09.01.2014 - 06:00
“Segons els estudis de l’historiador Albert Garcia Espuche, dels quals extrec les paraules que proposo cada mes al projecte Reborn, la falipèndula era una planta que feia unes flors molt boniques. Els diccionaris actuals recullen la variant filipèndula, que encara designa una planta de les rosàcies”.
Esther Gassol va publicar el primer missatge el 2 de desembre i ja la va clavar: “és el nom d’una planteta que fa flors blanques i molt boniques”. D’altres rebornistes s’inclinen per la infusió. Així,Eva Jané aventura “una pòcima feta amb herbes” i Dànae Orenes “infusió artesanal i amb trets màgics que utilitzaven els ciutadans per combatre el mal de gola”. Molts dels rebornistes parlen de la flor, que aquest mes era un origen etimològic molt fàcil de traçar, però el dring pendolar del mot ha suggerit definicions molt imaginatives que tendeixen a relacionar-lo amb les connotacions del mot pendó.
Elisenda Casadellà repara en l’oscil·lació pendular: “mot compost de felicitat i pèndol que designava una dona a qui li agradava anar de flor en flor, sense parella estable”. Pilar Cabrerizo s’afegeix a la qüestió pendular i ho defineix com “persona de poca formalitat que té un estat d’ànim molt variable, probablement a partir dels mots falinfaina i pèndol”. I David Llussà fa un salt de tres-cents anys que li permet connectar dos sentits aparentment inconnexos: “al 1700 s’utilitzava per escarnir els covards, sinònim de titafluixa; en l’actualitat falipèndula s’usa per anomenar els llums de sostre modernets i horteres, d’un preu no inferior als 1.300 euros”.
Aquest mes la paraula proposada és blateria. Què us suggereix?
Podeu llegir l’article complet, aquí.
