Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  11.02.2014  13:28

El peculiar currículum dels 'empresaris alemanys' contraris a la independència

El Cercle de Directius de Parla Alemanya es desvincula totalment de l'anomenada 'declaració de Barcelona'

Men?ame
 

Avui s'ha presentat un manifest d'empresaris, la majoria dels quals alemanys, anomenat 'Declaració de Barcelona', per expressar l'oposició a la independència de Catalunya. Alguns dels signants, però, són ex-directius de les empreses que diuen que representen. I n'hi ha molts altres de qui, tot i que els impulsors sostenen que hi donen suport, no se'n sap el nom. Encara més: un dels responsables del text és Albert Peters, que fins el 2010 va ser responsable del Cercle de Directius de Parla Alemanya (KDF), amb seu a Barcelona. Però fonts de KDF han dit a VilaWeb que aquesta organització es desvinculava absolutament del document.

Aquesta associació d'empresaris alemanys ha dit que no volien que se'ls barregés amb aquests assumptes i que la seva posició en relació amb el procés d'independència de Catalunya era de 'total neutralitat'.

De fet, la gran majoria dels empresaris que signen el manifest ho fan a títol personal, perquè les empreses no es volen comprometre. Hi ha, per exemple, el conseller delegat de BASF Espanya, Erwin Rauhe, que, de fet, és italià; nascut al Tirol del Sud, forma part de la minoria de parla alemanya d'Itàlia.

Un altre dels signants destacats és Hans Peter Vogelsanger; té una petita empresa de jardinera amb una facturació anual que no arriba a mig milió d'euros, amb menys de deu treballadors. Hi ha dues webs de l'empresa, però no en funciona cap. Són hpwood.com/ i botanic-house.com/.

De fet, Hans Peter Vogelsanger és conegut més per la seva activitat en el món dels salts eqüestres, perquè és director a Barcelona del Concurs de Salts Internacionals.

El manifest

Aquest manifest diu que Catalunya ha de romandre dins Espanya, i no pas ser independent, perquè seria 'dèbil i quedaria fora d'Europa'.

A més, els signants del manifest asseguren que en una Catalunya independent 'no existiria el finançament a través del Banc Central Europeu, ni tampoc la lliure circulació de treballadors, mercaderies, serveis i capitals. [...] Tots els convenis per a evitar la doble imposició i els referits a la Seguretat Social haurien de renegociar-se en un llarg procés; i tot això implicaria nefastes conseqüències per a l'economia a Catalunya'. El manifest s'acaba amb un advertiment, si més no, polèmic: 'Alertem dels perills d'un fervor nacionalista, que a l'últim segle ha portat patiments immensurables a Europa i que tampoc no portarà res bo a Catalunya.'