Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dilluns  17.03.2014  06:00

Autor/s: Josep Casulleras Nualart

El nou diccionari 'antisobiranista' de la RAE, a punt d'imprimir-se

Inclou canvis a 'referèndum', 'estat', 'estat de guerra', 'nacionalitat', 'sobirania'...

Men?ame
 

La nova edició del 'Diccionario de la Real Academia Española' (DRAE) ja és a mans de l'editorial Espasa, que la imprimirà i distribuirà a la tardor. La vint-i-tresena edició del diccionari incorporarà canvis en la definició de molts mots, entre els quals hi haurà finalment 'referèndum', tal com va avançar VilaWeb l'any passat. Però no solament aquest; el diari el Punt Avui ja apuntava fa uns quants mesos que se'n revisarien uns quants més, molt vinculats al procés sobiranista català, com ara 'sobirania', 'nacionalisme', 'autodeterminació' i 'estat', incloent-hi 'estat federal', 'estat de guerra' i 'estat lliure associat'.

Heus ací alguns dels canvis que s'hi introduiran:

—Referèndum

Ara:

'Procediment jurídic pel qual se sotmeten al vot popular lleis o actes administratius que es proposa que siguin ratificats pel poble.'

En la nova edició:

'Procediment jurídic pel qual se sotmeten al vot popular lleis o decisions polítiques amb caràcter decisori o consultiu.'

—Nacionalitat

Ara:

'1. Condició i caràcter peculiar dels pobles i habitants d'una nació.

2. Estat propi de la persona nascuda o naturalitzada en una nació.

3. Comunitat autònoma a la qual, en el seu estatut, se li reconeix una especial identitat històrica i cultural.

4. Denominació oficial d'algunes comunitats autònomes espanyoles.'

En la nova edició:

'1. Condició i caràcter peculiar dels pobles i habitants d'una nació.

2. Vincle jurídic d'una persona amb un estat, que li atribueix la condició de ciutadà d'aquest estat d'acord amb el lloc on ha nascut, la nacionalitat dels seus pares o el fet d'haver-li concedit la naturalització.

3. Comunitat autònoma a la qual, en el seu estatut, es reconeix una especial identitat històrica i cultural.'

—Sobirania

Ara:

'1. Qualitat de sobirà.

2. Autoritat suprema del poder públic.

3. Altesa o excel·lència no superada en qualsevol ordre immaterial.

4. Orgull, supèrbia o altivesa.'

*Inclou 'sobirania nacional', definida així: 'La que resideix en el poble i s'exerceix mitjançant els seus òrgans constitucionals representatius.'

En la nova edició:

'1. Qualitat de sobirà.

2. Poder polític suprem que correspon a un estat independent.

3. Altesa o excel·lència no superada en qualsevol ordre immaterial.

4. Orgull, supèrbia o altivesa.'

*Desapareix la definició actual de 'sobirania nacional'.


—Estat (incloem les entrades no referides a estats d'ànim o personals)

Ara:

'· Conjunt dels òrgans de govern d'un país sobirà.

· En el règim federal, porció de territori on els habitants es regeixen per lleis pròpies, encara que restin sotmesos en certs assumptes a les decisions d'un govern comú.'

En la nova edició:

'· País sobirà, reconegut com a tal en l'ordre internacional, assentat en un territori determinat i dotat d'òrgans de govern propis.

· Forma d'organització política, dotada de poder sobirà i independent, que integra la població d'un territori.

· Conjunt dels poders i òrgans de govern d'un país sobirà.

·En certs països organitzats com a federació, cadascun dels territoris autònoms que la componen.'


—Estat associat

Ara:

'· El que, amb autonomia, participa en les estructures de govern d'un altre país.'

En la nova edició:

'· Estat que, amb certa autonomia, participa en les estructures de govern d'un altre país.'


—Estat de guerra

Ara:

'1. El d'una població en temps de guerra, quan l'autoritat civil renuncia a les seves funcions en l'autoritat militar.

2. El que segons la llei s'equipara a l'anterior per motius d'ordre públic, fins i tot sense guerra exterior ni civil.'

En la nova edició:

'1. Estat de setge:  Situació declarada pel parlament quan es pugui produir un atemptat contra la sobirania o la independència de l'estat o contra la seva integritat.

2. Estat d'una població en temps de guerra, quan l'autoritat civil renuncia a les seves funcions en l'autoritat militar.'


—Estat d'excepció

Ara:

'1. En certs països, situació semblant a l'estat d'alarma.'

En la nova edició:

'1. El que, segons la constitució, generalment amb autorització del parlament, declara el govern en el supòsit de pertorbació greu de l'ordre públic o del funcionament de les institucions democràtiques, i que implica la suspensió de garanties constitucionals i el reforçament de l'autoritat administrativa.'


—Autodeterminació

Ara:

'1. Decisió dels pobladors d'una unitat territorial sobre el seu futur estatus polític.

En la nova edició:

'1. Decisió dels ciutadans d'un territori determinat sobre el seu futur estatus polític.

2. Capacitat d'una persona per a decidir per si mateixa alguna cosa.'


—Ciutadà

En la nova edició, s'afegeix a la definició un significat nou: 'Persona considerada com a membre actiu d'un estat, titular de drets polítics i sotmès a les seves lleis.'

És difícil de saber quan es van proposar les modificacions dels significats respecte de l'edició actual, la vint-i-dosena, que és del 2001, i si són més aviat recents, pròximes en el temps al procés sobiranista, o bé si no hi tenen cap lligam. Sigui coincidència o no, els experts jurídics consultats per VilaWeb destacaven la importància de canvis en el significat de paraules com ara 'referèndum', que en la nova edició passarà a tenir una definició més política. Això és important perquè quan en un tribunal hi ha divergència d'interpretació sobre un concepte (posem per cas el concepte de 'referèndum'), un dels criteris que s'aplica, a més de la jurisprudència, és la definició del diccionari de l'acadèmia de la llengua espanyola.

Men?ame