Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  04.03.2014  14:49

Autor/s: ACN

El govern denunciarà el Pla Hidrològic de l'Ebre a la Comissió Europea

El conseller Santi Vila diu que el decret és lesiu per a la preservació del delta i es contradiu amb la normativa comunitària

Men?ame
 

El govern català denunciarà a la Comissió Europea el Pla Hidrològic de l'Ebre aprovat la setmana passada per l'executiu espanyol. Considera que el decret és lesiu per a la preservació del delta de l'Ebre i que es contradiu amb la normativa comunitària. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha criticat que el decret prioritzi les 'negociacions polítiques' per garantir i ampliar les concessions d'aigua a regants de la part superior de la conca en detriment de la protecció del delta, recentment reconegut com a reserva de la biosfera. Retreu també al Ministeri d'Agricultura espanyol que hagi definit el cabal ambiental sense l'acord preceptiu amb la Generalitat.

Vila s'ha mostrat convençut que Brussel·les els acabarà donant la raó al govern dins de la via administrativa abans d'haver d'obrir la porta a un possible contenciós administratiu davant del Tribunal Suprem -el termini per fer-ho és de diversos mesos- o portar també el cas per la via del Tribunal Constitucional espanyol, opció que encara no s'ha valorat. El govern ha basat la seva decisió en un informe de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) on detecta 'inconsistències' en el decret del pla, davant el seu caràcter 'lesiu' en la lluita contra els fenòmens de la regressió i la salinització.

També ha recordat la necessitat de protegir i defensar que requereix un espai que recentment ha estat declarat reserva de la biosfera amb el suport de l'administració espanyola. La Generalitat, a més, entén que el pla 'violenta i entra en contradicció' amb les normatives bàsiques europees referents a la necessitat d'avaluació ambiental estratègica i protecció d'hàbitats i espècies.

Però el gran cavall de batalla, segons ha admès el conseller, continua sent la renovació i el repartiment de noves concessions de regadius a la part superior de la conca de l'Ebre. 'El problema que planteja el Pla és que atén necessitats de reg, fins i tot, artificials de les comunitats autònomes', ha admès. Entén, però, que aquesta priorització no entra en contradicció amb el suport del govern català a les ampliacions de regadiu de Lleida, que considera 'legítimes' i a la mateixa altura que les necessitats d'aplicar cabals ambientals 'sostenibles' per evitar els problemes del Delta. 'No hi ha un hectòmetre cúbic malaguanyat', ha precisat.

'El cabal ambiental no és un tema més com un tall del pastís, sinó que és fonamental per repartir les masses d'aigua. El problema el tenim amb cabals d'aigua d'altres comunitats autònomes que s'han fet per motius més polítics que tècnics', ha argumentat Vila. Considera moltes d'aquestes noves concessions 'no s'aguanten sobre el paper' i ha palesat, novament, les diferències amb el govern espanyol en matèria de cabals, des dels 3.000 hectòmetres cúbics anuals fins els 7.000 que reclamava la Generalitat, d'acord amb la comunitat científica.

En aquest context, ha relativitzat també l'abast de l'oferta del Ministeri d'Agricultura espanyol d'incrementar en un 10% el cabal ambiental en funció de les necessitats de preservació del tram final. L'oferta, ha recordat, es va fer a través dels mitjans de comunicació i suposa un increment de 300 hectòmetres cúbics anuals.

El conseller, però, ha retret també al govern espanyol que hagi obviat el parer de la Generalitat en l'aprovació del decret, sense que les dues administracions hagin mantingut 'cap contacte', des que el document es va sotmetre al Consell de l'Aigua espanyol, el passat mes de juliol, fins que ha estat aprovat definitivament pel consell de ministres. La definició de la xifra requeria un 'acord preceptiu' amb la Generalitat en el marc de la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre que no s'ha acabat produint.

En qualsevol dels casos, Vila ja ha avançat que el pla tindrà un 'recorregut curt' perquè aquest 2014 és el primer i últim any que es podrà aplicar abans no sigui sotmès de nou a una nova revisió i a un nou procés d'informació pública, segons obliga la Unió Europea. En aquest sentit, considera que l'objectiu de la seva aprovació per part del govern espanyol ha estat evitar les sancions de Brussel·les per quedar 'fora de la llei' en el cas de no haver-lo aprovat. 'Han complert el tràmit. Havien de tancar el pas a les sancions de la Unió Europea', ha apuntat.

Per al conseller, a més, la comparació d'aquesta planificació de conca amb el Pla Hidrològic amb transvasaments del govern Aznar és poc menys que un 'anacronisme', entre d'altres coses, per l'empitjorament dels indicadors ambientals. 'És un delta més pressionat, la regressió més accentuada, la salinització queda acreditada, més d'una dècada entremig perquè els paràmetres han canviat', ha tancat.

Men?ame