09.01.2014 - 08:48
El periodista Eduardo García Serrano i Intereconomía no accepten la sentència del jutjat penal número 20 de Madrid que els condemna a indemnitzar l’ex-consellera de Salut Marina Geli per injúries greus. García va dir el juny del 2010 que Geli era una ‘porca’ que animava els joves a masturbar-se, per una web del departament sobre sexualitat. I ahir al vespre, al programa ‘El gato al agua’, el mateix on va proferir els insults contra Geli, el periodista va justificar les declaracions pel contingut d’aquella web. I la cadena va anunciar que presentaria recurs contra la sentència.
Una bona part del programa d’ahir es dedicà a parlar de la sentència condemnatòria. Però en cap moment no es van reproduir les declaracions que havia fet García Serrano insultant Geli. En canvi, s’hi van reproduir amb insistència les imatges d’un vídeo que hi havia en aquella web del departament de Salut.
‘L’obsessió de Geli era que el jutge no veiés a la sala aquesta projecció que el nostre advocat va aconseguir que el jutge contemplés. L’obsessió de Geli i els seus advocats era que no veiés la pàgina’, va dir García Serrano. I, malgrat la sentència, va afegir: ‘El jutge va entendre que allò que jo havia dit de Marina Geli, ho havia dit perquè hi havia una causa i per això va accedir a veure la pàgina.’
Nova comparació amb el nazisme
Però encara va anar més enllà: va comparar el contingut de la web amb les pràctiques dels científics nazis: ‘Un cop el jutge va haver vist la pàgina, Geli va mantenir que era estupenda per a l’educació dels nens perquè tenia l’aval de la comunitat científica catalana. Jo argumentaria que els avals científics a determinades polítiques no tenen cap mena de valor, perquè molts científics han avalat al llarg de la història determinades polítiques d’estat. I jo li diria a Geli que la comunitat científica alemanya va avalar en la seva totalitat les pràctiques mèdiques i científiques dels antropòlegs alemanys nazis. I que la comunitat científica soviètica va avalar les pràctiques terribles dels metges soviètics.’
L’argumentació de la sentència
Segons el text de la sentència, és provat que el periodista va insultar Geli ‘amb la intenció d’atemptar contra la fama i la dignitat’ de l’ex-consellera i, per tant, el considera autor d’un delicte d’injúries greus amb publicitat. Per aquest delicte, l’obliga a pagar una multa de 3.240 euros i una indemnització de 18.000 euros. En cas de no poder fer efectiu el pagament de la indemnització, haurà de ser la cadena Intereconomía qui, subsidiàriament, indemnitzi Geli.
El jutge argumenta que, en cas de conflicte entre la llibertat d’expressió i el dret a l’honor, la jurisprudència preveu que es puguin usar ‘expressions dures o desagradables’ però no frases ‘formalment injurioses o simplement vexatòries’ i, per tant, n’exclou els insults. A més, considera que les frases del periodista ‘van més enllà de la desqualificació professional perquè entren de ple en el terreny personal’, tot i que durant la vista el periodista va argumentar que els seus comentaris anaven referits a la política del departament i no a la seva titular.
A més, tampoc no accepta els arguments del periodista, que deia que els seus comentaris eren fruit de ‘l’acalorament d’un debat en directe’. ‘Són uns insults tan greus i tan patentment encaminats a desprestigiar la seva víctima que no hi ha cap dubte a qualificar-ho d’injúries greus’, recull la sentència del jutjat penal número 20 de Madrid.
A més, per tal de reparar el dany causat, obliga tant el periodista com la cadena -a través de tots els seus mitjans de comunicació- a informar del contingut de la sentència ‘en temps i forma’.
‘Una victòria ètica i moral’
L’ex-consellera de Salut va qualificar la sentència d’una ‘victòria ètica i moral’ i va assegurar que els arguments judicials que s’hi incloïen podien donar peu a un nou debat sobre els límits de la llibertat d’expressió i el dret de l’honor. ‘Es pot acceptar el debat sobre l’actuació política, només faltaria, però no es pot insultar la persona; això és il·legal’, va manifestar Geli.
L’ex-consellera també va lamentar que en les paraules del periodista hi havia tints de llenguatge masclista. ‘Dubto que ho hagués dit a un home’, va dir. Així mateix, va fer una defensa de la professionalitat del personal que hi havia al darrere de la web sobre educació sexual i de la tasca del departament.
Segons la consellera, ningú de la cadena Intereconomía ni el periodista s’han posat en contacte amb ella per demanar-li disculpes, més enllà de les explicacions que va donar García Serrano al judici, en què argumentà que les discrepàncies polítiques entre ells dos i el fet que ell fos un ‘home cristià’ havien motivat els seus comentaris.
