23.10.2013 - 06:00
‘Ocnos i el parat esglat‘ (Balasch Editor) de Salvador Espriu ha vist finalment la llum. El llibre editat per Ramon Balasch, secretari i amic personal del poeta, és la materialització d’un projecte dels últims anys de Salvador Espriu amb 172 articles escrits pel poeta entre 1934 i 1984 i que esdevé una autobiografia. Malgrat que es tracta d’una obra inacabada, Balasch assegura que estava ‘totalment programada’ en una llibreta amb indicacions des dels anys vuitanta. ‘Ocnos i el parat esglat’ no és un llibre de poemes ni de narracions, sinó el llibre pòstum i inèdit d’Espriu, que recopila i revisa tota la seva obra assagística. El pintor Sergi Barnils s’ha encarregat de l’obra original i gràfica.
Balasch feia més de trenta anys que disposava dels textos que, fins aquest octubre, no han vist la llum. ‘Ocnos i el parat esglai’ es publica per primera vegada amb la col·laboració de ‘La Caixa’ dins els actes oficials de l’Any Espriu. Va ser un projecte dels últims anys d’Espriu, amb el propòsit de revisar articles, discursos i altres textos assagístics. Segons Balasch, el poeta i dramaturg era una persona reservada però que, quan parla dels altres, ho fa de si mateix.
L’amic i secretari d’Espriu ha reflexionat, en declaracions a l’ACN, que quan Espriu li va anar donant el material no es va adonar de la importància de la documentació. ‘Ara, amb l’edició, he vist que són 800 pàgines d’una ambició i una dimensió immensa.’
Ocnos és l’artista, l’esglai representa el segle XX
El títol del llibre recull una de les obsessions d’Espriu. Ocnos és un personatge de l’infern grec, germà petit de Prometeu, a qui se li va imposar el càstig de teixir una corda que una somera es menjava a grans queixalades i, posteriorment, es reproduïa per continuar devorant.
Segons Balasch, es tracta de la imatge del pas del temps que Espriu aprofita ‘com a metàfora del segle XX’. ‘Ocnos és l’artista, ell, i l’esglai el conjunt del segle XX, marcat pel terror’ de les dictadures, el colonialisme, el crack del 29, el nazisme o les guerres mundials. ‘És l’esglai que s’ha quedat a la retiana i a la consciència de tothom’, ha precisat.
De la seva banda, Sergi Barnils, il·lustrador d”Ocnos i el parat esglai’, ha establert un paral·lelisme entre la passió per la Bíblia que sentia Espriu i la que sent ell, fins al punt que la considera que és l’obra ‘més important de la literatura universal’.
Preguntat sobre quins són els colors Espriu, Barnils ho té clar: ‘són els negres, els grisos, els sípies i aquells més sobris. És l’austeritat de color.’ Això és el que apareéis a ‘Ocnos i el parat esglai’ on l’il·lustrador hi ha afegit colors més lleugers com a contraposició als del poeta.
De la seva banda, la directora de l’edició crítica de les Obres Completes de Salvador Espriu, Rosa M. Delor, ha parlat de l’abast d’aquesta obra inèdita que, al seu entendre, és la pseudonovel·la d’Espriu.
