‘Els patriotes de debò elegeixen noms patriòtics’ al Tadgiquistan

Al Tadgiquistan, en plena Àsia central, el nom de les persones ha deixat d’ésser una qüestió privada. Les autoritats del país insisteixen que el nom també és un indicador del grau de patriotisme de qui el porta.

Cognoms de tipus eslau

Quan es va desintegrar la Unió Soviètica el 1991, la majoria de la població del Tadgiquistan tenia cognoms d’estil eslau acabats en ‘ov’ i ‘ev’ (o ‘ova’ i ‘eva’) i els patronímics acabats en ‘ovitx’ i ‘evitx’ (o ‘ovna’ i ‘evna’). El 2007, amb tot, en un intent d’emfasitzar el trencament amb la cultura russa dominant, el president tadgic, Emomali Xaripovitx Rahmonov, va fer caure el seu patronímic i el ‘ov’ del seu cognom per a convertir-se en Emomali Rahmon. També va aconsellar els pares del país a enregistrar els seus fills amb noms tadgics ‘correctes’. Molts alts càrrecs van seguir l’exemple de Rahmon i van eliminar el patronímic i el final eslau del seu cognom.

Molts tadgics del carrer, en canvi, s’han mostrat renuents a perdre el cognom d’estil eslau i no han vist la necessitat de canviar-se’l. N’hi ha, fins i tot, que pensen que canviar el nom demana massa maldecaps burocràtics i pagaments de sotamà.

A més a més, molts dels qui es van modificar el final del cognom se’n van penedir aviat. Entre un milió i un milió i mig de tadgics treballen actualment a Rússia i envien a casa diners essencials per a mantenir com a mínim la meitat de la població del país fora de la pobresa. A mesura que augmentava la dificultat per a obtenir feina a Rússia i l’assetjament de la policia i els agents d’immigració esdevenia norma, als treballadors tadgics no els va passar per alt que els qui mantenien les terminacions eslaves en ‘ov’ eren tractats millor [ru] que no pas els qui s’havien modificat el cognom. Això va empènyer [tj] molts tadgics a recuperar el cognom de sonoritat eslava.

Cognoms ‘antipatriòtics’

Sembla que la renuència dels tadgics a adoptar congoms nacionals ‘autèntics’ continua preocupant les autoritats. En un informe recent, el fiscal general del Tadgiquistan, Xerkhon Salimzoda, va dir [tj] que el rebuig de la població a fer caure el final eslau del cognom demonstrava ‘el baix nivell de consciència nacional i patriotisme’. L’informe de Salimzoda, publicat al diari oficial governamental Jumhuriyat el 18 de gener, deia que durant els últims tres anys més de cinc-cents estudiants de tres universitats de la capital, Duixanbé, havien tornat als cognoms d’estil eslau, mentre que només dos estudiants havien optat per fer caure aquestes terminacions. Cal esmentar que el mateix Salimzoda era conegut com a Salimov abans de canviar-se el cognom el 2007.

Aquest comunicat oficial va generar enrenou entre els usuaris de les xarxes socials del país. Molts internautes consideraven que Salimzoda havia anat massa lluny suggerint que polir el cognom de finals ‘estrangers’ era un signe de patriotisme. El blocaire Rishdor escrivia [ru]:

Algú podria aclarir-li [a Salimzoda] quina és la feina del fiscal general i en què no s’hauria de ficar? En què es volen immiscir tota aquesta colla d’autoritats? És cosa dels pares i les famílies, de decidir com es diuen els seus fills. Ningú no ho ha de preguntar a l’estat. Ells ho regulen tot. Que potser publicaran un decret amb la llista de tots els noms patriòtics perquè els pares puguin elegir-lo? No passarà mai. És el nostre dret d’elegir noms per nosaltres mateixos i els nostres fills.

Canviar-te el nom de Salimov a Salimzoda no et fa patriota. Què et fa pensar que algú que es digui Salimov o fins i tot Ivanov no pot ser més patriota que algú que es digui Salimzoda? Un cognom, de fet, no és indicador de res. Pots canviar-te’l per Khayam [el nom d’un erudit i poeta persa] o Rudaki [un poeta tadgic-persa] o Somoni [fundador del primer imperi tadgic], però això no et canviarà com a ésser humà. La merda continua essent merda fins i tot sense una terminació en ‘ov’.

Molts usuaris d’internet es van sorprendre pel fet que el comunicat provingués d’una personalitat oficial amb ben poques responsabilitats en temes de noms. A l’apartat de comentaris del portal Ozodi.org, Rustam es preguntava [tj]:

Què té a veure el fiscal general amb els noms??? Aquesta qüestió no té res a veure amb la seva feina, oi? A més, cadascú pot elegir el nom que li agradi. Per què hauríem d’interferir en una qüestió privada i individual?

Paral·lelament, sembla que uns quants internautes simpatitzaven amb el disgust oficial dels cognoms que sonen ‘estrangers’. Responent a Rishdor, Kholiknazar opinava [tj]:

Tens raó, no és la tasca del fiscal [d’immiscir-se en temes de noms]. Amb tot, l’entenc. Es preocupa per la nostra nació. No som Ivans [un nom rus ben típic] i, Déu ho vulgui, mai no esdevindrem Ivans. Tenim noms genuïns ben antics i bonics i els hauríem de fer servir en comptes dels d’origen rus. Això mateix s’hauria de fer amb els cognoms. Un tadjik que es vulgui respectar i que estigui orgullós de la nostra història mil·lenària no hauria de dur un cognom de flaire russa.

Naimjon afegia [tj]:

Els patriotes de debò elegeixen noms patriòtics.

I a Ozodi.org, D. Dovudi suggeria [tj]:

Haurien d’escriure una llei de noms que fos obligatòria per a tots els nounats. Haurien d’escriure estàndards de noms basats en noms tadgics i prohibir els finals en ‘ov’ i ‘vitx’. És l’única manera d’establir un sistema de noms tadgic.

El debat sobre les pràctiques ‘correctes’ continua en dues webs de notícies ben populars, News.tj [ru] i Ozodi.org (ací i ací) [tj]. Reflecteix un debat més profund al país sobre com hauria de ser la ‘autèntica’ cultura nacional tadgic i què significa ésser tadgic en general. Alguns ciutadans creuen que el país hauria de trencar clarament amb el passat soviètic i la influència de la cultura russa, tornar a l’alfabet persa i polir la llengua tadjika de totes les ‘impureses’ adoptades durant el període soviètic. I alguns altres suggereixen que el país hauria de mantenir els elements de la cultura soviètica i russa que caracteritza la nació tadgic moderna. Hi ha encara algunes opinions matisades sobre com hauria d’ésser el nou Tadgiquistan. Aquestes opinions sovint afloren en debats als mitjans socials sobre festes (tant antigues com noves), monuments, història i símbols nacionals.