Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Divendres  22.11.2013  13:17

Autor/s: Guillem Llin

No crega, senyor Fabra

Men?ame
 

No crega, senyor Fabra, que tots estem en contra del tancament de la joguina de Canal Nueve. Canal Nueve, eixe òrgan de propaganda popular que han aconseguit vostés que tinguera una quota de credibilitat per davall de zero i una audiència propera al zero absolut (ja faltava menys). La van agafar en 1995 amb una audiència del 18,5% i, a hores d’ara, estaven, en el que portem de 2013, en el 4,1%. Tenien ja recorregudes 4/5 parts del camí. Llàstima que la crisi... l’oblige a tancar abans que no un hospital o una escola.

Em faig càrrec. Perquè no crega, senyor Fabra, ha de ser molt dur arribar a la presidència de la Generalitat i trobar-se tots els calaixos plens, però ni de diners ni de teranyines. Sinó de factures impagades. Si almenys hagueren estat buits! I amb el descomunal deute, la gent pegant veuades i impedint-li de centrar-se en el que ha de fer amb tant soroll com mouen. Deu ser molt dur. I més per a vosté. Perquè si fóra un ser normalet, amb un coeficient d’intel·ligència estàndard, una persona normal, sense hipoteques ni favors deguts o per deure, sense amistats que o els dones el que et demanen o t’arranquen un braç de tant d'estirant-te’l, u podria anar fent les coses bé: ara l’u, ara el dos, ara el tres...  Però vosté no pot, ni vol, ni sap. Això no és cap demèrit. Al món de la política passa constantment i el més ruc de tots, fixos, el tenim de president; i l’altre, i l’altre, l’altre, de ministres.

Per això, senyor Fabra, crec que el tancament anunciat de la fins fa poc oprobiosa i ara la mare de totes les televisions, Canal Nueve (li ho dic, especificant-ho, perquè de l’altra, la TV3, vosté n'era un ferm partidari sent alcalde de Castelló, però comprenc que no és el mateix ser alcalde que president i, en conseqüència, que no es pot tindre ni mantenir el mateix criteri, perquè això seria d’un polític de segona categoria, i no com vosté, de primera divisió), ens reportarà molt de bé. A saber, amb el que s’estalvia d’ella, ara, la Generalitat, Genialitat o Calamitat —perdone'm, però no sé què és— ja podrà fer, per fi! la rodona que enllaçe la ronda de circumval·lació d’Ontinyent amb el barri del Llombo per l’Avenida'. Al mateix temps, també hi haurà diners per a construir l’hospital comarcal d’Ontinyent, del qual el seu predecessor en el càrrec, Francisco Camps, va vindre a inaugurar-ne la maqueta dues vegades. Clar, com li vam donar tant de poder els valencians, l’home es va trastornar i solament diu i fa destarifos. no està bé, es veu que si li va oblidar.  

Però amb l’estalvi, hi haurà diners per més. Per posar en funcionament la residència per a discapacitats (que està acabada des del 2010, li ho dic, no com un retret, sinó per a fer-li memòria) i, també, per s pagar tots els diners que ens deu als ontinyentins. Bé, li'ls deu a l’Ajuntament, però com que l’Ajuntament som tots, ens els deu a nosaltres. Per cert, ha pagat ja les butaques del teatre Echegaray? Li ho pregunte perquè l’obra aquesta era de les que pagava la Genialitat, Generalitat o Calamitat, i a aquestes alçades de la pel·lícula, estar sense pagar-ho seria per enviar-li l’home del frac. Fixe's, amb el tancament hi haurà diners per a altres pobles a què també deu diners l’ens que presideix vosté o que tenen necessitats.

Abans he dit que no és coherent tindre la mateixa opinió sent que no sent president. Mire, sinó, Felipe González, que deia en l’oposició 'OTAN, d’entrada, no', i després, en accedir al govern, ho va capgirar per 'OTAN; d’eixida, tampoc'. O siga, que on quedem els ciutadans? A la porta? O també Rajoy, que en l’oposició deia que incrementar l’IRPF era una cosa que feien els mals governants, i ell ara ho ha fet, cosa estranya, perquè, és tant com dir-se a ell mateix que és un mal governant.

No crega, senyor Fabra, però la coherència no està feta per als polítics. Ser polític és alguna cosa més. Fa falta un pedigrí especial, que ningú no entén. És ser, diguem, com el temps, ara plou, ara fa sol, ara vent. I eixa és la gràcia, perquè del contrari seria una cosa molt avorrida. Perquè, a quina ment coherent se li pot ocórrer tancar Canal Nueve? A cap. En canvi, un polític és com un il·lusionista, que on menys t'ho esperes, tanca un mitjà de comunicació o et fa aparéixer la cartera. O te la 'sampa'.