Adrià Puntí: “Em diuen geni, però jo sóc geniüt”

L’Adrià Puntí és un dels noms del moment. De fet, repassar l’escena catalana en qualsevol moment t’obliga a tenir-lo en compte, doncs potser és un dels creatius més influents que ha donat la nostra música. Em rep en un restaurant de l’Eixample, en un dia gris, el qual ha dedicat a atendre els mitjans. El motiu és el concert al Palau de la Música que farà el dia 28 d’aquest mes, però el seu moment artístic, amb llibre i pel·lícula pel mig, no es pot resumir en només un concert.

Aquests dies estàs bastant enfeinat amb molta gent com jo. Ja et sents còmode amb tota aquesta gent entrevistant-te, amb tota l’atenció dels mitjans?

Jo em sento còmode. Potser venia amb reticències, però estar amb persones que t’ajuden… ajuda. Hi estic acostumat, no em fan por les entrevistes. Senzillament és una cosa que haig de tenir en compte, i si ets sincer i ho tens clar no hi ha d’haver cap preocupació. Una altra cosa és que se’m mal interpreti, i que cada dia tots no estem igual. Hi ha dies que estàs més àgil, més divertit, etc. Però preparat sí que ho estic..

Ens presentes el teu DVD el Concert a l’Auditori de Girona el passat octubre. El públic semblava entusiasmat, tu des de dalt de l’escenari també ho vas viure com un gran concert?

Tinc deficiència visual, però amb efecte. Va ser un concert macu, i la gent es va portar molt bé. No sé si va ser per què havien anat a escola i tenien la lliçó apresa, però va ser una nit màgica. Hi va haver una sèrie de condicionants que es van ajuntar, per què sí que és veritat que els assajos havien siguts forts, durs i extensius, però sempre queden coses al fil ferro. I n’hi havia, de coses al fil ferro, però aquell dia vam ser equilibristes.

I el concert que faràs properament al Palau, el 28 de febrer, com el veus?

Ho enfoco en que és una part de l’Incompletament, el nom ho diu tot. És una part, i per casualitat o el que sigui hi ha un referent, un lligam amb el que és el llibre de l’Incompletament, que són els vitralls, una part important del llibre, fets pel meu pare. Els del Palau no estan fets pel meu pare, però t’asseguro que ell els sabria fer. Ho sento molt que sembli pretensiós, però el meu pare està reflectit en el llibre per què s’ho mereix. No sé si els faria més bé o malament, però els vitralls em provoca un lligam amb l’obra d’en Narcís Puntí. No hi ha càmera negra, amb les reflexions i projeccions, sinó que el punt dels vitralls ja recordaran una mica l’Incompletament.

Llegiu l’entrevista completa, aquí.