Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dissabte  01.02.2014  06:00

Autor/s: Montserrat Serra

Estudi de la Masia Catalana, una herència noucentista de Rafael Patxot

Enguany es commemoren els cinquanta anys de la mort d'aquest metereòleg, mecenes, bibliòfic

Men?ame
 

Fa cinquanta anys de la mort del mecenes, metereòleg, bibliòfil Rafael Patxot (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1872-Ginebra, 1964). Un programa d'activitats de tota mena, promogut per la Diputació de Barcelona, recordarà aquesta figura poc corrent. Arran de la commemoració, recuperem un dels projectes singulars i d'altura que va impulsar als anys vint i trenta del segle XX, i que es va acabar bruscament per la guerra i la dictadura franquista. Es tracta de 'Estudi de la Masia Catalana'.

La vida a pagès i el món perdut de les masies

Entre el 1923 i el 1936 un grup de científics i humanistes, sota l'impuls del mecenes Rafael Patxot i del Centre Excursionista de Catalunya, van recórrer les terres de Catalunya i les Illes Balears per documentar la vida a pagès. Eren l'equip de l'Estudi de la Masia Catalana, un projecte d'investigació que va ser frustrat per la guerra i pel franquisme.

El projecte aspirava deixar testimonis escrits, orals i gràfics de les característiques arquitectòniques de les masies, els llocs i les possessions, així com de les feines del camp, les tradicions, la llengua, la indumentària, les festes i els costums dels seus habitants. Retrataven aquell món on buscaven l'essència de la catalanitat i uns valors morals que veien extingir-se, en un país en transformació, amb elevades migracions, canvis dins l'estructura tradicional de la família, l'arribada de l'electrificació i la mecanització del camp.

L'Estudi de la Masia Catalana va ser un dels projectes d'institucionalització cultural del Noucentisme, l'època en què homes com ara Mossèn Alcover, Francesc de B. Moll, Joan Coromines i Joaquim Folch i Torres, documentaven les diverses formes de la llengua catalana i recuperaven les principals joies del romànic. I, com recorda Josep Font en la introducció del llibre: 'el Noucentisme ha esdevingut sinònim d'època de construcció metòdica d'un país: en els àmbits polític, territorial i, molt especialment, cultural i educatiu. Bastir el país va ser fer l'Estatut, articular la divisió territorial de Catalunya, construir les primeres biblioteques del territori, els primers museus públics i les primeres escoles de formació professional. Rafael Patxot és, amb Francesc Cambó, el principal mecenes del segle XX a Catalunya, i va idear i finançar l'Estudi.'

Patxot va encarregar l'estudi al Centre Excursionista de Catalunya. I si durant la dictadura l'Estudi de la Masia Catalana va quedar guardat en uns armaris del CEC, a partir de la dècada dels setanta membres del centre van recuperar i documentar el fons bibliogràfic, que comptava amb 7.700 fotograifes i més de 400 gravats i dibuixos.  Es van inventariar unes 1.500 masies del Principat, 282 d'Osona, 228 del Vallès Oriental, 211 del Maresme, 179 del Barcelonès, 152 de la Garrotxa i 120 del baix Llobregat. L'any 2007 l'Obra Social Caixa Sabadell va parocinar una recerca que va permetre localitzar la correspondència que havia generat l'estudi i que ajuda a reinterpretar el projecte.

L'any 2010 una part de la recerca feta, sobretot fotogràfica, i la història del projecte es mostren en el llibre 'La vida a pagès. El món perdut de les masies i les possessions de Catalunya i les Balears. Estudi de la Masia Catalana' (La Magrana), amb la coordinació i l'edició de Josep Font i Montserrat Solà, que també són els comissaris de l'exposició itinerant 'La vida a pagès. L'Estudi de la Masia Catalana'.

La Masia Mariona

La Masia Mariona, casa que el mateix Patxot es va fer construir, avui és propietat de la Diputació, i també és la seu del Parc Natural del Montseny, alhora que s'ha convertit en centre d'exposició permanent sobre l'univers Patxot, per descobrir aquesta figura massa desconeguda encara.

Men?ame