Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  06.02.2014  09:00

Autor/s: Marta Montaner, Jaume Monfort

Feines amb gènere

Les professions masculinitzades i feminitzades responen a forts estereotips sexistes encara molt arrelats

Men?ame
 

Si entréssim a una aula de parvulari o primària i preguntéssim als alumnes de què volen treballar quan siguin grans, trobaríem una gran diversitat de respostes. Segons l’enquesta ¿Qué quieres ser de mayor? de la consultoria laboral ADDECCO, la professió més escollida per les nenes és la de professora. En canvi, els nens preferirien ser futbolistes. Unes inclinacions que, en definitiva, demostren una realitat present a la societat actual: hi ha feines típicament ocupades per homes, i d’altres, per dones.

Per què associem la llevadora amb una figura femenina i el bomber amb una de masculina? Per què ens estranya veure una mecànica de cotxes i un educador d’escola bressol? Tot plegat ve donat pels estereotips que arrossega la segregació ocupacional per raó de gènere, uns murs molt assentats a la nostra societat i difícils d’enderrocar.

Dones i homes a la feina

Tal com afirma la Doctora en Psicologia per la Universitat de Barcelona, Pilar Medina, la raó principal d’aquest fenomen no resideix en les diferències biològiques entre sexes, sinó més aviat en una pauta sociològica: “No hi ha professions d’homes ni de dones. La societat construeix un espai masculí i un espai femení”. En aquest sentit, l’experta destaca l’allau de missatges que s’originen en el nostre entorn i que reforcen aquests estereotips.

Aquelles persones que es desmarquen d’aquestes normes socials no escrites han d’enfrontar-se, doncs, a dos grans reptes: l’acceptació de l’entorn social i l’aprovació dels companys de feina. Un home que es dedica a una professió feminitzada, tal com explica la sociòloga Maria José González del Departament de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra, pot ser titllat de “poc ambiciós”, o inclús se li pot arribar a qüestionar la seva masculinitat. Aquests estigmes van associats a la idea preconcebuda que té la societat sobre el model d’home d’èxit: un executiu d’alt càrrec, viril i poderós. Així doncs, els homes en feines feminitzades poden perdre prestigi social per desviar-se d’aquest ideal masculí, i segons González, alguns descartarien la possibilitat d’entrar en aquest tipus de professions perquè també comportaria una devaluació salarial. Per contra, la integració laboral amb les companyes acostuma a ser més fàcil i arriben a sentir-se còmodes.

Pel que fa a les dones en feines masculinitzades, la situació és ben bé contrària.  L’entorn social tendeix a valorar-les i a reconèixer-les, perquè normalment aquest tipus de professions gaudeixen de més estatus. Tot i així, el prototip de dona que es té actualment no ajuda a normalitzar la seva presència en el mercat laboral masculí. “La societat ens diu que ella ha de ser femenina, dòcil i vulnerable”, comenta la psicòloga Pilar Medina. Per això, les dones que treballen en tasques que impliquen esforç físic o destresa manual s’allunyen d’aquest model que reforcen els mitjans de comunicació i la indústria publicitària. Tot plegat, pot provocar que les relacions amb els col·legues de la feina estiguin marcades per recels, desconfiances o prejudicis no fonamentats.

Els rols que tenen les parelles a les seves llars també tenen repercussió en l’àmbit laboral. La maternitat ha provocat que la dona tingui una trajectòria laboral interrompuda, perquè és qui se sol fer càrrec de la criatura un cop neix. La carrera professional del pare, en canvi, no pateix tants alts i baixos. Aquestes conductes poden acabar provocant el que la sociòloga Maria José González anomena “discriminació estadística”: la prioritat de les empreses a contractar més homes que dones per la seva estabilitat a la feina. És per això que al sector públic, en camps com la sanitat o l’educació, hi ha una gran concentració de treballadores: les condicions laborals són més flexibles que les d’una empresa privada i permeten compaginar treball i família.

Homes i dones fa anys que conviuen en un mercat de treball comú i gaudeixen dels mateixos drets. Els grans avenços, però, s’han produït bàsicament en en clau femenina. La dona ha pogut assolir càrrecs de major responsabilitat i les noves generacions d’homes han après a acceptar l’autoritat d’una directiva. Tot i això, la segregació per gènere en determinades feines encara existeix i es troba condicionada per estereotips molt assentats. Les actuacions dels governs, les escoles i les famílies determinaran si, en un futur, encara diferenciarem les professions per raons de sexe.

Men?ame