27.02.2014 - 20:00
Després d’uns mesos de retard arriba al mercat el segon disc de La Iaia, ‘On és la màgia?’ (Música Global), enregistrat l’estiu passat als estudis de Cadis del productor Paco Loco. El trio osonenc ha donat un tomb al seu estil pop-folk inicial i presenta un treball “molt més desmelenat, més colorista, més màgic, desenfadat i enèrgic”, segons ha explicat el cantant i compositor del grup, Ernest Crusats, en una entrevista a l’ACN. La nova sonoritat està elaborada a base d’instruments acústics, però incorpora sons de sintetitzadors a través d’un Ipad. Crusats assenyala que volia titular el disc amb una pregunta “perquè la gràcia no està en la pregunta, sinó en la resposta que cada persona li pugui donar”
Les cançons del nou disc de La Iaia ja han sonat en diferents directes del grup des que es va estrenar al Mercat de Música Viva de Vic del 2013. El cantant i compositor del grup, Ernest Crusats, explica que des de llavors, en general, la rebuda del públic ha estat positiva al canvi estilístic de la banda vigatana. El grup no considera que el canvi sigui radical, “perquè continuem fent cançons de pop”, però ara són “molt més cantables i ballables”.
De fet, per Crusats, “allò realment interessant del món de la música i del món de la creació precisament és anar fent passets cap a algun lloc i no quedar-te allà on estaves”. El cantant afirma que pel fet de ser una banda que tot just està començant, creixent i formant-se, “no podíem considerar normal tornar a fer el mateix que ja havíem fet, calia evolucionar”.
Tot i que algunes crítiques han definit el seu nou treball com a electrònic, ells mai ho han entès així. Crusats explica que han elaborat el disc “a base de guitarra, baix i bateria, instruments acústics, tot i que l’únic que hi ha d’electrònica al nou disc són sons de sintetitzadors i potser algun efecte digital”.
Amb tot, l’Ipad aporta a la seva música “un punt de trencar amb les sonoritats més clàssiques i més acústiques i introduir sons més bojos”. L’Ipad per si sol no els ha permès inventar cap so nou, sinó que emula sons d’altres instruments dels anys 80, “com sintetitzadors del passat”. A banda, afegeix, “fa el procés molt més barat, més portàtil i és més fàcil de fer servir”.
De fet, per Crusats, avui dia la majoria d’explosions artístiques ja estan gairebé totes inventades, i allò que fan els músics és “agafar una mica d’aquí i una mica d’allà, cosa que amb la seva creativitat els permet produir alguna cosa nova”. Segons Crusats, “és per això, que les etiquetes es fan difícils de posar, i a nosaltres no ens agraden massa”.
Les dues setmanes que va passar La Iaia als estudis de Paco Loco a Cadis van ser molt intenses, segons assenyala Crusats. El cantant admet que es van deixar endur bastant per les propostes que els anava fent el productor “i fins i tot ha acabat sortint un treball que té, en alguns moments, poc a veure amb el que havíem pensat, però ens agrada”. Tot i que l’enregistrament hagi desembocat en alguna cosa diferent a allò que Crusats tenia al cap, “volíem aprofitar la creativitat que Paco Loco podia aportar al nostre treball”.
Esgotament de la fórmula folk
El canvi de sonoritat no ha estat premeditat, “ha estat més una qüestió d’intuïcions personals, de sentir que tens ganes d’anar cap aquí, d’expressar-te d’aquella manera, o simplement perquè et ve de gust”, explica Crusats. Però també perquè la banda va patir un “cert esgotament de la fórmula folk que havíem fet en el primer treball”. “Suposo que ens va cansar”, afegeix.
Fer música per ser feliç
Crusats explica que el disc va néixer de la voluntat de ser feliços i gaudir fent música. “Aquesta cosa tan simple que és ser feliç fent el que fas, suposo que és una espècia de recerca de la màgia”, explica. Dins el món creatiu, afegeix, “no sempre s’aconsegueix, però sempre s’intenta trobar que quan s’escolta una cançó, s’experimentin coses a dins teu que et moguin”.
‘On és la màgia?’ és el tros d’una lletra d’una cançó que a Crusats li agradava molt. I la gràcia, segons explica, no és la pregunta sinó la resposta que cadascú li pugui donar. “Gairebé podria dir que el disc no té títol”, puntualitza, “perquè la importància del disc no és el títol, sinó la resposta a la pregunta”.
Les lletres, com la sonoritat del grup, també han canviat en aquest segon disc. En general, ja no són tan introspectives, “són més impersonals i més fantasioses”, afirma Ernest Crusats. A ‘On és la màgia?’ el grup entén la màgia “més en el sentit de ciència ficció, més fantasiós i no tan emocional o quotidià”. ‘L’ós’ és el tema de presentació que ha escollit la banda com a single i reflexa aquesta filosofia, però també es veu en temes com ‘L’arbre que vol ser humà’ o ‘L’assassí en sèrie’.
Escena osonenca
A Ernest Crusats li agrada pensar que a la comarca d’Osona actualment s’està vivint un bon moment musical i se sent còmode amb la definició d’aquest territori com “el Liverpool català”. La gran proliferació de bandes que han sorgit en els darrers temps ho emfatitza, i la nit a la comarca està força plena de concerts on passejar-se i on poder descobrir noves sonoritats. Els músics osonencs tenen la seva identitat, diferent a la que puguin tenir els de Barcelona, apunta, “però tot plegat contribueix a enriquir la música del país”, afegeix.
Crusats creu que a Osona “potser ens hem malacostumat que hi hagi grups de música i música a tot arreu, i que tothom tingui una experiència artística, cosa que potser veiem normal”, però matisa que a moltes comarques del país, musicalment parlant, “no hi passa res i ningú fa música ni concerts”. És per això, que el cantant creu que cal ser-ne conscients “i posar en valor la riquesa cultural que tenim aquí i les ànsies artístiques dels músics d’aquí perquè són patrimoni de la comarca”. Per Crusats, a bada del moviment musical i cultural i la formació que es rep a l’escola de música amb desenes d’estudiants, “Osona és una gran escola de músics, un patrimoni que cal cuidar”.
