Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  15.01.2014  06:00

Rajoy no se'n surt, en la diplomàcia contra el referèndum català

El president espanyol no aconsegueix que dirigents mundials s'expressin contra el referèndum català

Men?ame
 

El procés sobiranista català és ben incòmode per al president del govern espanyol, Mariano Rajoy. La Moncloa malda per controlar les preguntes que la premsa vol fer sobre aquesta qüestió quan hi ha dirigents polítics internacionals; en va ser un exemple la visita de Rajoy a Obama, en què un periodista va fer una pregunta sobre Catalunya que Obama va esquivar. Rajoy tampoc no aconsegueix que aquests dirigents es manifestin clarament contra el referèndum de Catalunya.

'Les respostes que es donen no són les que agradarien al govern espanyol, que em consta que pressiona la comunitat internacional perquè s'expressi de manera molt explícita, però no ho fan', deia ahir el portaveu del govern català, Francesc Homs.

Homs es referia a la posició d'alguns governs europeus als quals s'ha demanat el parer sobre el procés sobiranista a Catalunya: en la resposta sempre eviten de censurar, tal com fa el govern espanyol, la voluntat de convocar un referèndum sobre la independència, i es limiten a dir que és un afer intern de l'estat espanyol.

I en aquesta actitud s'inclou la Unió Europea. El president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, no es cansa de repetir que un nou estat independent sortiria de la UE, però en cap cas no censura el referèndum català ni nega el dret dels catalans de poder votar. L'última vegada que en va parlar fou responent a la carta del president de la Generalitat, Artur Mas, adreçada als dirigents europeus, on els exposava la intenció de convocar el referèndum i els demanava suport. Barroso es va limitar a dir que la Comissió 'no podia resoldre qüestions internes dels estats membres'.

'No em vull ficar en cap vesper'

El ministre d'Afers Estrangers alemany, Guido Westerwelle, ha estat un dels més explícits a l'hora de palesar la prudència diplomàtica sobre aquest afer. En un esmorzar informatiu a Madrid i davant el seu homòleg espanyol, José Manuel García-Margallo, Westerwelle va dir: 'És un dia bellíssim i sigueu compassius, permeteu-me que no digui res sobre Escòcia i Catalunya.' Són debats, va afegir, 'on no fa falta cap valoració ni recomanació des d'Alemanya. Crec que els ciutadans d'Espanya ja tindran ocasió de parlar-ne amb els responsables i que prendran la decisió adequada, però no m'he de ficar en cap vesper contestant preguntes'.

El president francès, François Hollande, també va evitar de subscriure el discurs de l'executiu espanyol el 27 de novembre passat, en una conferència de premsa conjunta a la Moncloa amb el president espanyol. Mariano Rajoy va insistir que amb la independència Catalunya i Escòcia quedarien fora de la UE, però Hollande es va limitar a apuntar que era un afer 'intern d'Espanya' i que no tenia 'res a comentar'.

Abans-d'ahir, el president dels Estats Units, Barack Obama, va evitar de respondre si la independència de Catalunya implicava cap risc per a la recuperació del creixement econòmic a la Unió Europea. En una conferència de premsa conjunta amb el president espanyol, Mariano Rajoy, el president nord-americà va esquivar la pregunta d'un periodista sobre aquesta qüestió i es va centrar a comentar la situació econòmica.

El president nord-americà va cedir el primer torn per a respondre a Rajoy, que –ell, sí-- va aprofitar l'avinentesa per dir que Catalunya no seria independent. 

Obama va expressar que l'objectiu prioritari era 'estabilitzar l'economia', cosa que era un avís a Rajoy: 'L'objectiu més important és el creixement i rebaixar la desocupació, que és molt alta a tot arreu i que ha colpejat durament països com Espanya.' 

L'opinió de Van Rompuy

El dirigent que s'ha oposat més explícitament a la independència de Catalunya segurament és el president Consell Europeu, Hermann Van Rompuy, que el mateix dia que es va anunciar l'acord sobre la data i la pregunta del referèndum es reunia amb Rajoy. En una compareixença conjunta a la Moncloa, Van Rompuy va repetir:  'Un nou estat independent esdevindrà un tercer país i no se li aplicaran els tractats a partir del dia de la independència.' I va afegir: 'Confio que Espanya continuarà essent un estat unit i responsable de la nostra Unió Europea.'

A continuació, Van Rompuy va explicar que ell, com a belga, sempre s'havia oposat als moviments independentistes.

Men?ame