30.01.2014 - 06:00
Tenim uns horaris laborals insòlits respecte de la resta del món. Si a la majoria d’indrets la gent plega de treballar a les cinc de la tarda, les nostres jornades acostumen a allargar-se fins al vespre. I això no ens fa pas ser més productius, ans al contrari. Amb l’objectiu d’establir uns horaris més racionals i fins i tot més sans, ha nascut la iniciativa ‘Ara és l’hora‘, que ahir es va presentar en públic. Els promotors portaran tota l’argumentació al Parlament de Catalunya perquè una comissió d’estudi se’n faci càrrec i, després, administracions públiques, empreses i sindicats s’avinguin a fer el canvi.
L’impulsor de la iniciativa és Fabian Mohedano, que explica a VilaWeb la voluntat de ‘desemmascarar’ l’origen del nostre horari laboral. ‘Als anys seixanta, durant el franquisme, la pluriocupació i el desenvolupament van fer córrer els horaris de dinar i sopar (de la una a les tres i de les set a les nou) perquè els homes havien de portar un segon sou a casa o fer hores extres. No és pas qüestió de clima: a Itàlia, Portugal, Grècia o França sopen a les set.’
‘Ara és l’hora’ ha aplegat tretze experts de procedències disciplinàries i ideològiques diferents que han estudiat l’ús i la qualitat del temps des de diverses perspectives (uns amb una visió familiar, uns altres mirant la productivitat, uns altres des de la filosofia). El propòsit és de portar tot aquest coneixement al parlament, on caldria destinar-hi una comissió d’estudi i debatre les propostes perquè el govern prengués mesures de canvi. ‘L’horari de la feina és fonamental, però també cal tenir en compte els horaris culturals, els dels espectacles esportius, el “prime-time” de la televisió, els horaris comercials, els escolars… i buscar una sincronització perquè ens vagi millor’, explica Mohedano.
Els perjudicis de l’horari laboral actual
L’objectiu de tot plegat és de millorar-nos la vida. Diu Mohedano: ‘Els horaris d’ara fan que tinguem una baixa productivitat; que les empreses consumeixin més llum i, per tant, hi hagi menys estalvi energètic; que tinguem una vida no tan saludable, perquè dormim una hora menys que la resta d’europeus. També afebleixen la democràcia, tenint en compte que aquests horaris fan impossible l’activitat social comunitària, política, atès que la franja d’edat entre trenta anys i cinquanta és l’època de tenir cura de fills i avis, i només alguns determinats perfils, sobretot homes, poden fer aquesta activitat social. Afecta l’equilibri demogràfic, perquè molts joves s’han de rumiar més de dues vegades si volen tenir un fill, treballant fins a les vuit del vespre. Finalment, pel que fa a l’educació, els estudis constaten que quan els pares acompanyen els fills en l’estona de fer els deures es redueix el fracàs escolar.’
Entre els qui van participar ahir en la presentació de la iniciativa hi havia Sara Berbel, psicòloga social i experta en polítiques de gènere; Salvador Cardús, professor de sociologia de la UAB; Lluís Casado, consultor; Núria Chinchilla, professora del IESE Business School; Elvira Méndez, directora general de l’Associació Salut i Família; Mercè Otero, professora jubilada i membre de Ca la Dona; i Cristina Sánchez, professora de sociologia de la Universitat de Girona.
Segons Mohedano, la proposta ha estat ben rebuda per la Generalitat, la Diputació de Barcelona i els ajuntaments amb què han parlat, i ara es volen centrar a convèncer comitès d’empresa i patronals.
‘Ara és l’hora’
L’impuls a la iniciativa per a la reforma horària es presenta en un context en què ‘la gent està predisposada al canvi i té esperances de crear un país nou’. D’aquí ve el nom, ‘Ara és l’hora’. Els impulsors creuen que el moment actual, amb un referèndum d’independència a la vista, ‘és una oportunitat fantàstica per a deixar enrere aquesta herència franquista i aprofitar la predisposició de canvi per a millorar’.
