26.12.2013 - 06:00
Violència. Desnonaments. Pèrdua de llibertats. Indignació. Pobresa i nous pobres. La crisi del capitalisme i la crisi dels valors que l’emparen. Les retallades. Els indefensos. Els malnodrits. La resignació. La desinformació. Les pors. L’apatia. El descrèdit. La corrupció. La desigualtat. Sobre aquests i molts altres temes conversen la doctora en salut pública i teologia Teresa Forcades i l’activista i investigadora en moviments socials Esther Vivas.
Teresa Forcades: Hi ha lleis actuals que crec que es poden qualificar com a terrorisme d’Estat. Si no, sembla que la paraula terrorisme només es pugui aplicar a grups que no formen part del sistema. Violentar a les persones i inspirar-los terror de forma sistemàtica per tal d’aconseguir els propis objectius és terrorisme, tant si ho fa un grup marginal com si ho fa un Estat. Per a moltes persones, costa de creure que els abusos que van més enllà de l’avarícia d’una persona determinada i que sembla que estan instituïts en el sistema són terrorisme d’Estat, costa de pensar com és que hem arribat fins aquí. M’agradaria recordar quin era el discurs fa ben poc d’una persona prou coneguda en el món polític, Margaret Thatcher, que va popularitzar la idea de la «societat dels dos terços»: un plantejament de tipus polític on es pressuposava que era impossible intentar governar pel conjunt de la societat, i que per governar bé a finals del segle XX i en el segle XXI cal admetre que hi ha un romanent, que no és un 1% o un 2%, que ja seria gravíssim des d’un punt de vista cristià que hi hagués una persona a la qual has d’excloure perquè els altres tinguin una vida pròspera. Això ja seria indigne i injustificable, però no parlem d’una persona; parlem, segons Margaret Thatcher, del 33% de la població! Un terç de la població on s’acumularà necessàriament tota aquesta borsa de marginació.
Llegiu l’article sencer, aquí.
