allà va començar al seva meteòrica ascensió política, convertint-se en procurador de les Corts per Àvila el 1967 i governador civil de Segòvia el 1968. L’any següent va ser nomenat Director General de Ràdio Televisió Espanyola, un càrrec que va ocupar fins el 1973. Dos anys més tard va passar a ser Secretari General del Movimiento després de la mort de Fernando Herrero Tejedor.
Al llarg del seu primer mandat, el seu govern va aprovar la Llei per a la Reforma Política, a final de 1976, amb l’objectiu de dur a terme una transició política sense enfrontaments. El 1977 va legalitzar el partit comunista, tot i haver de suportar una forta oposició, i diferents sindicats. El 15 de juny del mateix any, Suárez es convertia en el primer president de la democràcia espanyola, des de l’any 1936, i de l’arc parlamentari resultant en va sortir la constitució espanyola, aprovada en referèndum el 6 de desembre del 1978.
El 3 de març del 1979 Suárez renovava la majoria per iniciar un tercer mandat després de fer-se unes noves eleccions, tot i que no va acabar-lo ja que va presentar la dimissió el 29 de gener del 1981 arran de la tensió social, amb un augment de l’atur i el terrorisme; econòmica i política, amb les forces d’esquerres a l’alça, amb rumors d’un cop d’estat, que vivia Espanya i que també es va traslladar en el si del seu propi partit, amb fortes pressions dels sectors més immobilistes.
Abans de la reva renúncia, Suárez va haver de fer front el 1980 a una moció de censura del PSOE a càrrec del qui es convertiria també en president, Felipe González després de guanyar les eleccions del 1982. Aquella moció, que no va prosperar, va comportar una plataforma per impulsar la figura de González i un deteriorament de la figura de Suárez.
El cop d’estat del 23-F
Suárez va viure també en primera persona el cop d’estat del 23-F, l’any 1981, en el transcurs del debat d’investidura que havia d’aprovar el nomenament de Leopoldo Calvo-Sotelo com a nou president del govern després de la seva renúncia. Un dels episodis més recordats d’aquella jornada va ser l’actitud immòbil de Suárez quan el tinent coronel Tejero va llençar trets a l’aire i Suárez es va quedar assegut junt amb el general Manuel Gutiérrez Mellado, aleshores el seu vice-president primer, i el líder del PCE, Santiago Carrillo, mentre la resta de diputats s’amagaven sota les butaques de l’hemicicle.
En les eleccions del 1982, que es van celebrar després del breu període de Calvo Sotelo com a president i que van representar la primera victòria del PSOE, Suárez va concórrer-hi amb el seu nou partit, Centro Democrático i Social (CDS), amb el qual va sortir escollit per la circumscripció de Madrid. Va revalidar el seu escó els anys 1986 i 1989 i finalment, dos anys més tard, va dimitir després del fracàs de la formació en les eleccions municipals i autonòmiques (excepte Catalunya, País Basc, Galícia i Andalusia). A partir d’aleshores, va començar l’inici de la seva retirada de la vida pública espanyola.
