Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  17.10.2013  06:00

Estirada d'orelles de la UE a l'estat espanyol pel desallotjament de Salt

El tribunal europeu suspèn l'evacuació de l'edifici, ocupat per la PAH i propietat del 'banc dolent'

Men?ame
 

L'estat espanyol ha rebut una nova repulsa dels tribunals europeus en relació amb els desnonaments. Si el mes de març el Tribunal de Justícia de la UE va emetre una sentència que deia que la normativa espanyola sobre els desnonaments era abusiva, ahir el Tribunal Europeu de Drets Humans va fer aturar, a última hora, el desnonament de les famílies que vivien en un edifici a Salt (Gironès). Les famílies hi havien estat reallotjades per part de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH). El tribunal europeu va prendre aquesta decisió perquè l'estat espanyol no oferia garanties de respectar els drets fonamentals de les famílies.

A primera hora del matí, el tribunal d'Estrasburg va emetre aquesta ordre, responent a un recurs presentat pels advocats de les famílies desnonades, que havien denunciat la deixadesa del govern espanyol a l'hora de donar una solució a les famílies afectades.

L'emoció, l'eufòria i els crits es van desfermar entre el miler de persones vingudes d'arreu per donar suport a les famílies que viuen al bloc. El tribunal sosté que fer-les fora seria una infracció d'un dret internacional, el de l'habitatge.

La decisió d'Estrasburg

Sense entrar en el fons de la qüestió, el tribunal ha dictat una mesura cautelar, ha ajornat el desallotjament i ha donat un termini de vuit dies a l'estat espanyol perquè acrediti quines decisions han pres per assegurar el dret d'habitatge d'aquestes famílies i, sobretot, dels infants. Arran de la resolució, el jutjat d'instrucció 3 de Girona va acordar ahir la suspensió del desallotjament fins que no hi hagués un pronunciament d'Estrasburg.

Al bloc hi van arribar a viure 16 famílies (amb 22 nens i 21 adults) i actualment n'hi queden 13 (18 nens i 18 adults). Les altres tres se'n van anar per por del desallotjament.

Les famílies han viscut aquests darrers dies amb neguit, perquè veien que la data del desallotjament s'acostava.

Pau Llonch, portaveu de l'Obra Social de la PAH, espera que aquesta primera resolució europea estableixi un precedent i serveixi perquè els tribunals i el govern espanyols i també el govern aturin els desnonaments i desallotjaments per raons humanitàries. A més, confien que Europa sigui sensible a la realitat social i garanteixi que no es vulnerin els drets humans.

Drets Humans

La mesura cautelar dictada pel Tribunal Europeu de Dret Humans ajorna el desallotjament fins el dia 29 d'octubre i demana a l'estat espanyol que respongui, abans del dia 24, un reguitzell de preguntes relacionades amb les mesures adoptades per garantir que no es vulneren els drets humans reconeguts internacionalment.

'Quines són les mesures que les autoritats tenen intenció de posar en pràctica en relació amb els sol·licitants, particularment els nens, atesa llur vulnerabilitat, per evitar la violació dels articles 3 i 8 de la Convenció?', qüestiona al tribunal. Aquests articles fan referència a la garantia de drets fonamentals, com ara el d'habitatge. 'Especialment, quines són les disposicions en matèria d'habitatge i assistència social previstes per les autoritats nacionals?', continua la resolució. I acaba així: 'Se sol·licita al govern que proporcioni informació detallada, a més de les dates previstes per a l'aplicació.'

Amb aquesta decisió, el tribunal europeu ha permès un respir a les famílies que viuen al bloc ocupat per la PAH i que no saben on anar a viure. El lletrat de la PAH, Benet Salellas, lamenta que tots els recursos i esforços dedicats a aturar el desallotjament als tribunals espanyols no hagin servit de res. 'Se signen protocols assegurant que es defensaran els drets humans de les persones vulnerables, però de què serveixen si a l'hora de la veritat no s'apliquen', es demana. Durant els darrers dies, Salellas ha presentat escrits i recursos a totes les instàncies possibles. Ara espera que aquesta resolució d'un tribunal europeu serveixi de toc d'atenció per a jutges, fiscals i polítics, perquè vegin que poden moure fitxa emparant-se en els drets humans bàsics.

La PAH té intenció de negociar amb la Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb), propietària de l'immoble, per arribar a un acord de lloguer social sobre aquests pisos buits. El 'banc dolent' tenia una reunió amb la diputació, els ajuntaments de Salt i Girona i un representat de Càritas per determinar quants pisos buits tenen a les dues poblacions i arribar a acords per posar-los al mercat de lloguer. Però ahir la Sareb va suspendre la reunió indefinidament.

Men?ame