Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  20.11.2013  06:00

Autor/s: Montserrat Serra

Enric Faura: 'És un mite que la producció del llibre digital sigui barata'

Entrevistem el director d'Edi.cat, plataforma de distribució i venda de llibres digitals en català · Explica les causes de l'estancament d'aquest sector i el situa en el context contemporani

Men?ame
 

Per Nadal no es preveu pas que el llibre digital estimuli les vendes del sector editorial. Per què no arrenca, el llibre digital? Ho hem demanat a Enric Faura, director de la plataforma Edi.cat, la primera que va sorgir en l'àmbit de l'edició en català (també la primera de l'estat espanyol). La van crear el 2009 tres editorials: Angle, Cossetània i Bromera. Enric Faura hi ha estat des de bon començament i per això en té una perspectiva de quatre anys, que és curta però que llarga alhora, perquè han passat moltes coses. Amb ell analitzem la situació i l'evolució del llibre digital.

Faura fa notar que els grans operadors del mercat digital (Amazon, Apple, Google…) no provenen del sector cultural i parasiten les empreses de continguts. I fins i tot apunta una nova realitat preocupant: el fet que el llibre hagi perdut prestigi social.

Ser els primers va ser bo o, vist amb perspectiva, no ho va ser tant?
—Edi.cat va néixer el 2009 fruit de la reflexió feta durant el 2008, sobre el futur del sector (el llibre, la distribució, la visibilitat, la comercialització…). Edi.cat és una de les conseqüències d'aquesta reflexió. Per una banda, es volia aprendre i experimentar amb el llibre digital; per una altra, es volia mantenir el sector editorial en català en l'àmbit de la innovació i que no quedés despullada davant el tsunami que s'anunciava.

Havia de ser un tsunami, una revolució, el llibre digital?
—Es veia així el 2008. Avui pensem que potser vam sortir massa aviat, perquè no n'hi havia demanda social, i no podem passar per alt que el llibre digital també és una aposta de negoci. A més d'una plataforma de distribució també vam haver de crear una botiga, perquè el 2009 no n'hi havia cap. Les llibreries no venien llibre digital, només existia el canal convencional.

Vist en perspectiva, doncs, va ser un error crear Edi.cat el 2009?
—Edi.cat va donar notorietat a les editorials impulsores del projecte i ens ha donat molta experiència. I ha permès al sector editorial en català de passar davant del sector editorial en castellà.

Però?
—Edi.cat demostra que la musculatura del sector editorial en català és escassa a l'hora d'afrontar projectes tecnològics que necessiten una massa crítica. I quan a mitjan 2012 va néixer Leqtor/36L, la massa crítica encara es va afeblir més.

Voleu dir que si totes dues plataformes haguessin anat plegades hauríeu obtingut una posició més bona?
—En aquell moment hauríem estat millor, segur. Van ser dues estratègies divergents, que separadament no van permetre que fóssim més forts. I hem d'afegir-hi que el Grup 62 es va decantar cap a Libranda, la plataforma dels grans grups en castellà, com a plataforma de penetració. I en paral·lel van desembarcar els grans operadors internacionals: Apple, Google, Amazon i avui també la canadenca Kobo.

Com van alterar el panorama els operadors internacionals?
—Els operadors internacionals no van jugar fort pel mercat europeu continental fins el 2012. És l'any que desembarquen a l'estat espanyol, també. Per tant, parlem d'un fenomen molt recent, que té dos anys.

I, mentrestant, com reacciona el sector editorial?
—Durant els anys 2009-2010, el sector editorial tenia molts dubtes sobre el procés. Nosaltres vam fer un treball de pedagogia important, per fer entendre que calia digitalitzar els llibres, novetats i fons. El sector tenia molts dubtes per la manera com havia anat la digitalització en la música. Després, el 2011-2012, es va veure que s'havia d'avançar cap al llibre digital, que no ens hi podíem girar d'esquena. I el 2012 va explotar clarament amb l'arribada d'Amazon, Apple, Google… A partir d'aquí la indústria del llibre en català es mobilitza.

Edi.cat va sortir el 2009 oferint una trentena de títols només. Quants n'oferiu ara?
—Avui Edi.cat ofereix nou-cents títols. Penso que són pocs, encara.

Com ha afectat la crisi econòmica la consolidació d'un mercat per al llibre digital?
—L'any 2009-2010 no hi havia arribat la crisi, al sector editorial. El sector anava fent. En aquell període fer llibre digital exigia invertir uns recursos que sortien dels beneficis del llibre en paper. Però amb la crisi, els marges de benefici van caure i això també va fer que les editorials perdessin la disponibilitat d'invertir-hi. La crisi va aturar el procés cap al digital en el moment que les editorials estaven convençudes que era una aposta de futur. El llibre digital neix, doncs, en un moment de crisi greu i això l'ha perjudicat.

De quina manera?
—Possibles lectors s'han retret de fer el canvi al digital, en vista de les dificultats econòmiques. Pensa que Amazon va desembarcar per Nadal del 2011 i això vol dir disposar d'una oferta normalitzada. Però quan la crisi s'accentua no permet que les editorials inverteixin en el llibre digital, i  s'accentua també la percepció que el llibre digital no dóna beneficis.

Quin espai ocupa avui el llibre digital en català en el conjunt de vendes?
—No tenim dades del llibre digital en català, però et puc donar les de la Federación de Gremios de Editores de España: el llibre digital només ocupa el 3% del volum global de vendes de llibres a l'estat espanyol. Això vol dir uns setanta-cinc milions d'euros. D'aquests, el llibre generalista (no professional ni acadèmic) representa la meitat. De manera que ens trobem amb una crisi del sector, d'àmbit econòmic i cultural, que defineix un model de mercat del llibre digital amb xifres molt petites i amb una capacitat d'inversió extremadament reduïda.

El llibre digital no arrenca a l'Europa continental, però al mercat anglosaxó sí?
—En el món anglosaxó, el llibre digital ocupa un 20% de la venda global. És una xifra molt important. I les dades del 2013 indiquen que s'alenteix el creixement, però que no s'atura pas. Aquestes xifres contrasten amb les de l'Europa continental, que es mouen entre l'1% i el 5%.

A què es deu aquesta diferència tan important?
—No en tinc la certesa, però penso que aquí hem de menester més temps, perquè a Europa tot va començar més tard. Per una altra banda, als Estats Units la compra per catàleg, a distància, és molt més estesa que a Europa. I també cal dir que la cultura del respecte a la propietat intel·lectual és més estesa al món anglosaxó. Tampoc no hem d'oblidar que el gran salt cap al llibre digital s'ha fet des de l'impuls dels grans operadors, que l'han dirigit a mercats molt homogenis, d'una sola llengua. La diversitat lingüística no és cap obstacle en el sector musical, però en el literari sí, perquè la lectura es fa en la llengua pròpia. Per tant, jo diria que la combinació de tots aquests elements ajuda a entendre el decalatge.

Però podem dir que el llibre digital ha arribat per quedar-se?
—Sí, però no sabem encara quin tant per cent de mercat acabarà ocupant.

Abans heu parlat de la crisi del sector editorial i heu especificat 'd'àmbit econòmic i cultural'. Per què hi heu inclòs el terme 'cultural'?
—Parlant en clau de societat i ciutadania i menys d'indústria: per una banda, havíem demanat al sector una bona oferta de llibres en digital. Aquest esforç s'ha anat fent. Per una altra banda, per llegir en digital cal adquirir una certa tecnologia, que també es va adquirint: a Catalunya s'han venut molts aparells, centenars de milers, aquests últims tres anys ('tablets', telèfons intel·ligents…). El públic no és refractari a la tecnologia. En clau electrònica, l'estat espanyol es veu com un mercat fàcil per a introduir tecnologia. Per tant: si tenim l'oferta i tenim la tecnologia, per què no ha crescut la venda de llibres electrònics en la mateixa proporció?

On voleu anar a parar?
—Al segle XX el llibre tenia un prestigi social, d'oci, de gaudi, de cultura, de coneixement. Al segle XXI aquest prestigi es va transformant. El llibre ha perdut prestigi social. I això només ho apunto, perquè és tot un món: es llegeix més que mai, però també més malament que mai.

Un element que no heu introduït és que el llibre digital aquí i avui encara és molt car, a diferència del que es prometia. Això té a veure amb el fet que és gravat amb el 21% d'IVA, a diferència del llibre en paper, que és del 4%?
—S'ha recriminat al sector que el llibre digital és car, però no es té en compte que les despeses entre ambdós formats són molt similars, de fet. És un mite que la producció del llibre digital sigui més barata: hi ha un procés de producció i hi ha un manteniment tecnològic que no es veuen. I la fiscalitat del 21% no permet d'abaratir-lo. El cost del llibre digital no és tendent a zero, perquè a més s'ha fet respectant la cadena de valors del llibre.

Com han evolucionat les llibreries en la venda del llibre digital? Aquesta semblava la baula més feble del procés.
—El 2010 no hi havia cap llibreria que vengués llibre digital, encara. La Laie i la Viladrich de Tortosa van ser pioneres aquí. Després van arribar la FNAC i la Casa del Llibre, que van aconseguir tenir una presència. I l'any passat el gremi de llibreters va presentar Liberdrac, una botiga de llibre digital on hi ha associades una trentena de llibreries d'arreu. Valoro aquesta iniciativa del gremi positivament, però ha arribat una mica tard, després de més iniciatives i quan ja havia desembarcat Amazon.

En un context de normalitat, Edi.cat deixaria de ser botiga?
—Ara per ara ens preguntem si la llibreria en general tindrà cap paper en l'àmbit del llibre digital. Perquè el control de la venda del llibre digital és avui en mans d'Amazon, que és una empresa logística, i d'Apple i Google, que són empreses tecnològiques. En el futur, quin serà l'espai de la llibreria? Avui no ho sap ningú.

Xifres?
—En xifres, la venda del llibre digital a Catalunya aquest 2013 se la reparteixen Amazon (35- 40%), Apple (25-30%), Google (no arriba al 10%), Casa del Llibre (10%) i FNAC (entre el 5-8%). Fixa't que només dos operadors ja concentren el 70% del mercat. La majoria d'iniciatives tenen un tros de pastís irrellevant. Això també passa a fora: a Anglaterra, Amazon controla el 75% del mercat del llibre digital. És una situació de monopoli clara. Si es consolida aquest panorama, parlarem de l'existència de quatre llibreries, només, per al llibre digital.

De tota manera, el mercat del llibre digital en català podria ser un espai d'oportunitat per a les llibreries locals, davant l'oferta generalista i homogeneïtzadora dels grans operadors?
—Com que els grans operadors generalistes no fan una oferta específica per als mercats locals, és una oportunitat. Però la petitesa d'aquest mercat presenta dubtes. Aquestes ofertes específiques faran possible espais de negoci sostenibles?

Encara no hem parlat de la pirateria.
—La meva posició personal, sense judicis morals, és la següent: la pirateria és una realitat important. I això ens porta al debat sobre la percepció social, molt estesa, que la cultura en general no s'ha de pagar. Com s'hi ha de fer front, a això? Doncs, amb aquesta qüestió tothom ha de fer els deures: s'ha de fer pedagogia a la ciutadania sobre els valors de la creació i el paper dels creadors, en el nostre cas, el valor d'escriure un llibre; la indústria ha de fer un esforç de transformació per adaptar-se als nous temps; i el poder polític, les administracions, ha de donar eines jurídiques pactades per a permetre models de negoci.

A quines eines jurídiques us referiu i a quins models de negoci?
—Avui no serveix de res fer cap denúncia contra la pirateria, perquè hi ha un buit jurídic. Què passa socialment? La indústria electrònica i la indústria de les telecomunicacions parasiten la indústria dels continguts, apropiant-se'n els productes. Això passa amb els diaris, amb la música, amb el llibre digital… Des d'aquesta perspectiva, s'hauria de reequilibrar aquesta tendència, les regles del joc, a través de models jurídics per als continguts, igual com es fa en l'àmbit de l'electrònica i les telecomunicacions. I no podem acceptar fets com que Amazon sigui domiciliada a Luxemburg, on només paga el 3% d'IVA pel llibre digital, mentre que les empreses d'aquí paguem el 21%. Això Europa ho permet, és legal, però això no facilita cap mena d'equilibri. És molt difícil de competir amb aquestes desigualtats. 

Men?ame