Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dissabte  16.11.2013  16:15

Laia Bonet: 'Aquest diumenge podem certificar que la nostra aposta pel dret de decidir era només una urgència tàctica'

Critica la direcció del partit en un article al diari El País

Men?ame
 

Laia Bonet, ex-diputada i membre de l'executiva del PSC, diu en un article publicat avui al diari El País que aquest diumenge, en el congrés nacional extrordinari es pot certificar que 'l'aposta pel dret de decidir que portàvem al nostre programa era només una urgència tàctica; o ens equivocàvem llavors o ens equivoquem ara'. Amb un to crític cap a la direcció del partit, diu, també que el PSC 'no pot quedar-se de braços creuats o semblar que, en aquesta qüestió, entre el que representa Susana Díaz o Artur Mas, entenem més i millor a la primera que al segon, encara que aquest, d'altra banda, hagi demostrat una incapacitat política digna d'estudi'.

Bonet critica l'estratègia de Mas i de Junqueras, però avisa que la consulta és necessària que el fet que el PSC se n'allunyi és una gran equivocació: 'els errors i el patrimonialisme de Mas i Junqueras en aquest procés han servit, sembla, de coartada perfecta perquè el PSC reculi i abandoni l'espai central i quedar alineats amb aquells que, darrere de les raons de legalitat -que comparteixo-, creuen que la millor consulta és la que no es faci. Gran error'.

I avisa que si el PSC havia de ser un reflex de la societat catalana, ja no ho és. 'Som el partit que s'assembla més a ell mateix i a la interpretació actual dels seus principals protagonistes, quqe no és el mateix'. Bonet també lamenta que el PSC aprofiti 'l'embolic en què es troba la política catalana' per a mirar de reforçar la unitat interna i la disciplina jeràrquica. I fer-ho amb solemnitat a través d'una votació inequívoca diumenge que ve que pot tenir l'efecte contrari del que persegueix. [...] Podem sortir més dividits que units'.

I conclou: 'Tots hem comès errors, segurament. Però entre aquells que no perdonen o no els importa que es marxin els incòmodes crítics, jo aposto per treballar perquè en aquest partit no marxi ningú, i que redoblem els esforços perquè els que van marxar puguin tornar; els que dubtin, tinguin esperança i els que es quedin, il·lusió'.