‘Zoom’ estrena ‘Un berenar a Ginebra’ de Ventura Pons

  • El film se centra en la figura de Mercè Rodoreda

VilaWeb
Redacció
28.11.2013 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’onzè Festival Europeu de Cinema per a Televisió Zoom ha arrencat amb l’estrena a Catalunya del darrer film de Ventura Pons ‘Un berenar a Ginebra‘, centrat en la figura de Mercè Rodoreda. Es tracta d’un dels vuits telefilms que competeixen en la secció oficial del festival, que es fa a Igualada fins diumenge. Pons ha explicat que feia vint-i-cinc anys que volia fer aquest film, després d’haver llegit el llibre ‘Els escenaris de la memòria’, de Josep Maria Castellet, on explica una trobada amb Rodoreda l’any 1973 a Ginebra. ‘És una història molt universal de la gent que va patir la guerra civil i l’exili, d’una generació que ens va salvar el país i la llengua.’

L’any 1973, a les acaballes del franquisme, Mercè Rodoreda coincideix a Ginebra amb el crític literari i editor Josep Maria Castellet i el convida a berenar a casa seva. Aquest és el punt de partida del film ‘Un berenar a Ginebra’, el nou film de Ventura Pons.

‘La idea surt quan en Josep Maria Castellet publica el llibre “Escenaris de la memòria”, que conté on capítol sobre una trobada amb Rodoreda a Ginebra l’any 1973 –diu Pons–. Vaig anar-me imaginant de què devien parlar en aquell berenar perquè quan ho preguntava a en Castellet sempre em deia que de les mateixes coses de sempre.’ Després de llegir unes quantes entrevistes a Rodoreda, Pons va descobrir que ‘a tot arreu parlava de les mateixes coses, perquè era una dona que amagava molt el seu dolor i la seva vida privada, posava un mur que només va trencar al llibre ‘Cartes a l’Anna Murià’. 

Amb tota aquesta informació, Pons va vestir un guió que compara amb un trencaclosques: ‘Tot allò que diu la Mercè Rodoreda en la pel·lícula ho diu en algun moment o altre de la seva vida.’ El director explica per què vol que aquesta història arribi a la gent: ‘No és una història local, sinó universal de la gent que van patir la guerra civil, l’exili i la guerra mundial, una generació que ens va salvar el país i la llengua en uns moments molt més difícils dels que vivim ara.’ 

Una àmplia programació 

‘Berenar a Ginebra’ és un dels vuit telefilms que competiran a la secció oficial del Zoom, juntament amb tres minisèries. A banda les produccions catalanes, també n’hi ha d’espanyoles, alemanyes i un franceses. Pel que fa a les minisèries, es destaca ‘Descalç sobre la terra vermella’, que explica la lluita del bisbe Pere Casaldàliga en favor dels drets dels camperols del Mato Grosso (Brasil). 

Una de les novetats més destacades d’enguany és la creació d’una nova secció dedicada a les websèries. El director del festival, Jordi Comellas, ho explica: ‘Al Zoom sempre intentem estar a l’aguait de com evolucionen els nous formats i finestres del sector audiovisual i per això hem creat aquesta nova secció.’ En són exemples ‘La vida.es’, dirigida per Camilo Villaverde i Pau Serracant, i que explica la situació d’un home de trenta anys que s’enfronta als problemes de la seva generació, o ‘Les coses grans’, dirigida per l’actor Roger Coma. 

El Zoom manté el vessant educatiu, amb el Zoom Didàctic i les Zoom Class, sessions impartides per professionals de la televisió i adreçades a estudiants del món audiovisual. Comellas remarca que, des de l’inici, un dels objectius del festival ha estat ‘fomentar la participació dels estudiants’ i, per això, enguany més de 1.500 escolars de la comarca participaran en les sessions organitzades especialment per a ells. 

Durant els tres dies de Zoom, passaran per Igualada personatges com ara Josep Maria Bachs, Joana Vilapuig, Roger Coma o Antonio Resines. Pel que fa al jurat oficial del Zoom 2013, serà compost per Lluís Maria Güell, Pau Freixas, Sergi Shaaff, Mercè Pons i David Trueba. Ells seran els encarregats d’escollir els guanyadors dels premis al millor telefilm, a la millor minisèrie, al millor director i al millor guió.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any