Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  20.02.2014  06:00

Autor/s: Roger Cassany - Càller

L'independentisme entra finalment al parlament sard

Són vuit diputats de partits petits que s'han beneficiat del vot separat i nominatiu i també de la nova llei electoral · Gavino Sale: 'Pactar amb Pigliaru era l'única manera d'entrar-hi' · Estudien de fer un grup parlamentari propi desatenent les coalicions respectives · Poden esdevenir decisius per a governar

Men?ame
 

L'etern escrutini de les eleccions sardes es va acabar finalment ahir i, per tant, es van poder saber tant la configuració com els noms dels diputats a la cambra. I va esclatar la sorpresa: tot i l'exclusió de Sardegna Possibile del parlament, hi ha vuit diputats sobiranistes, tres dels quals de partits declarats independentistes.

'Desembarcament independentista'

'Desembarcament independentista', titulava ahir l'Unione Sarda, que destacava que la mateixa llei electoral que havia deixat fora Sardegna Possibile, havia premiat els partits de la coalició guanyadora, encara que, com és el cas, cap no hagués arribat al 3% dels vots. La Nuova Sardenga, amb un enfocament diferent, titulava: 'Galàxia sardista del 26%. Explosió del planeta autonomista, però fragmentat en desenes de llistes'. I remarcava el creixement inqüestionable del sobiranisme: 'El primer partit d'aquestes eleccions no sap que ha guanyat. No sap que ha obtingut el 26% dels vots de preferència [vots nominatius a candidats concrets]. No sap que un sard de cada quatre s'hi identifica. És un partit que en realitat no existeix. És l'àrea sardista.'

Gavino Sale (iRS): 'Pactar amb Pigliaru era l'única manera d'entrar al parlament'

La sorpresa es va començar a coure abans-d'ahir al vespre, quan es va saber que Gavino Sale, president del partit Indipendenza Repùbrica de Sardigna (iRS), amb tan sols un 0,82% dels vots, fóra diputat al parlament. Com és possible? La nova i polèmica llei electoral premia la coalició guanyadora, de la qual forma part l'iRS, amb escons extres; i, a més, en una estranya carambola, es va assignar un escó més a la circumscripció de Sàsser, que és la ciutat de Sale i on va rebre la major part dels vots, essent ell el darrer diputat d'aquesta circumscripció. Sigui com vulgui, el cas és que per primera vegada un partit que porta 'Independència' al nom posarà els peus al parlament sard.

En declaracions a VilaWeb, Sale, eufòric, va explicar que la llei electoral era un despropòsit tan gran que havien entès que l'única manera de tenir opcions d'entrar al parlament passava per coalicionar-se amb Pigliaru. 'Pactar amb ell era l'única manera d'arribar-hi', va dir. I va assegurar que el nou president s'havia compromès a fer al més aviat possible l'agència tributària sarda, tot recordant que l'entrada de l'independentisme al parlament era una fita històrica per a Sardenya.

Cinc diputats de la coalició de centre-esquerra

També abans-d'ahir, es va confirmar allò que durant tota la tarda ja circulava però que ningú no s'atrevia a confirmar: dos candidats del nou Partit dels Sards, formació independentista fundada tan sols fa quatre mesos, que obtingué el 2,66% dels vots, entraven al parlament. I un xic més tard es va confirmar també que el partit dels Rossomori, formació sobiranista que darrerament havia començat a pronunciar la paraula 'independència', encara que amb la boca petita, obtindria dos diputats amb un 2,63%.

En síntesi, el mecanisme per a l'entrada al parlament d'aquests cinc diputats de la coalició de centre-esquerra ha estat molt semblant: formaven part de la coalició guanyadora de centre-esquerra de Pigliaru i han tingut vots nominatius elevats a les seves ciutats de procedència.

Tres diputats de la coalició de centre-dreta

Un cas a banda és el dels tres diputats de Partit Sard d'Acció (PSd'AZ), que formava part de la coalició de centre-dreta, i que en aquesta darrera legislatura havia format part del govern. Es tracta d'un partit sardista i autonomista, però que aquests darrers mesos, en vista de l'auge sobiranista, havia començat a abraçar tesis independentistes. Igual que els altres partits sobiranistes, no ha arribat ni al 5% dels vots (ha obtingut un 4,67%), però la gran caiguda de vots (més de la meitat) de Forza Italia, partit que encapçala la coalició, ha originat un nou repartiment de vots entre els partits que la formen. El Partit Sard d'Acció n'ha obtinguts tres dels vint-i-quatre de la coalició.

Estudien de fer un grup parlamentari propi, desatenent les respectives coalicions i, a més, esdevenint decisius

Però les conseqüències de la irrupció del sobiranisme al parlament no s'acaben aquí. El programa 'Dentro la Notizia' de la televisió sarda Videolinia, abans-d'ahir al vespre va dedicar més de la meitat de la durada a tractar del sentiment independentista creixent a l'illa. I l'escriptor Francescu Sedda, del Partit dels Sards, hi va fer una proposta als altres partits sobiranistes presents al parlament: formar un grup parlamentari propi que, a més, ara que s'ha confirmat l'entrada del diputat de l'iRS i dels dos de Rossomori, tindria vuit escons i esdevindria decisiu per a poder governar. D'aquesta manera, va dir Sedda, el sardisme tindria almenys una veu independent al parlament i es compensaria, ni que fos moralment, la injustícia d'haver-ne deixat fora una formació independentista molt més votada que no cap d'aquestes.

'Colpo di scena' (tomb inesperat del guió), deien alguns ahir al matí en una emissora de ràdio sarda. I remarcaven que l'envit sobiranista havia de ser escoltat, per força i per primera vegada, pel president sard. I feien la hipòtesi de què hauria passat si Sardegna Possibile hagués acabat entrant al parlament, probablement amb vuit o nou diputats (que és allò que li hauria correspost si hagués obtingut el mínim dels vots necessaris): el nou parlament tindria quasi un terç de diputats sobiranistes.

La proposta de grup parlamentari propi ha estat resposta de moment pel partit dels Rossomori, que ha dit que la veu amb bons ulls, però hi posa una condició: que el grup es declari progressista i d'esquerres a l'hora. Aquest límit podria excloure'n el Partit Sard d'Acció, que de moment no s'ha pronunciat, però que a diferència de la legislatura passada, aquesta vegada no formarà part, segur, del govern i, per tant, podria veure la proposta amb interès.

Per Gavino Sale, la proposta de grup parlamentari, 'o si més no d'aliança permanent al parlament entre els independentistes', és perfectament vàlida, però n'exclou, també, i de manera clara, el Partit Sard d'Acció.

Sardegna Possibile, atònita

Els membres de Sardegna Possibile, per una altra banda, veien atònits ahir com partits que no havien superat el 5% dels vots (ni tan sols l'1%, en el cas de Sale) obtenien representació parlamentària, mentre ells en quedaven fora. Una de les líders de la coalició, l'ex-dirigent socialista Valentina Sanna, declarava ahir a la Nuova Sardegna que malgrat quedar-se fora del parlament, continuaven essent tercera força en suport popular i que ara calia començar a treballar des d'aquesta base amb vista a les eleccions municipals (que previsiblement seran al maig en el cas de l'Alguer) i sardes.

El periodista del diari demana a Sanna, que al juliol havia deixat la presidència del PD, guanyador de les eleccions, si amb vista dels resultats es penedeix d'haver canviat de partit, car molt probablement en aquests moments seria diputada i tindria una posició privilegiada en el nou govern. 'No me'n penedeixo gens. N'estic més convençuda que abans, perquè s'ha vist encara més clar que el PD no ha canviat gens'.

Els dos grans partits, en caiguda lliure

Una altra de les explicacions de l'entrada, a última hora, de diputats independentistes al parlament, és la sagnia de vots dels dos grans partits: Partit Demorcàtic (PD) i Forza Italia. El PD ha perdut respecte del 2009 53.731 vots (un 26,3%), mentre que Forza Italia n'ha perduts 122.737 (un escandalós 49,2%). És evident que la baixa participació (52%) ha influït el la caiguda del nombre de vots, però hi ha més coses. El debat sobiranista, d'una banda, ha fet perdre, en general, suport a tots els partits d'obediència italiana, com el PD i Forza Italia; i, d'una altra, ha forçat aquests mateixos partits a incloure partits sobiranistes a les seves coalicions, més que no pas fa cinc anys. Finalment, la caiguda de vots d'aquests grans partits ha reequilibrat les forces al si de cadascuna de les dues grans coalicions, cosa que ha fet que partits petits tinguessin, sempre dins la coalició, un pes en vots més alt que no pas fa cinc anys.

La nova llei electoral, ara sí, a debat

En vista dels resultats, tots els partits es van trobar forçats abans-d'ahir a la nit a valorar la nova llei electoral, que ha aconseguit deixar fora del parlament la tercera força, Sardegna Possibile, i en canvi ha facilitat l'entrada de partits petits, alguns també independentistes, alguns altres no, amb molts menys vots, pel sol fet d'haver-se coalitzat, la majoria, amb el guanyador. 'És evident que té defectes i que s'ha de millorar', admetia ahir un representant del Partit Democràtic, un dels partits que va pactar la reforma feta fa sis mesos, a la tertúlia televisiva de Videolinea, sense donar-ne més detalls.

Romina Congera, de Sardegna Possibile, va dir que entre l'alta abstenció i la perversió de la llei electoral, només un 35% dels sards tenien representació al parlament. Ara s'espera que un cop es formi el nou govern, la nova llei torni a ser debatuda per evitar situacions com les que s'han viscut. Tots els partits semblen estar-hi d'acord. Però s'ha de veure si la hipotètica nova reforma és, una vegada més, com totes les reformes que s'hi han fet aquests últims anys, una manera de premiar els dos grans partits italians.

Men?ame