28.02.2014 - 12:59
Llet Nostra, marca líder al mercat català, que comercialitza la llet elaborada per 215 granges familiars, que representen el 30% del sector lacti de Catalunya, es troba amb dificultats per vendre el seu producte a la Catalunya Nord a causa, precisament, del bloqueig que exerceix França. Com tots sabem, o, si més no, intuïm, aquest és un problema difícil de resoldre perquè, si el govern francès s’avingués a negociar i a dialogar, llavors ens trobaríem amb pagesos que es dedicarien a tombar camions a l’autopista, davant una actitud totalment passiva de les forces de seguretat que, ja ens ho podem figurar, tindrien ordre de no actuar o, simplement, d’evitar que la violència passés d’uns límits; vaja, com els bombers de l’Alemanya nazi que, si un escamot de les SS calava foc a una sinagoga, només es preocupaven d’evitar que les flames afectessin els edificis veïns. Per tant, malgrat la globalització i els acords de lliure circulació de la Unió Europea, França continua practicant polítiques proteccionistes.
Com sempre, aquesta pràctica proteccionista l’apliquen els partits tradicionals, que no volen perdre vots a les zones rurals, i, al seu torn, el Front Nacional proposa radicalitzar-la ja que, com sabem, en el seu programa hi figura la sortida de França de la UE, la restauració del franc i l’establiment de barreres aranzelàries. Ignoro quines opinions té sobre el tema Jean-Luc Mélenchon, però ja me’n faig pagues de no esperar-ne res de bo.
Amb això, el que s’aconsegueix és que, en territori francès, es consumeixin els productes agrícoles francesos, sense preocupar-se mai de si aquests tenen, de debò, una qualitat i un preu millor que els de fora; de fet, podem sospitar que si els productes agrícoles francesos fossin realment competitius, llavors no necessitarien pas cap mena de protecció; al capdavall, distribuir els productes de Llet Nostra als supermercats no implica pas obligar la gent a comprar-los. I així ens trobem amb un sistema que es defensa i legitima mitjançant arguments populistes, però que, en realitat, aboca la gent normal a consumir productes de mala qualitat, mentre que només són les elits les que poden permetre’s pagar el preu de productes d’importació els quals, a causa de la política proteccionista, sempre són més cars.
Per tant, si a la Catalunya Nord hom vol decidir lliurement quins productes cal consumir, cosa que significa tenir-ne en compte només la relació entre la qualitat i el preu, no queda més remei que trencar amb un estat disposat sempre a intervenir per impedir el normal funcionament de les lleis del mercat, el propòsit de les quals sempre és afavorir és qui ofereixen millor qualitat a més bon preu, és a dir, aplicar el principi que guanyi el millor. I vet ací un nou argument per organitzar una cadena humana per la independència que vagi des de Cervera de la Marenda fins a Salses.
Xavier Deulonder i Camins (Dl. 24 de febrer del 2014)
deulonder@hotmail.com
