Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  22.10.2013  11:52

Autor/s: Gabriel Ubieto, Gerard Vilà

Les Illes, un nou model de lluita

La visió des del Principat d'una vaga que ha superat els esquemes clàssics, i ha dibuixat el mapa de la solidaritat als Països Catalans.

Men?ame
 

Des de fa uns mesos les Illes ja no són les Illes de la calma. Una societat que mai havia destacat per ser especialment convulsa, viu ara en el focus mediàtic per les mobilitzacions que es duen a terme arran la polèmica llei  del Tractament Integrat de Llengües (TIL), aprovada pel govern Bauzà. Però el rebuig no només s’ha fet palès a les Illes, si no arreu dels Països Catalans, a través d’un suport generalitzat i transversal.

El president balear s’ha trobat amb una vaga indefinida sense precedents durant més de tres setmanes, coordinada per l’Assamblea de Docents, i ara, després de la suspensió, actes d’insubmissió de tota la comunitat educativa. Bauzà, a més, ha hagut de veure com membres del PP han votat en contra o s’han abstingut a la TIL. I és que l’aprovació per decret d’una llei, malgrat la suspensió del Tribunal Superior de Justícia de les Balears, provoca un cert rebuig. El cas d’aquesta llei ha resultat especialment frontal i unànime per part de tota la Comunitat educativa balear, i amb el suport general dels Països Catalans.

Però més enllà de la TIL com a detonant, les més de 120.000 persones que sortiren als carrers de les Illes el passat 29 de Setembre es manifestaren contra tot un model i concepció del servei públic educatiu. A banda del component lingüístic, que és el que ha cooptat més portades, la fulla de reivindicacions que defensa la comunitat docent pivota també sobre el rebuig a la mercantilització de l'ensenyament públic que comporten les polítiques neoliberals de l'executiu de Bauzà. "És un atac contra la identitat, contra els drets de les treballadores i contra les més bàsiques llibertats democràtiques" expressa Isabel Vallet, diputada per les CUP al Parlament de Catalunya. Tornar a les ràtios a les aules prèvies a les retallades per evitar la massificació, cobrir les baixes amb el 100% del salari, més atenció a la diversitat o finançament per projectes de reutilització de llibres i beques per transport i menjador són alguns dels punts que ondegen a la bandera verda dels vaguistes.

La posició enrocada del govern Bauzá

Una vaga indefinida de tres setmanes que ha tingut un component transformador en la societat illenca. Davant la posició d'enroc del govern, que deixava com ineficaç la lluita simbòlica de vagues d'un dia, els docents decidiren saltar a la indefinida, entesa com a eina d'acció directa, des de la base i amb ambició de canvi. Una vaga històrica, en tant que ha aconseguit superar els esquemes tradicionals de representació sindical. No s'ha tancat en el corporativisme i ha vinculat a pares i alumnes en la defensa del dret universal a la educació pública de qualitat. L'assemblea de docents ha estat el motor i punta de llança del moviment, defugint a través de l'estructura assembleària les inèrcies burocràtiques i permeten una solidaritat més inclusiva, que ha generat un clima d'opinió, a nivell popular, clarament favorable.

Dos anys de treball de la plataforma Crida, la comunitat universitària i la solidaritat d'iniciatives com els jubilats que es posaren en vaga de fam per la llengua, entre d'altres, han aconseguit unir tant a Balears com a Pitiüses les lluites de docents, famílies i agents dirigents. Després de la suspensió de la vaga indefinida, el repte de l'assemblea passa per reconduir aquesta força cap a noves formes de lluita.   

El seguiment en dades    

La bel·ligerància amb que Bauzà ha decidit aplicar la llei ha provocat la reacció frontal de tota una comunitat educativa que ha rebut un suport transversal i unànime al llarg dels Països Catalans. "La solidaritat és clau, no és un tema aïllat de les illes. És una ofensiva global i hem de respondre tots" alerta Carles Sastre, secretari general de la Intersindical CSC. Concentracions al Principat, País Valencià i a les mateixes Illes cal sumar-hi el que es rebia des d’altres punts de l’Estat espanyol com Andalusia o Madrid. Una manifestació històrica va recórrer els carrers de Mallorca el passat 29 de setembre aplegant 100.000 persones. La declaració d’una vaga indefinida que amb un suport de vora el 95%, en el conjunt de les illes durant tres setmanes, i que va comptar amb el suport d’associacions, partits polítics, sindicats i bona part de la societat civil, no va canviar l’immobilista Govern del PP, que ara afronta la insubmissió per part dels propis professors.

La capacitat de mobilització de les dues posicions es mostra molt dispar si es comparen les 120.000 persones del passat 29 de Setembre amb el miler de persones que es manifestaren en favor de la TIL i de l'acció de govern el passat diumenge 13 d’octubre. Per la seva banda Bauzà manté la línea discursiva del PP i menysté les accions contràries de reivindicació ciutadana, tant la vaga en general com l'episodi del 29S en particular, apel·lant a la legitimitat de les urnes i escudant-se en la "majoria silenciosa".

Els suports

Les mostres de solidaritat han arribat des d’arreu dels Països Catalans, gairabé monopolitzades per l'esquerra independentista. "El projecte dels Països Catalans no interessa ni a la dreta espanyola ni a la dreta catalana, perquè és un projecte nítidament de classe, alliberador i radicalment democràtic" raona la diputada Vallet.

Des d’entitats privades a personalitats públiques, passant per societat civil, sindicats o partits polítics, que d’una forma o altre mostraven el suport a la vaga. Des de la Coordinadora Obrera Sindical, Ausiàs Ferrer recordava la vaga com un "element polític i transformador, una eina de classe contra les elits dominants". "L'única diferència entre la Llei d'Educació de Catalunya aprovada per CiU i la LOMCE és el component lingüístic, a nivell de mercantilització de l'ensenyament segueixen el mateix esquema".

El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), L’assemblea Groga o el Sindicat USTEC, han estat només alguns dels molts suports rebuts des del Principat. El País Valencià, amb sindicats com STEPV, ha estat també un focus de suport i solidaritat amb la vaga primer i amb els actes d’insubmissió i rebel·lia contra la TIL.

La caixa de resistència

Tot i els suports rebuts, un acte celebrat al local autogestionat de Can Batlló, a Barcelona, la portaveu de l'Assemble de docents, Tonina Siquier, destacava el suport de la gent anònima de les illes que mostraven aquest element transformador de la vaga indefinida a través de detalls com facilitar el dia a dia dels docents, regalant el pa, no cobrant el bitllet de bus o altres actes simbòlics que s’afegien a la famosa caixa de resistència que ha arribat a recaptar fins a 370.000€, fet que il·lustra la solidaritat rebuda. La finalitat d’aquesta caixa de resistència no és altre que ajudar a sufragar les despeses dels docents durant les tres setmanes que no cobraran, a banda de tot el que suposen els actes d’insubmissió i les sancions que se’n deriven.  

Men?ame