14.12.2013 - 06:00
Aquesta setmana, l’Observatori del Paisatge de Catalunya ha organitzat el Seminari sobre ‘Paisatge, Alimentació, Creativitat i Identitat‘. Segons que ens ha explicat el director de l’Observatori, Joan Nogué, ‘l’objectiu era posar en relació el paisatge amb l’alimentació, la gastronomia, el món rural, els productes locals i de proximitat, el turisme, la identitat, la marca territorial… Sobre tots aquests grans temes fa temps que se’n parla, però la nostra voluntat ha estat relligar i connectar persones, idees, iniciatives de tots aquests àmbits, perquè s’hi relacionin, a partir del territori, que és on passen aquestes coses, que és l’espai de la vida quotidiana, que és el que ho relliga tot. I s’ha fet tant amb aportacions acadèmiques, teòriques, com amb casos ben pràctics. Reflexió i praxis centrada sobretot a Catalunya, però també amb algunes incursions d’àmbit europeu.’
El títol no especifica l’etiqueta ‘turisme’, tot i que se n’ha parlat abastament. Diu Joan Nogué que s’ha volgut anar més enllà, aportant mirades originals, i per això s’ha preferit el concepte ‘creativitat’: ‘No ens podíem limitar a repetir discursos, per això els hem relacionat amb l’art, la imaginació, el gust…’. I afegeix: ‘El problema d’aquest seminari és que tracta temes amplíssims, difícils d’abastar en dos dies. Però, veient la importància que pren l’alimentació i la gastronomia en el paisatge, estic convençut que li dedicarem més atenció a partir d’ara.’
El seminari s’ha dividit en tres parts: la primera, ‘Repensant l’espai rural: nous usos, nous paisatges’. La segona, ‘Paisatge, alimentació i creativitat’. La tercera part, ‘Economia i identitat a través de la producció agrícola vinculada a un paisatge’.
El món rural, canviant, multifuncional
La geògrafa de la Universitat de Girona, Isabel Salamaña, ha fet la ponència inaugural sobre ‘Un món rural en canvi’. Salamaña va iniciar el relat explicant com el canvi global canvia també el món rural i influeix en l’alimentació i el paisatge. Avui, hi ha una tendència a l’acaparació de terres al tercer món, que es produeix per part d’estats del Golf, la Xina, l’Índia, el Japó, els Estats Units… com a valor d’inversió davant la crisi financera (l’alimentació és un bé segur, tots hem de menjar cada dia), però també davant la crisi energètica. I va explicar l’aprovació recent de la PAC, la nova política agrària comuna de la Unió Europea per al 2014-2020. És una llei que torna a potenciar l’estoc de produccions agroalimentàries. És una llei que es planteja sota criteris de productivitat, i on els criteris agroambientals tenen un pes menor.
Segons Salamaña, els productes europeus, per ser competitius hauran d’optar per la qualitat. Aquest serà l’element diferencial. La PAC suposarà uns diners per a l’Estat espanyol, que controlarà el govern i no transferirà. Això impedirà que el govern català pugui gestionar aquests diners, que des de Madrid s’adjudicaran directament als productors. Suposarà una nova recentralització. Salamaña es pregunta perquè les transferències en agricultura són les primeres que van arribar als anys vuitanta (fet que demostra el poc interès que l’Estat espanyol tenia en el sector agrari), i ara l’estat no vol perdre el control.
Canviant d’escala i situant-se en el món rural català, Salamaña ha detectat que el model ha canviat molt en les darreres dècades i que ara es dóna una nova multifuncionalitat del món rural: la gent que viu al món rural ja no només viu de l’agricultura i lka ramaderia, sinó que té altres funcions. S’ha passat de consumir productes a consumir territori. El món rural s’ha tercialitzat i ara està en auge l’ecoturisme, el turisme gastronòmic, l’agroturisme, el turisme d’esports de muntanya… En aquest sentit, la geògrafa adverteix del perill d’expulsar la pagesia que viu de la terra.
De pagesos diu que n’hi ha de productivistes i de conservacionistes. Dominen els primers, que volen viure de la terra i viure bé. Per això tenen desig d’exportar els seus productes, i de guanyar mercats, tant el mercat interior com els de fora. I va posar alguns exemples per defensar la feina ben feta de molts d’aquests pagesos que tenen moltes hectàrees. Després va parlar d’experiències d’agricultura ecològica i d’agricultura integrada, projectes sobre els quals creu que falten altaveus, perquè la majoria de consumidors no els coneixen.
I a mode de conclusió va dir que Catalunya ha de fer estratègies per arribar al consumidor; que la producció agrària ha de ser compatible amb la multifuncionalitat; i que s’han de preservar els pagesos que viuen de l’agricultura i de la ramaderia. Per això ‘calen estratègies de país que no passen només per buscar turistes amb poder adquisitiu, perquè el món rural no vol ser el Passeig de Gràcia de Barcelona’.
