Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Diumenge  24.11.2013  17:09

Autor/s: "El Pla d'Urgell. Memòria i paisatge". A cura de Josep Camps i Francesc Foguet, amb fotografies de Marta Benavides. Col·lecció Lo Plançó, 12. Editorial Fonoll

Visió de Mollerussa

Joan d’Agramunt (1928)

Men?ame
 

Em plauria de saber escriure una visió de Mollerussa, tal com alguns cops la fantasia me l’ha feta sentir. S’entén, parlo d’una fantasia no pas purament imaginària, sinó d’una fantasia en certa manera real, és a dir: basada en la realitat. Fóra una visió de Mollerussa, presa d’un punt de vista alhora sentimental i pràctic, perquè de tot dóna i a tot es presta, de l’una cosa i de l’altra, aquesta població flòrida.

Si hi aneu ara, en aquest temps en què l’estiu comença a davallar per la corba que el durà a la mort, quan la terra apareix com en certa lassitud, torrada de sol, sentireu una mena d’olor de cosa que madura, lentament, de quelcom que s’ensucra per a les diades de tardor i d’hivern. Mollerussa té un contrallum daurat i suavíssim, amb una claredat especial, i un ablaniment cordial, que us guanya tot.

Després hi ha les grans jornades, quan l’hivern ja ha estès pertot arreu els seus freds. Aleshores, la impressió que rebeu de Mollerussa és forta, brava, suculenta. És una de les coses que més romanen fixades en el record d’un home, aquelles emanacions de les premses d’oli. Oh, les premses d’oli. Qui sabria dir-ne tota la puixança, tota la riquesa que destil·len, tot el perfum que exhalen. Poques coses comparables a la producció de l’oli, que és de tots temps ha estat un dels emblemes o índexs de la bondat d’unes terres, tresor de l’abundància. L’oli, aquest suc diví, incomparable, símbol de la suavitat, de la dolcesa, de la pietat. Suc de l’oliva, de la qual el poeta Agelet i Garriga ha escrit això:

Xica oliva

—ull de griva—

al bell cim de l’oliver.

T’arrugues

blanca i morada,

dins l’argent

del teu recer.

Fas la cara fredeluga

quan t’aboques

al bell cim de l’oliver.

Xica oliva

—ull de griva—

mel aspriva,

carn rodona

i amargant

a damunt la branca viva

que es va lenta decantant.

Ets poruga com la joia,

com la pobra llum d’un ble.

Com l’amara, la boirada!

Com t’eixuga el vent serè!

Xica oliva

—ull de griva—

xica oliva

del cor ple.

Mollerussa és població de tirat bonic i d’aire endreçat. Visió de Mollerussa és visió d’una cosa clara. Us deixa a l’ànima una joia de serenor i de beatitud. Cordialitat de la gent, franquesa germanívola de les portalades de les cases, generoses i fresques. Emergint pertot, la figura ben trobada i escaient del campanar. Un campanaret que encanta, elegant, ben plantat, sense ésser sever. Quin goig de contemplar-lo retallat, per exemple, sobre el cel esclatant de llum, signant, com una fita en mig de la immensitat, la ramada polida de les cases de Mollerussa. També és bonic de contemplar-ho retallat sobre un cel de posta, delicadíssim de colors, d’una transparència que sembla que tremoli, esperant la llum del primer estel, que diríeu que de tan fi que és no gosa comparèixer. Aleshores entra el vespre, ve la nit de ple, i diríeu que és el campanar que presideix una dansa d’estels.

***

En un aspecte de la visió material de Mollerussa, podríem retreure allò que Valeri Serra Boldú deixa anotat en el seu Calendari folklòric d’Urgell, quan parla de la fira de bovins exclusivament, que tots els primers dimecres de mes celebra Mollerussa, que es pot dir que ha canviat la faisó contractual d’aquesta mena de bestiar. Així, amb una fira mensual, no hi ha necessitat de tenir entretinguts gaire temps els cabals; són molts els qui, en acabat de fer les llaurades de consuetud, es venen els bous; n’hi ha també que per a llaurar entre any i a l’època de sembrar tenen bous; però després se’ls venen, de manera que estan en una contínua compra-venda, quasi sempre lucrativa, perquè qui té aquest intent procura engreixar-los, i d’aquesta manera, si el preu és igual o més car al de la fira en què els va comprar, hi surt guanyant, i si està més baix, no serà molt el que li hauran costat les labors, perquè el preu dels bous acostuma a regir-se pel preu que duu la carn en el mercat dels grans centres consumidors.

Encara han portat més, les fires de Mollerussa, i ha estat l’atracció dels carnissers de Barcelona, Manresa i altres grans poblacions; i això ha animat els pagesos per a dedicar-se a la cria i engreix.

***

Heus ací apuntats alguns aspectes, sentimentals i pràctics, que podrien formar en una visió a descriure de la forta població de Mollerussa. Aquests i altres aspectes podrien insinuar-se. Sigui com sigui, fa bo d’abandonar-se, en certa manera, a la contemplació i al record, a la fantasia mateixa que us duu una estona de plaer en la memòria de les coses que de les vostres excursions us han fet bon efecte.

De tot això, no desentona el mateix nom de la població: Mollerussa. No repareu quina cadència i quina dolçor i quina mena de sentit de cosa manyaga comporta aquest nom? Mollerussa, nom riquíssim de matisos sonors, nom escaient i afalagador de pronunciar.

Els seus fills que se’n troben lluny, deuen invocar aquest nom com s’invoca el nom d’una amada, que en l’enyorança i en el desconhort us omplen de consol.

Joan d’Agramunt, «Aspectes de Mollerussa i Tàrrega. Visió de Mollerussa», La Veu de Catalunya, 29 d’agost de 1928, p. 3.

Foto: Marta Benavides

Us recordem que podeu comentar aquesta notícia o qualsevol tema relacionat amb la comarca o d’interès general al Fòrum del Pla d'Urgell.