Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dilluns  30.12.2013  09:01

Margallo adoctrina les ambaixades contra el procés català

Els envia un informe de 210 pàgines sobre Catalunya que assegura que 'el separatisme trenca la convivència' i que 'no existeix espoli fiscal, sinó solidaritat'

Men?ame
 

El ministre d'Afers Exteriors espanyol José Manuel García Margallo ha decidit mobilitzar tota la diplomàcia espanyola contra el procés sobiranista que viu Catalunya. Segons que informa el diari El País, Margallo ha enviat a les 129 ambaixades i 92 consolats que té Espanya arreu del món un document titulat 'Per la convivència democràtica' on s’hi exposen arguments per respondre, en reunions, trobades informals o en trobades amb els mitjans de comunicació, els arguments del procés català.

L'informe té 210 pàgines i en bona part és format per preguntes i respostes. També té un text introductori general i sis annexos, en els quals s’analitza des de diferents àmbits (polític, jurídic, cultural o econòmic) la qüestió catalana. La tesi fonamental del text és que el separatisme no és una opció democràtica i que 'trenca la convivència'.

Heus-ne ací alguns fragments:

'Mai, des de la recuperació de les llibertats, la societat catalana havia viscut episodis de esquinçament, fractura social i risc d'enfrontament com avui. [...] L'opció independentista provoca el desconcert i consternació del conjunt de la societat espanyola, inclosa gran part de la catalana. [...] La independència comporta un empobriment econòmic segur [...] La vocació europeista de Catalunya es veuria truncada [...] No hi ha cap emancipació en el fet que, a hores d'ara del segle XXI, com fan els separatistes, convertir en estranger al conciutadà sigui la solució per al seu benestar [...] Els que posen en risc la voluntat de concòrdia són aquells que fomenten un projecte polític que no vol comptar amb l'altre sinó prescindir-ne, un projecte que no pretén mantenir el bé de la convivència, sinó que persegueix la separació, entroncant amb els moments més greus de la nostra història recent […] el govern està convençut que junts guanyem tots i separats tots perdem.'

L'informe del ministeri d'Afers Exteriors s'inspira, en la forma, en la campanya 'Més forts junts' amb la qual David Cameron fa campanya pel 'no' al referèndum d'independència d'Escòcia. Amb la diferència, això sí, que en el cas anglès la campanya s'engegà un cop convocat el referèndum, amb el vist-i-plau del govern britànic.

Com rebatre l'estratègia dialogant de Mas

El document mira de dotar d'arguments els diplomàtics espanyols contra la independència de Catalunya i contra el dret de decidir dels catalans. Diu, per exemple, que per rebatre l'estratègia del president català Artur Mas de presentar-se com un capdavanter del diàleg en contraposició a la intransigència de Madrid, cal recordar la mà estesa de Mariano Rajoy , 'sense data de caducitat', amb l'únic límit de la lleialtat. 'És incongruent acusar el Govern de nul·la voluntat de diàleg amb els qui promouen un projecte que vol posar fi al diàleg', diu.

L'informe s'ha elaborat en els darrers quinze mesos. Margallo, però, ha decidit distribuir-lo després que els partits nacionalistes posessin data i pregunta a l'anunciat referèndum. 'Han passat a una segona fase, la internacionalització, i no podíem quedar-nos de braços plegats', al·leguen fonts governamentals.

Heus-ne ací alguns fragments més, repartits per temàtica:

La constitució: 'La Constitució no és un ídol ni un arcà [però] encarna el millor que hem fet tots junts. La ratificació popular de la constitució va arribar el 91,9 % dels sufragis a Catalunya, amb un 68% de participació. Mai els ciutadans de Catalunya han superat aquest grau de participació i suport a cap altra norma'.

Reforma constitucional: 'Encara que evidentment és possible reformar la constitució, la via és complexa en tots els països, també a Espanya. [...] Una reforma constitucional que comporti un canvi substancial del model d'estat ha de ser el producte d'una decisió del poble espanyol, titular de la sobirania nacional, i d'acord amb els procediments previstos en la pròpia constitució'.

Autogovern català: 'Es pot afirmar, amb tot rigor històric, que mai Catalunya , en la seva història democràtica, ha aconseguit major grau d'autogovern en tots els àmbits, polític, econòmic i cultural, [ ... ] com el dia en què, en virtut de la constitució i l'estatut, Catalunya va recuperar les seves institucions d'autogovern'.

Espanya contra Catalunya: 'No hi ha cap enfrontament de l'estat espanyol amb Catalunya sinó la discrepància habitual en la vida política, com en qualsevol altra democràcia. [...] El moviment simètric a l'independentista és l'expulsionista, el d'aquells que volen trencar amb Catalunya, expulsar-la d'Espanya . Aquest és un moviment també en alça i així mateix empobridor i regressiu. [Però] tots dos són afortunadament minoritaris. La majoria aposta per la concòrdia'.

Dret internacional: 'El principi d'integritat territorial de l'estat constitueix un element bàsic del dret internacional. El dret d'autodeterminació dels pobles només està permès quan es donin uns supòsits molt precisos: antigues colònies, pobles oprimits i violacions massives i flagrants dels drets humans. Davant aquestes prescripcions, els separatistes intenten presentar Espanya com un país colonial i totalitari, que només per la força manté presoners a alguns dels seus ciutadans. només si es persuadeix a la societat internacional que aquesta és la veritable realitat d'Espanya pot, segons la seva opinió, aconseguir l'autodeterminació conforme a dret'.

Fora de la Unió Europea: 'Una Catalunya independent quedaria ipso facto fora de la Unió Europea. Seria, a tots els efectes, un nou estat que hauria de sotmetre's al procediment d'adhesió. El seu ingrés hauria de ser aprovat per unanimitat, és a dir, qualsevol dels actuals 28 estats membres tindria dret de veto. A la llum dels precedents, les negociacions podrien anys. Mentrestant, els ciutadans del nou estat, els seus nacionals, no gaudirien, excepte casos de doble nacionalitat, de la nacionalitat de cap Estat de la Unió i per tant tampoc l'estatut de ciutadania europea'.

Men?ame