25.02.2014 - 06:00
«Mira-los pobrets, només són animalets / abocats en este món, no saben per què ni com». Així comença ‘Animalets’ (La Casa Calba, 2013), una peculiar aproximació al regne animal de la mà d’Ovidi Twins, ara reconvertits en trio i allunyats de la caixa de ritmes que havia caracteritzat els seus treballs anteriors. El disc, pensat en un principi per a un públic infantil, emula els bestiaris que es van popularitzar en l’Edat Mitjana, llibres que recollien dades sobre tots els animals existents –i alguns d’inexistents– de què es tenia constància. Aquesta incursió en la zoologia no queda exempta de l’habitual to jocós del grup, que si de cas s’aguditza enmig d’una enorme barreja d’estils musicals. Entre tanta fera encara hi ha lloc per recuperar uns versos d’Estellés, una cançó dels Beatles i, com no, el ‘Llibre de les bèsties’ de Ramon Llull, en un àlbum que s’enriqueix amb les aportacions d’uns col·laboradors excepcionals.
Es fa difícil establir una categorització taxonòmica de les criatures que han escollit els Ovidi Twins, però alguna cosa se’n pot traure en clar. ‘Parotet’, el cadenciós tall triat per al primer videoclip, està dedicat als insectes de l’ordre Odonata i, a la manera dels antics bestiaris, en recull algunes denominacions populars com «cavall de serp» o «tallanassos». Trobem més insectes a ‘Grills’, bellíssima cançó en la qual els gríl·lids prenen protagonisme a través d’un fragment del ‘Coral romput’ de Vicent Andrés Estellés, cantat sobre una música del cantautor grec Sokratis Malamas i endolcit per la veu de Clara Andrés: «Hi ha en els versos que escric, entre tots els meus versos / certs mots que encara tenen un no sé què de grills». La cantautora d’Oliva col·labora també a ‘Mamífers’, una entranyable cançó de bressol que ens recorda a les persones quin és el nostre lloc en el regne animal.
De mamífers, precisament, el disc en va carregat. ‘El gosset ambelloner’ és un bolero-fandango que recomana comprar-li a l’avi de la casa un gos rater valencià –raça originària d’aquestes terres– per a que el passege pel carrer. Mentre que ‘L’haqueta del retor’ relata, a ritme de rumba funk, la història de l’egua de treball que, de tan ben ensenyada a passar fam com estava, es va morir, segons conta la faula. ‘Orifany’ –la manera com Ramon Llull i els seus coetanis anomenaven l’elefant– transforma una melodia d”El carnaval dels animals’ de Camille Saint-Saëns en una candorosa narració sobre un paquiderm que camina per la selva en pijama. I, per últim, un mamífer marí: sota el títol ‘Mmmmeah!!!!’ s’amaga una destrellatada versió d”I Am the Walrus’ dels Beatles, és a dir, “jo sóc la morsa”.
Llig l’article sencer a la web de Mètode.
Felip Pineda. Periodista. Revista Mètode, Universitat de València.
Enllaços
Array
