03.12.2013 - 06:00
Hi ha coses que, en celebrar-se tots els anys, adquireixen un cert caràcter ritual. Una d’aquestes és l’intercanvi d’estudiants de secundària entre les escoles Gavina i Masia i l’escola Montessori de la població holandesa de Hengelo. L’any passat vam acollir a casa una de les professores del centre, Elsa, i enguany hem rebut Folkia.
Folkia ens va contar que recordava com, en un intercanvi anterior, una vesprada havia quedat embriagada per primera vegada amb l’aroma de la flor del taronger. Per nosaltres és una sensació coneguda: enguany ens va passar una vesprada de Pasqua, poc després que Folkia estiguera amb nosaltres: anàvem amb bicicleta cap a Alcàsser quan ens vam veure embolicats per aquesta aroma lleugerament dolça.
Durant segles, els humans ens hem preguntat com olorem. La resposta a aquesta pregunta l’hem obtinguda, sobretot, en els últims vint anys. Com no podia ser d’una altra manera, la resposta encara és incompleta: els nous descobriments van obrint la porta a noves i fascinants preguntes.
Les olors tenen el seu origen en els compostos volàtils que entren en el nostre nas en inhalar l’aire. Alguns d’aquests compostos els detectem en una regió específica, l’epiteli olfactiu principal, que es troba en la part superior de la cavitat nasal. La superfície d’aquesta regió està coberta per aproximadament un milió de neurones olfactives. Aquestes neurones es projecten cap a la cavitat nasal, formant uns cilis. En les membranes d’aquests cilis es troben uns receptors que interaccionen amb els compostos volàtils. Aquests receptors estan estructuralment relacionats amb els involucrats en la percepció dels sabors dolç, umami i amarg.
El 1991 Linda Buck i Richard Axel van fer un descobriment que els va valer el Premi Nobel del 2004: van identificar una gran família de gens que codifiquen els receptors olfactius en rates. Des de llavors s’han identificat gens de receptors olfactius en moltes espècies, inclosa la humana. Aquesta família de gens en els mamífers és molt nombrosa. En els humans tenim uns 700 gens, solament uns 350 dels quals són funcionals; en els rosegadors, uns 1.200, dels quals uns 800 són funcionals. I, quan s’han analitzat aquestes famílies de gens en primats, s’ha observat que la fracció de gens no funcionals és major en les espècies més relacionades amb els humans. Açò s’ha interpretat com una pèrdua evolutiva de l’olfacte a mesura que ens hem fet menys dependents d’aquest sentit per a sobreviure. No obstant això, els humans tenim un olfacte bastant bo. És cert que no tenim l’agudesa olfactiva dels gossos, que són capaços de detectar concentracions molt menudes d’algunes substàncies, però podem distingir prop de 10.000 olors distintes. I açò planteja una primera qüestió: com és possible aquest grau de discriminació si solament tenim uns 350 receptors distints?
En estudiar amb més detall el sistema olfactiu s’ha determinat que cada neurona olfactiva expressa un únic receptor entre els centenars possibles. A més, s’ha observat que cada receptor reconeix un conjunt menut de compostos relacionats químicament, i que molts dels compostos són detectats per més d’un receptor. Açò ens permet entendre com discriminem un nombre tan gran d’olors amb un nombre tan menut de receptors: cada compost activa una combinació única de receptors amb intensitats específiques. Però els detalls encara se’ns escapen: no tenim informació sobre quins compostos interaccionen amb els diferents receptors, i no tenim informació sobre com es produeix específicament aquesta interacció.
Les olors emeses per les flors són barreges complexes de compostos volàtils. Serveixen, sobretot, per atraure els pol·linitzadors: tenen la funció de procurar la reproducció de les plantes. I, en pensar en açò, em sorgeix una pregunta (potser hauria d’enviar-la a «Els perquès de Mètode»): per quina raó els humans ens sentim atrets per aquests senyals sexuals que ens són aliens?
Llig l’article sencer a la web de Mètode
Fernando Sapiña Navarro. Director de l’Institut de Ciència dels Materials, Parc Científic de la Universitat de València.
Enllaços
Array
