Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  03.10.2013  06:00

Autor/s: ACN

ERC, ICV-EUiA i CUP volen portar la consulta al congrés espanyol per la via de l'article 150.2

Volen que l'estat transfereixi a Catalunya la capacitat de convocar la consulta · CiU ho considera el mètode més fàcil però no descarta de recórrer directament a la llei de consultes

Men?ame
 

L'article 150.2 de la constitució espanyola és el que suscita més consens en la comissió parlamentària pel Dret de Decidir. Fonts consultades d'ERC, ICV-EUiA i la CUP creuen que cal demanar a l'estat que transfereixi a la Generalitat la competència per convocar referèndums. Aquest, diuen, és el marc legal que més clarament marcarà la resposta política de l'estat espanyol. Tots preveuen que les corts espanyoles respondran amb un no.

Fonts d'Esquerra diuen que aquesta petició de consulta ha de ser l'última que Catalunya porti al congrés espanyol. ERC ja ha presentat unes quantes iniciatives en aquest sentit i totes han acabat amb resposta negativa. Ara entenen que la proposta que surti del parlament tindrà una legitimitat molt més important i que és l'última carta a jugar a les corts espanyoles.

La moció aprovada en el debat de política general fixa que el parlament pot definir més d'una via legal per reclamar la consulta al congrés espanyol, però ERC --com ICV-EUiA i la CUP-- es decanta per una única via, la de l'article 150.2 de la constitució. De primer, havia considerat de proposar que el congrés espanyol es definís sobre totes les vies legals, opció que finalment ha abandonat.

Segons ERC, un no del congrés espanyol significaria la negativa a negociar la consulta amb Catalunya i inauguraria una etapa nova, en què Catalunya hauria d'optar per la via pròpia que preveu la llei de consultes, encara en tràmit parlamentari. La principal exigència d'ERC és que el temps de resposta no el controli el congrés espanyol. És a dir, que no pugui col·locar la petició catalana a la cua i allargar indefinidament el debat. Per això, prefereix agilitar l'arribada de la petició de referèndum a través dels grups parlamentaris catalans a Madrid.

Per ERC, tant és si es fa servir la via de la proposició de llei o la de la proposició no de llei --equiparable a una moció parlamentària a Catalunya--, sempre que es garanteixi que la resposta definitiva del congrés espanyol arriba abans de final d'any, tal com ha aprovat el parlament.

ICV-EUiA, en canvi, prefereix que la proposta sorgeixi del ple del parlament. És a dir, que s'aprovi una proposició de llei a la cambra i s'elevi al congrés espanyol. D'aquesta manera, es designarien tres representants del parlament per defensar-la a Madrid. ICV-EUiA descarta que hi vagi el president Artur Mas --com va fer Juan José Ibarretxe amb el seu projecte de nova relació entre Euskadi i Espanya--, perquè el lideratge ha de correspondre al parlament.

Per evitar que la mesa del congrés espanyol allargassi el debat, ICV-EUiA preveu, com Esquerra, una acció alternativa: presentar la mateixa proposició a través dels grups parlamentaris catalans a Madrid. Això escurçaria els terminis, car els partits tenen reservada la possibilitat d'exigir el debat d'un nombre determinat de propostes. Tanmateix, no entendrien que el congrés espanyol no prioritzés una proposta com la que faria arribar el parlament en un context com l'actual.

La CUP --la força més refractària a portar una proposta al congrés espanyol-- creu que l'article 150.2 és la via de consens i, malgrat la manca de confiança en la constitució i les corts espanyoles, està disposada a cremar l'últim cartutx per convèncer la comunitat internacional que l'entesa amb el govern espanyol és impossible. Les fonts consultades per l'ACN confirmen que la CUP es va afegir a la resolució del debat de política general perquè fixava uns terminis clars per abordar el diàleg amb l'estat. Per això refusarà qualsevol opció que difereixi el procés, com ara una proposta del ple del parlament elevada al congrés espanyol. Per la CUP, si el procés s'allarga es contribuirà a la negociació de terceres vies. En aquest sentit, està convençuda que el congrés espanyol no dirà un no explícit a la petició de consulta, sinó que els poders estatals començaran una cursa de fons que retardi el cop de porta de l'estat espanyol mentre, paral·lelament, es negociarà la tercera via amb els poders polítics i econòmics catalans.

CiU sospesa de presentar un text polític al congrés espanyol

CiU també accepta que la delegació o transferència de competències és la via més fàcil i ràpida per a poder convocar la consulta i mantenir-ne el control. Ara bé, segons algunes fonts, estudia totes les possibilitats tenint en compte que la resolució aprovada en el debat de política general parla de 'via o vies legals'. Se sospesa de presentar al congrés espanyol un text més polític per provocar una posició del govern espanyol abans de final d'any. El camí del 150.2 podria ser simultani, però d'aquesta manera s'aconseguiria tenir una resposta de l'estat abans del termini marcat pel parlament.

En vista de la previsible negativa del congrés espanyol a la voluntat de Catalunya de convocar una consulta, es podria optar llavors per deixar de banda el 150.2 i recórrer directament a la llei catalana de consultes que ha d'aprovar el parlament.

La intenció de tot plegat, remarquen les mateixes fonts, és no quedar atrapats per calendaris o vies jurídiques concretes.

El PSC només exigeix que tot es pacti en la comissió pel Dret de Decidir

El PSC és el cinquè representant de la comissió parlamentària pel Dret de Decidir i l'únic que no es va sumar a la resolució parlamentària d'enviar la consulta al congrés espanyol. Segons que ha sabut l'ACN, el PSC no comparteix l'acord perquè fixa uns terminis molt breus per a encarar el diàleg amb l'estat.

Els socialistes no es decanten per cap via legal i, en tot cas, exigeixen que totes les decisions es prenguin dins la comissió parlamentària pel dret de decidir, que ha de determinar si cal elevar la proposta al congrés espanyol o bé donar suport a una negociació entre governs.

Men?ame