07.11.2013 - 06:00
Josep Sala i Cullell escriu sobre Catalunya des de Noruega. La distància ha permès aquest mestre ambientòleg prendre una mirada crítica sobre el nostre país. En deixa constància en el blog Des del fiord.
Els membres de la Generació de la Transició es van trobar un canvi de règim quan eren joves, van ocupar posicions de responsabilitat, i van començar a fer i desfer sense oposició i otorgant-se una gran superioritat moral. El problema és que al cap de trenta anys continuen al mateix lloc, i s’han convertit en la Generació Tap que impedeix una renovació d’idees. No només això, sinó que han manipulat el sistema per protegir-se, a canvi d’arruïnar els seus fills i néts, i han salvat la crisi molt millor que els seus descendents.
Les tendències generacionals són comunes a tot el món occidental, però són especialment greus a Espanya pel seu model de país. La dictadura de la Generació T es basa en la precarietat imposada als més joves, i està impedint que hi hagi idees noves, que es renovin les cares, que la societat pugui prosperar. I el que és pitjor, el control que té dels mitjans fa que no se’n parli.
després de la T ve la Generació X, els nascuts entre 1965 i 1981, i que és la meva. Som els que érem massa petits durant la transició però vam viure els sòrdids anys vuitanta, vam fer el BUP i el COU, i després vam inundar les universitats perquè anar a l’FP era de fracassats. Vam entrar al mercat laboral en condicions més precàries, tot i que teníem l’opció de prosperar mica en mica, i vam gaudir d’uns períodes de bonança on més o menys vam teixir una xarxa de contactes i ens vam poder anar col·locant.
A nosaltres la crisi ens ha afectat el present, en funció de la sort i la trajectòria que hem tingut: què vam estudiar, on vam trobar feina (a l’administració, la construcció) i sobretot si ens vam hipotecar o no. La nostra generació es va trobar amb la bombolla immobiliària i la brutal especulació just quan ens tocava formar famílies i tenir fills, i això vol dir que molts van comprar habitatges a preus infladíssims i amb hipoteques a 30 anys o més.
A més els de la Generació X ens trobem que fem tard: a la nostra edat els de la Generació T ja eren ministres, directors de diari i d’escola, professors d’universitat titulars, treballadors fixos amb molts anys cotitzats, propietaris del seu pis, pares veterans. En moltes d’aquestes situacions, però, ens és impossible prosperar pel tap dels que van néixer abans, i a sobre ens hem de sentir que ens tractin amb condescendència o ens mirin per sobre l’espatlla.
Ara bé, molt pitjor ho tenen els més joves, els millennials, els que van entrar al segle XXI sent menors d’edat i han crescut envoltats de les noves tecnologies.
Pots llegir l’article sencer a Núvol.
