03.10.2013 - 12:59
En una època en que el servei militar era obligatori, a Prats de Lluçanès i suposo que a molts altres pobles l’any que entraves a lleves, era costum d’organitzar el que se’n deia vulgarment el “Ball de quintos”. A la nostra època, l’any 1977, el Janio Marti i el seu Grup, era el conjunt que més gent contractava i per tant nosaltres també ho vam fer.
Els quintos del 1975 que a més del Ball de quintos, es van atrevir a fer un recital de música catalana amb l’Ovidi Montllor i el Ramon Muntaner.
La nostra colla a l’any 1977 i amb el precedent d’aquest recital, a part del Ball del Janio Marti també vam tenir ganes de fer el concert de música Catalana.
En aquella època la llavors “Companyia Elèctrica Dharma” que era com s’anomenàven llavors sonava fort. L’esperit més roquer d’alguns dels components de la colla va fer que decidíssim llançar-nos de ple en l’organització d’aquest recital.
Ens vam posar en contacte amb un representant musical i vam signar el contracte. Vet aquí però que el dia pactat no els anava bé i el representant va venir un dia a una de les reunions que feiem a la biblioteca de la Caixa de Catalunya per dir-nos que havíem de buscar una altra data que aquella no podia ser. Què s’havia cregut!!! vam dir nosaltres. A no. Tenim un contracte signat i ens mereixem una indemnització.
Vam anar a buscar al llavors notari del poble i avui notari de Puigcerdà: Fidel Melero i el vam fer venir a la reunió. Va dir al representant que nosaltres teníem raó i que en un judici en podia sortir malparat. Em penso que encara ara tremola. No sabia pas que dir. Finalment es va arribar a un acord. Vindria la Dharma un altre dia però anirien a percentatge.
Hi vam estar d’acord perquè com que valien molts diners per l’època, nosaltres no hi podíem pas perdre. Si la cosa no anava bé, pagàvem el percentatge del calaix i llestos. Tot i no poder-hi perdre, ens vam agafar el recital a la valenta. Vam fer propaganda per tota la contrada i ciutats veïnes.
Cada ú va fer la seva feina, el cas és que va arribar el dia del concert i ja hores abans el poble es va anar omplint d’una mena de personal, diguem-ne com a mínim peculiar.
A l’hora del concert, la gent situada a dalt al galliner es van posar a picar de peus tan fort que l’amo del local també assistent al concert ens va dir que si no els paravem anava a buscar la Guàrdia Civil. Li vam contestar que pobres de nosaltres com volia que els paréssim…
Hi havia partidaris de treure les cadires perquè la gent es pogués moure més lliurement a la platea, però finalment no ho vam fer.
Tot i així el concert va resultar un èxit total. Tothom va quedar content, fins i tot el propietari de la sala, perquè les destrosses havien estat mínimes. El públic, tant l’autòcton com el vingut de fora perquè s’ho havien passat d’allò més bé i nosaltres perquè ens en havíem sortit amb un èxit total.
