Dissabte 04.01.2014 13:58
Autor/s: Vicent Tormo
Quan m’han demanat un article sobre l’adéu d’Obrint Pas al Festivern no sabia ben bé com començar. Obrint Pas ha sigut per a mi el grup que m’ha endinsat en la música en la nostra llengua.
Quan vaig saber que Obrint Pas es despediria en el Festivern 2013/14 tenia sentiments oposats. Per una banda tenia moltes ganes que arribara el dia, però per altra banda pensava 'que tampoc no tinga pressa a arribar' ja que no sabem si els podrem tornar a veure.
Uns dies abans del concert decidim d'anar a acampar al Festivern per primera vegada (l’ocasió ho mereixia!) i és que no era un concert d’Obrint Pas, era el concert d’Obrint Pas.
Arriba per fi la nit del concert i tornem a la carpa del Festivern amb moltes ganes que comence. Cansat després de moltes hores de festa, però amb les energies carregades per a gaudir de l’últim concert.
Recorde haver anat a molts concerts d’ells, però cap tan emotiu com aquest. Tant dalt com baix de l’escenari es podien veure algunes llàgrimes en la gent, i és que el moment era especial. Vint anys després, Obrint Pas deia adéu i ho feia de la millor manera possible: davant la seua gent i amb més energia que mai. 'No tingues por', 'La Flama', 'Seguirem', 'Camins', 'Viure'... i tantes i tantes cançons que no oblidaré mai i que no pararan de sonar al meu repertori quan em pose a escoltar música.
El moment més emocionant de la nit per a mi va ser quan començaven a sonar els acords de 'Del Sud'. Feliu Ventura, Kiko Tur, Josep Nadal i Gaspar López van pujar a l’escenari per a acompanyar al grup de Benimaclet a cantar aquesta cançó.
'Sóc del sud dels sentiments,
sóc del sud de les arrels,
sóc del sud i porte als ulls
llàgrimes de lluita i futur'
Va ser una nit d’eixes que no oblidaré. Una nit que recordaré sempre perquè el grup que per a a mi a nivell musical ho ha sigut tot deia adéu.
El concert va acabar amb Miquel Gironés tocant la muixeranga i 10.000 persones agraint aquests vint anys de lluita. Hauran de passar molts anys perquè valorem realment tot allò que aquests xics de Benimaclet han aconseguit.
Només puc acabar dient-los una cosa: gràcies per tots aquests anys. Sense vosaltres jo no seria el mateix.
#SempreAniremObrintPas
