Notícies

Dijous  06.02.2014  09:30

Autor/s: Teresa Mora, Victòria Oliveres

L'aposta catalana pels dobles graus

Els nous estudis universitaris exigeixen estudiants a temps complet

Men?ame
 

Responent a noves necessitats del mercat, han sorgit dobles titulacions i nous graus pensats per crear nous perfils professionals. Per exemple, l’actual societat de la informació necessita experts en la gestió de dades, un buit laboral que mira de cobrir el doble grau en Economia i Estadística, nascut fa tres anys a la Universitat de Barcelona (UB). D’altra banda carreres emergents com la Biotecnologia i la Genètica estan preparant a la primera generació d’investigadors en camps on queda molt per descobrir.

Dobles graus només aptes per a bons estudiants

En el cas de les dobles titulacions, podem trobar diferents tipologies. Per una banda, els dobles graus tenen un pla d’estudis que combina assignatures de les dues carreres des del primer curs. Per l’altre, en els anomenats generalment estudis simultanis, la segons titulació es comença a segon. A totes les universitats catalanes hi ha una oferta creixent d’ambdós. Precisament aquest curs 2013-2014 s’han creat vint-i-dos nous plans d’estudi. En conjunt, hi ha més varietat en l’àmbit tecnològic, però més places en el social.

El Centre de Formació Interdisciplinària Superior (CFIS), inclòs dins de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ofereix des de fa catorze anys un ampli ventall de combinacions de diferents branques tecnològiques. Segons el seu director, Miguel Ángel Barja, “qualsevol aposta per un doble grau no ha de ser massa llarga”. Per això, aquests estudis es redueixen a quatre anys i mig. Només els millors estudiants poden accedir a unes places limitades, després de superar un examen d’avaluació del centre. Tot aquest esforç els permet accedir a un sistema intern de beques, finançades per institucions privades.

 

En matèria de beques, els dobles graus funcionen com els graus convencionals. L’estudiant hi podrà accedir en funció dels ingressos familiars, pel total de crèdits matriculats per primera vegada durant els 5 primers anys. No tenen les mateixes opcions els alumnes d’estudis simultanis, ja que només poden obtenir beca per a la primera carrera que comencen. Com a cas excepcional, el nou doble grau en Educació Infantil i Educació Primària, que s'ofereix a moltes universitats catalanes, ha comptat amb 110 beques per cursar el primer any de forma gratuïta.

L’aposta per la transversalitat

A l’Estat espanyol, és difícil plantejar graus que tinguin una base interdisciplinària. Quan es va adoptar el model Bolonya al sistema universitari, es va apostar per unificar els plans d’estudi de grau a quatre anys, pensant amb una especialització al post grau de tan sols un any. En canvi, en 19 dels països de la Unió Europea, com en el Regne Unit, es van escollir graus de tres anys i màsters de dos per a poder començar amb una formació més oberta.

El grau en Economia, Política i Filosofia estrenat enguany és l’únic cas a l’Estat espanyol inspirat en els graus transversals anglosaxons. Adaptant-se al model Bolonya espanyol, l’estudiant es forma durant quatre anys en aquests tres àmbits, tant a Catalunya com a Madrid. “Penso que la repercussió que ha tingut el grau ens ajudarà a tenir més oportunitats laborals”, explica l’Anna Closas, estudiant d’aquest primer curs. A més del futur, altres alumnes, com la Inés Pont, van decidir-se segons el que els hi venia de gust estudiar. D’altra banda, aquests estudiants poden accedir a una beca de mobilitat només durant un dels cursos, per compensar les despeses que genera canviar de ciutat.

Tendir a uns estudis més transversals o a dobles graus? Per a David Sancho, degà de Ciències Polítiques de la UPF, “no hi ha millor o pitjor, depèn de les espectatives de l’estudiant”.


Men?ame