Taps solidaris: una font d’ingressos per iniciatives socials?

  • La recollida i posterior reciclatge d’aquests plàstics es consolida com a mètode d’obtenció d’ingressos per a projectes sense ànim de lucre

VilaWeb
VilaWeb
Glòria Torrent, Aina Valldaura
12.11.2013 - 10:36

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Tirar una ampolla buida al contenidor és una acció d’allò més corrent. Ara, però, cada vegada són més les persones que decideixen afegir un pas al procés: separar els taps dels envasos i donar-los un final solidari més enllà d’acabar a les escombraries. L’objectiu? Participar en iniciatives socials. La manera? Portar els taps als diferents punts de recollida especialitzats com ara escoles, hospitals, bancs de sang, universitats o oficines

A partir d’un gest aparentment tan insignificant, la maquinària comença a girar. Particulars, empreses privades de transport i plantes recicladores es coordinen per un objectiu comú: obtenir diners a través del reciclatge dels taps i donar una segona, tercera o fins i tot cinquena vida al plàstic.

text de la imatge

Però, per què ens donen diners pels taps?

El principal component dels taps dels envasos és el polietilè d’alta densitat (HDPE). Es tracta d’un material químic que es fabrica a partir del petroli  i que és molt apreciat per la seva resistència. El problema és que no es fabrica a Europa, per tant, les empreses que treballen amb aquest material es veuen obligades a invertir temps i diners en comprar-lo a l’estranger.

Per a reduir costos, doncs, les companyies busquen formes alternatives d’obtenir el polietilè d’alta densitat. Una de les pràctiques que ha tingut més bona acollida en els últims temps ha estat el reciclatge de taps de plàstic, una activitat que té un avantatge doble.

D’una banda, i com a característica principal, obtenir el polietilè dels taps suposa un estalvi de diners important ja que permet a les empreses suprimir les despeses de compra i de transport d’aquest material. A més, agilitza tot el procés perquè no cal esperar que el polietilè arribi de l’estranger. D’altra, és una acció respectuosa amb el medi ambient, doncs, a través de la reutilització, es redueix el consum de petroli i solidària perquè permet tirar endavant iniciatives socials.

Com arriben els taps a la planta recicladora?

En primer lloc, els particulars han de separar els taps dels envasos i dipositar-los als contenidors dels punts de recollida. Aquests van començar a sorgir en espais públics com escoles i hospitals, però actualment també hi ha establiments privats com comerços o oficines que disposen de contenidors solidaris. “La responsabilitat social corporativa de diferents empreses ha impulsat la col·laboració” assegura Viçens Oliver, president de la fundació Grup d’Afectats per l’Escleròsi Múltiple (GAEM), que recentment s’ha afegit del reciclatge de taps amb la finalitat de recaptar diners per a la investigació d’aquesta malaltia.

El següent pas és transportar els taps a la planta recicladora. Aquesta fase es pot dur a terme de forma particular, és a dir, els promotors de les iniciatives solidàries van punt per punt a buscar els taps i els porten a la deixalleria amb el seu vehicle propi. Aquesta opció és la que es veuen obligades a seguir les campanyes més petites i desconegudes, però suposa costos elevats i problemes de logística. L’altra opció és contractar o comptar amb l’ajuda d’una empresa privada de transport que aprofita els viatges de la seva flota de vehicles per a recollir els taps i portar-los a la planta.

Què passa quan han arribat?

Un cop a la planta de reciclatge, els taps de plàstic es dipositen en un gran molí que els tritura en trossets de poc centímetres. A continuació passen per una cinta en la qual unes aspes els trituren encara més i es separen els plàstic per densitats i es netegen. Seguidament, el polietilè, plàstic que s’extreu dels taps, passa per una centrifugadora. Es xucla i es deixa en un dipòsit a l’espera d’entrar a la fase final del procés: la línia de calor.  Aquesta línia està formada per unes bateries que fonen el plàstic a una temperatura d’entre 230ºC i 250ºC. Després el material passa per un filtre que en treu les possibles impureses i “en surt en forma de fil de plàstic una mica més gruixut que un espagueti” assegura Gerard Rovira, encarregat de l’Empresa ECOPLAST de Montmeló.

Finalment les tires de plàstic passen per unes petites piscines d’aigua que ajuden a la solidificació. Aleshores el material ja està preparat per passar per la talladora i ser dipositat en uns grans sacs a punt per vendre als clients. El producte final són “unes boletes blanques de la mida d’una llentia”, segons un treballador de la planta recicladora ACTECO d’Alacant.

Aquest procés generalment és una qüestió de poques hores i té uns costos relativament baixos. “En menys de 24h està llest”. El material final es ven a empreses que l’utilitzen per a la fabricació de caixes de fruita, tapes dels tuppers, testos o penjadors de roba. “Fins i tot se’n pot tornar a fer taps, sempre hi quant no sigui per aliments” explica Gerard Rovira.

El preu de venda d’aquest tipus de plàstic s’ha mantingut constant durant els últims anys i oscil·la al voltant de 200 euros per tona. Tot i així, s’ha experimentat una petita caiguda del valor degut a la necessitat d’introduir treballadors en el procés per controlar la qualitat del material. Així doncs, l’augment d’aquestes despeses de personal ha repercutit negativament en el preu per tona de taps.

El resultat de tot plegat

Finalment, després de separar els taps, portar-los a la planta recicladora i reutilitzar-ne el polietilè d’alta densitat s’obté una compensació monetària. Aquests diners es donen a les campanyes solidàries promotores de la recollida de taps que de mica en mica cada cop s’acosten més al seu objectiu final.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any