Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  06.12.2013  06:00

David Figueres: '"Derelictes" és el pas de la joventut a l'edat adulta'

Dilluns presenta el llibre a l'Espai VilaWeb (20.00), acompanyat de Montserrat Abelló, Jaume Subirana i el guitarrista Nadim Robert Majure

Men?ame
 

'Quan vaig començar a escriure els primers poemes que són al llibre em sentia exactament com un derelicte, que segons el diccionari és una nau abandonada que sura a flor d'aigua i que no pot avançar ni anar endarrere; aleshores em vaig guardar la paraula'. D'aquesta manera el poeta David Figueres, blocaire de +VilaWeb, explica el títol del poemari que acaba de publicar, 'Derelictes', un recull que aplega poemes d'un llarg període de temps, entre el 1997 i el 2009, i que ha guanyat enguany el XVIII Premi de Poesia Miquel Martí i Pol. De fet, el llibre explica diferents moments vitals, segons que relata el mateix autor, que en tot cas podrien emmarcar-se en 'el pas de la joventut a l'edat adulta'.

Figueres presentarà el llibre dilluns a l'Espai VilaWeb (20.00), acompanyat pels poetes Montserrat Abelló i Jaume Subirana, amb qui Figueres comparteix militància al PEN català, i pel guitarrista Nadim Robert Majure, amb el qual ja ha fet recitals musicats en altres ocasions. Diran uns quants poemes del llibre, entre els quals 'Sorella', 'Aquesta neu que cau' i 'Jardí de tànatos', a més d'un petit homenatge sorpresa a Ovidi Montllor.

El poemari es divideix en cinc blocs: el primer, 'El temps que pesa', amb els poemes més recents; 'Cometre hiverns', que es titula així en honor a una cançó del grup Antònia Font i que com reconeix el mateix Figueres ha esdevingut un recordatori quasi premonitori i no intencionat al grup, en vies de dissolució; 'Geranis', una sèrie de poemes reflexius sobre l'art d'escriure; 'Som el foc', amb poemes escrits quan Figueres va viure 'les primeres morts realment properes d'amics i familiars i que fan fer un salt cap a l'edat adulta'; i 'Montsant', amb un sol poema que, situat just després dels poemes que tracten la mort, parla del naixement d'un familiar, 'i que no deixa de ser l'abandonament definitiu de l'adolescència o la joventut'.