21.01.2014 - 06:00
“Flor blava” és el significat de la paraula ‘antocianina’, un pigment responsable de la majoria de colors que es presenten als fruits i als pètals. Se’n coneixen aproximadament unes 300 i una fruita en pot contenir una barreja de 12 o més que proporciona aquesta àmplia gamma de colors. ‘Antoxantinas’ significa “flor groga”, i juntament amb les antocianines se situa a les cèl·lules vegetals, concretament als vacúols, aquesta és la raó per la qual desapareix el color fàcilment en el moment de cuinar, és a dir, en el procés de cocció.
La variada alimentació dels nostres avantpassats va incorporar als cons oculars pigments que van propiciar que la nostra visió de tres cons diferencie una gamma de colors que compartim només amb els primats, els nostres avantpassats, i per això som un mamífer que sap reconèixer i gaudir de la visió dels colors. Els colors de les plantes, i en concret de les flors i fruits, poden estar formats per diferents tipus de pigments, i fins i tot canviar segons les condicions de l’entorn. El color de les flors és degut bàsicament a tres tipus de pigments:
• Els flavonoides, que són els pigments més comuns i contribueixen a un ampli rang de colors que va des del groc fins al vermell i el blau. Dins del grup dels flavonoides, els més importants són les antocianines, entre elles la pelargonidina (color ataronjat), la cianidina (color vermell) i la delfinidina (color blau).
• Els carotenoides, que contribueixen a formar els colors taronja / vermell, bronze i marró, són freqüents en les roses i crisantems.
• Les betalaïnes, que són els pigments menys abundants i contribueixen a les diverses gammes d’ivori, groc, taronja, vermell i violeta.
Els colors dels pètals de les flors varien, del matí a la vesprada, amb els canvis d’intensitat de la llum. La gamma de colors en les flors és sorprenent i immensa ja que hi ha més de 250.000 espècies de plantes amb flor que ofereixen milions de tonalitats diferents en una paleta de colors naturals que sobrepassa la de qualsevol pintura.
Un pigment és un compost químic que absorbeix la llum amb un rang de longitud d’ona de la regió visible. La producció del color és deguda a l’estructura de la molècula que reflecteix la llum no absorbida. Els pigments de les flors també poden ser naturals o artificials. Per exemple, el color blau o rosa de les hortènsies s’obté afegint sulfat de coure per fer-les mes blaves.
Llig l’article sencer a la web de Mètode.
Mª José Carrau, Pepa Rey i Olga Ibáñez. Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic de la Universitat de València.
Enllaços
Array
