Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dissabte  08.02.2014  02:33

Autor/s: Anna Boluda

Activitat física a l'aire lliure sí, però on?

Què passa si l’aire on es realitza l’activitat física presenta nivells de contaminació elevats?

Men?ame
 

Entrevista a Jordi Ribas, president de l’Associació Catalana d’Especialistes en Medicina de l’Educació Física i l’Esport, Mark Nieuwenhuijsen, investigador del CREAL i José Antonio Corraliza, Catedràtic de Psicologia Ambiental de la Universidad Autónoma de Madrid

No hi ha dubte que l’activitat física és beneficiosa per a la salut d’infants i adults, i els experts recomanen, sempre que sigui possible, fer-la a l’aire lliure. Però què passa si aquest aire presenta uns nivells elevats de contaminació atmosfèrica? Com podem evitar les zones o dies més perillosos? Quins beneficis afegits té fer exercici en contacte amb la natura?

De tot això parlem en aquest reportatge.

Més esport, més ventilació, més contaminació

“Quan fem esport, consumim més oxigen i, per tant, incrementem moltíssim la nostra ventilació. A més, no augmentem només la ventilació nassal, que és la que filtra millor les partícules, sinó que normalment respirem també per la boca, el que facilita l’entrada de partícules nocives sense cap filtre”, afirma Jordi Ribas, cap d’estudis de l’Escola de Medicina de l’Esport de la Universitat de Barcelona i president de l’Associació Catalana d’Especialistes en Medicina de l’Educació Física i l’Esport (ACEFEMIDE). I la inhalació de partícules en suspensió té efectes en els pulmons, la sang, el cor, el cervell i el sistema vascular, segons s’assenyala a l’estudi TAPAS que es realitza al Centre d’Investigació en Epidemiologia Ambiental (CREAL).

Per això, en moments d’alta contaminació atmosfèrica està contraindicat fer esport a l’aire lliure a les zones urbanes. A algunes ciutats de Xile o de la Xina, per exemple, les autoritats recomanen portar mascaretes als infants, i fins i tot se suspenen les classes d’educació física en els dies més crítics de pol·lució de l’aire.  Aquí habitualment no arribem a nivells tan alarmants, però els experts destaquen que és important prendre certes precaucions.

Predicció de contaminació i altres mesures imprescindibles per a l’esportista urbà

“L’opció ideal és fer esport a l’aire lliure però en zones que no siguin urbanes, amb graus de contaminació atmosfèrica més baixos”, diu Jordi Ribas. “Córrer per ciutat, per exemple, no és el més adient, però és el més còmode per a moltes persones. I si ens hem de desplaçar per fer esport, molta gent deixa de fer-ho”.

El més important a l’hora de decidir fer esport en una àrea urbana doncs és saber els nivells de contaminació d’aquell aire. “Seria molt recomanable que quan els mitjans de comunicació donen la informació meteorològica, s’oferís també la previsió de nivells de contaminació que pot haver en diferents zones, com ja es fa a altres països. Cada cop hi ha més gent que fa esport per la ciutat i haurien de tenir la informació per, com a mínim, saber si s’han d’abstenir els dies de més risc”, diu Jordi Ribas

Per ara, però, a casa nostra no és habitual donar així aquesta informació, però cada cop hi ha més maneres de trobar-la. Per exemple, a Catalunya es poden saber els nivells reals de contaminants registrats i el pronòstic de qualitat de l’aire. També hi ha dades pràcticament en temps real a Madrid i arreu del País Valencià, i a algunes altres comunitats autònomes. I fins i tot es pot consultar la informació a través d’algunes aplicacions per a mòbils. Normalment, més enllà de les xifres, totes aquestes pàgines ofereixen indicadors ben clars: de color verd quan la qualitat de l’aire és bona, groc quan és regular i vermell quan és més dolenta.

A més d’evitar els dies amb contaminació més elevada, és molt important fugir dels carrers i rondes amb més volum de vehicles perquè,  tal i com explica Mark Nieuwenhuijsen, investigador del CREAL,  “en general els nivells de contaminació atmosfèrica són molt elevats a la vora de les vies amb molt de trànsit, però baixen significativament a partir dels cent metres de distància. A cent o cent cinquanta metres els nivells ja són els mateixos que a qualsevol zona d’una ciutat, que tot i així poden ser encara prou alts en ciutats com Barcelona o Madrid, però el risc més important es troba just al costat de les grans rondes i avingudes”.

I, sobretot a l’estiu, cal triar les primeres hores del matí i evitar les de més calor, especialment en el cas de nens i gent gran, tant per la temperatura i el risc de deshidratació com pels nivells d’ozó troposfèric, que acostumen a pujar a partir del migdia.

Esport en interior, una possible alternativa?

Si l’aire del carrer presenta alts nivells de contaminació, una alternativa pot ser optar per espais interiors, però també amb certes precaucions.  “Si la sala esportiva està ben condicionada, és més convenient fer esport aquí que no pas al carrer, però ens hem d’assegurar que la humitat relativa i la temperatura són adequades. Hem de pensar que quan fem esport produïm calor, i normalment l’eliminem mitjançant la sudoració. Si hi ha molta humitat o temperatures molt elevades, s’incrementa molt la temperatura corporal. Per això hem de triar espais ben ventilats, encara que siguin a l’interior, i amb temperatura controlada”, indica Ribas.

Millor fer esport que no fer-ne

“En qualsevol cas, si posem en una balança els riscos i beneficis per la salut de fer esport, encara que no sigui en les condicions idònies, la balança sempre s’inclina claríssimament a favor de la pràctica esportiva. I com més esport es faci, millor”, conclou Ribas.

Així ho demostra un estudi publicat pel Colegio Americano de Medicina del Deporte, que indica que l’efecte protector que l’exercici té sobre els pulmons pot inhibir parcialment la irritació que causa respirar aire contaminat. De fet, una altra investigació recent de la Universitat de British Columbia (Canadà) apunta que quan es fa esport d’alta intensitat, els efectes negatius de la contaminació són molt menors que amb intensitats més baixes, i fins i tot es contraresten els riscos.

El contacte amb la natura, la millor opció

Fer esport en contacte amb la natura és sens dubte l’opció més saludable. I no només per la qualitat de l’aire. Segons indica José Antonio Corraliza, catedràtic de Psicologia Ambiental de la Universidad Autónoma de Madrid, “el contacte directe amb la natura té una gran importància en el nostre funcionament psicològic en general. Les investigacions mostren que la sola contemplació d’un paisatge natural, en comparació amb un paisatge urbà, redueixen a la meitat el temps necessari per recuperar-nos d’un fet estressant. La natura també ajuda a recuperar la capacitat d’atenció”.

I en el cas de nens i adolescents, “el contacte amb la natura permet fer front a les quatre grans amenaces per la salut infantil de societats com la nostra: l’increment de la obesitat, la incidència de malalties respiratòries com l’asma, els trastorns de dèficit d’atenció i hiperactivitat i la hipovitaminosi (dèficit de vitamina D)”, remarca Corraliza. L’activitat física –esportiva o recreativa- en un espai natural també augmenta la capacitat reflexiva i d’atenció, i de retruc, fa tenir una conscienciació ambiental més gran. De fet, en  recerques recents hem demostrat que el contacte directe amb la natura té un efecte més gran sobre l’actitud ambiental que les activitats específiques d’educació en aquest àmbit que es facin a un aula o en un campament urbà.

El doctor Corraliza va encara més enllà: “crec que cal generar en els infants un hàbit de contacte freqüent amb la natura, però no perquè sigui una moda i ni tan sols perquè ho diguin els metges, sinó perquè evolutivament, com a espècie, nosaltres vivim a les ciutats des de fa dos dies, i quan podem estar en la natura el nostre funcionament psicològic recupera la memòria filogenètica, ens connecta amb elements que han estat clau en la nostra supervivència com a éssers humans, i tot això ens beneficia molt”.

Men?ame