Notícies

Dilluns  17.02.2014  10:00

El Voltreganès commemora el tricentenari del setge al santuari de La Gleva

Unes 1.500 persones, segons l'organització, han participat als actes que organitzen conjuntament Òmnium i l'ANC

Men?ame
 

A principis de febrer de 1714 un grup de soldats irregulars i sometents, partidaris de Carles d'Àustria, s'atrinxeraven al Santuari de la Gleva (Osona) per frenar les tropes de Felip V. Després del setge, l'exèrcit borbònic va aconseguir-ne la rendició i va executar els 120 homes. És un episodi, vinculat a la Guerra de Successió, que es coneix com els Fets de la Gleva i que aquest dissabte, 300 anys després i per quart any consecutiu, es commemora al municipi en un acte que organitzen Òmnium Voltreganès i l'ANC. La desfilada dels Miquelets i la inauguració d'un monument dedicat a 1714 han precedit una marxa de torxes que ha recorregut amb trabucaires i estendards des de Sant Hipòlit fins a La Gleva.

Els actes de commemoració del tricentenari del setge al santuari de La Gleva han començat al matí amb una desfilada d'una setantena de Miquelets i el regiment de cavalleria fins al nucli de la Gleva i poc després s'ha inaugurat el monument que commemoren els fets d'ara 300 anys i els 120 homes, entre miquelets i sometents de la vila, que van morir després del setge de les tropes borbòniques. Pocs dies després, es va produir un acte de revenja, ha explicat el director del Museu d'Història de Catalunya, Agustí Alcoberro, per part de les tropes de l'exèrcit català.

A la tarda s'ha inaugurat un segon monument per commemorar el 1714. Gegants i trabucaires han recorregut en cercavila els carrers de Sant Hipòlit de Voltregà fins a l'església del municipi. Al llarg del dia i segons l'organització, unes 1.500 persones han participat als actes que han organitzat conjuntament les seccions locals d'Òmnium i de l'ANC.

Després dels balls de bastons -els bastoners de Malla han incorporat les falç en alguna de les danses- i d'una actuació dels castellers Nyerros de la Plana, s'ha fet el relleu dels portadors de l'estendard de La Gleva, que a partir d'aquest any durà el president d'Òmnium al Voltreganès, David Ventura. En acabar el traspàs, ha començat una marxa de torxes que, encapçalada pels Miquelets, ha enllaçat Sant Hipòlit de Voltregà amb el santuari de La Gleva.

La quarta edició de la commemoració dels Fets de la Gleva coincideix amb el tricentenari del 1714 i, segons Ventura, tot plegat ha de servir per "parlar de les coses com van ser". Els organitzadors ho consideren una "ocupació militar" de Catalunya per part de Felip V, una situació que va deixar sense "estat" els catalans i ha suposat "haver de demanar permís per parlar en català". Cal "no tenir complexes" per explicar "quina és la realitat de la nostra nació", ha afirmat Ventura en declaracions a l'ACN.

La història al Santuari

La marxa de torxes ha arribat fins al santuari de la Gleva al voltant de les 8 del vespre, on hi ha hagut l'ofrena floral i han intervingut Alcoberro i també Quim Torra, director del Born Centre Cultural de Barcelona. Alcoberro ha explicat que els fets de la Gleva s'entenen després que s'apliqués a Catalunya un nou model impositiu que va multiplicar per més de 7 la gravació sobre els catalans. És el primer pas de "l'espoli fiscal", ha assegurat Alcoberro. Segons l'historiador, els ciutadans hi van respondre amb una revolta que Felip V va intentar frenar "amb por" i "terror indiscriminat" -el precedent el va viure València, per exemple, amb la crema de ciutats com Xàtiva.

Al seu torn, Torra ha assegurat que 300 anys després dels fets de 1714 Catalunya debat si vol "recuperar la plena sobirania" que tenia llavors: en certa manera "un retorn a casa", ha afirmat.

Men?ame