Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  01.11.2013  10:00

'No és lícit atiar la por!', l'article de Bardo Fassbender sobre Catalunya a un diari suís

El professor de Dret Internacional analitza les opcions i les conseqüències de la independència de Catalunya

Men?ame
 

El diari suís Neu Zürcher Zeitung ha publicat un article de Bardo Fassbender, catedràtic de dret internacional, dret europeu i dret públic a la Universitat de Sankt Gallen (Suïssa), sobre el procés d'independència de Catalunya. En aquest article, Fassbender exposa les conseqüències de la independència respecte la pertinença a la UE i analitza l'estratègia espanyola per oposar-se a la consulta. Us n'oferim alguns fragments:

'Abans de finals de 2014, el govern regional català sota la presidència d'Artur Mas celebrarà una consulta popular sobre la independència de la regió, tot i que el govern central espanyol ha rebutjat fer un referèndum per inconstitucional. Contra el moviment d'independència, però, s’ha llançat un argument de pes: una Catalunya independent abandonaria la UE "automàticament". Una (re)inclusió en la Unió, però, segons els tractats de la UE, s’hauria d’acordar per unanimitat tots els estats membres, entre ells Espanya, que sens dubte negaria el seu consentiment, amb conseqüències econòmiques desastroses per a la regió.'

'És cert que, en el cas d’una secessió d’Espanya, Catalunya no romandria "automàticament" a la UE. Mentre que Espanya, malgrat la minva de territori i població, mantindria la seva pertinença a la UE, Catalunya –malgrat la seva condició antiga d’estat propi fins al segle XVIII- seria, en funció del Dret Internacional, un estat nou sense cap mena de lligam contractual amb la UE.'

'Però és incorrecte el posicionament de Barroso segons el qual Catalunya seria "com qualsevol altre estat” a l’hora d’ingressar a la UE. Perquè la legislació establerta en l'article 49 del Tractat de la Unió Europea (TUE) fou redactada amb la vista posada en l'adhesió d'un tercer estat "real", çò és, un estat que fins a aquell moment havia estat fora del territori de la Unió. La possibilitat de l'entrada d'un estat que siga causada per la separació d'un estat membre, no es va tenir en compte en el Tractat. Per aquesta raó, com que en el cas de l’adhesió de Catalunya s’han de tenir en compte unes circumstàncies especials, només es pot prendre com a referència l’article 49 en tant que analogia.'

'La legislació de la UE no proporciona cap base per a tal sanció, ja que no prohibeix la secessió. No tracta en cap cas sobre la separació d'un territori d'un estat membre, com tampoc no es pronuncia sobre la qüestió d'una associació d'estats membres. La Unió "respecta" la salvaguarda de la integritat territorial com una tasca de cada estat membre, i assegura de cara a l'exterior la integritat de la pròpia Unió. Però no defensa els seus pobles i ciutadans, uns dels altres, dins de les fronteres estatals existents a la Unió.'

'També la ciutadania europea, que es va introduir el 1992 a Maastricht, que es remunta al Tractat de les llibertats econòmiques, i els drets individuals de la Carta dels Drets Fonamentals de la UE, s'oposen al dret per vetar unilateralment una adhesió. Perquè la UE, tal i com va posar èmfasi el Tribunal Europeu en la sentència Van Gend&Loos el 1963, suposa un nou ordenament jurídic del Dret internacional “en el que els subjectes de dret són no només els estats membres, sinó també els seus individus". En conseqüència, el Dret comunitari confereix als particulars drets que passen a formar part del seu "patrimoni jurídic”. El Dret de la Unió Europea sosté que totes les persones que una vegada han estat portadors d'aquests drets individuals poden mantenir-los.'

'És incompatible amb el "procés d’assolir una unió cada vegada més estreta entre els pobles d'Europa" (Preàmbul del Tractat de la UE) una exclusió com a càstig d’un poble que decideix la seua independència mitjançant uns procediments democràtics i constitucionals.'

'És comprensible que les institucions de la UE donen suport a Espanya, en tant que estat membre, en el conflicte amb Catalunya. Però caldrà esperar que, en cas d'una veritable independència de Catalunya, promoguen l'adhesió a la Unió del nou país. Qualsevol altra forma d’actuació no només podria danyar els objectius i valors de la Unió, sinó que comportaria també, en vista de la fortalesa econòmica de Catalunya i el seu paper com a destinació d'inversions i país de trànsit, greus inconvenients per als estats membres de la UE.'

Men?ame